¡°L¡¯aplicaci¨® del protocol contra l¡¯ablaci¨® ¨¦s perversa¡±

El cas d'una parella de Guinea a la qual la Generalitat va detenir i va apartar els fills despr¨¦s que una pediatra detect¨¦s, err¨°niament, que les nenes havien estat sotmeses a una ablaci¨®, ha tornat a despertar el debat sobre l'abordatge de la mutilaci¨® genital femenina (MGF). A Espanya, on hi ha unes 17.000 nenes en risc de sofrir una ablaci¨®, aquesta pr¨¤ctica ¨¦s il¡¤legal. Catalunya, on resideixen m¨¦s d'un ter? d¡¯aquestes, disposa d¡¯un protocol del 2002, en el seu moment pioner, per abordar els casos de risc, per¨° la seva aplicaci¨® ¨¦s controvertida. L'antrop¨°loga Adriana Kaplan, directora de la Fundaci¨® Wassu-UAB, que treballa en la prevenci¨® de la MGF i ha aconseguit aixecar el veto sobre aquesta pr¨¤ctica a G¨¤mbia i promoure una llei per combatre-la, alerta que les pol¨ªtiques contra l'ablaci¨® no estan funcionant. ¡°El protocol de la Generalitat no funciona perqu¨¨ la seva aplicaci¨® ¨¦s perversa. El primer nivell del protocol parla que des dels serveis d'atenci¨® a les persones [atenci¨® prim¨¤ria, escoles i serveis socials] cal fer un treball de sensibilitzaci¨®. El problema ¨¦s que s'estan saltant aquest nivell i la prevenci¨® la fan els Mossos d'Esquadra. Han assumit que ells formen part d'aquest primer nivell quan no ¨¦s aix¨ª¡±, apunta.

El c¨²mul d'errors administratius que va sofrir la fam¨ªlia d'origen guine¨¤ resident a Sabadell no ¨¦s un cas a?llat. Amb Bintou Kebeek, una gambiana de 39 anys i mare de sis fills (tres de les quals, nenes), tamb¨¦ es van equivocar. ¡°Anava a viatjar al meu pa¨ªs i, malgrat tenir l'aval m¨¨dic i signar el comprom¨ªs contra la MGF [un document que subscriuen els pares per garantir la integritat de les seves filles quan viatgen als seus pa?sos d'origen, on l'ablaci¨® ¨¦s una pr¨¤ctica comuna], la policia no em va deixar sortir i ens van retirar els passaports¡±, explica Bintou, que a m¨¦s col¡¤labora amb la Fundaci¨® Wassu-UAB i va viatjar a G¨¤mbia amb Kaplan per participar en tallers de formaci¨® al seu poblat. La segona vegada que ho va intentar, ja amb el benepl¨¤cit de la policia, tampoc va poder viatjar al seu pa¨ªs per un retard burocr¨¤tic als jutjats, que no havien retirat la den¨²ncia. La fam¨ªlia, que disposa d'uns recursos econ¨°mics limitats, ha perdut m¨¦s de 4.000 euros en els passatges que no ha pogut utilitzar.

Sobre el paper, el protocol de la Generalitat defensa una ¡°resposta integral¡± a trav¨¦s de la ¡°mediaci¨® comunit¨¤ria¡± en les fam¨ªlies i la ¡°formaci¨®¡± dels professionals. Hi ha tres nivells: prevenci¨®, detecci¨® i atenci¨®. La via judicial, assenyala el document, ¡°¨¦s l'¨²ltim gra¨® del proc¨¦s i ¨²nicament¡± s'utilitzar¨¤ quan els primers nivells d'assist¨¨ncia ¨Csalut, ensenyament i serveis socials¨C hagin fallat. Kaplan assenyala, no obstant aix¨°, que aquestes pautes no s'estan complint. ¡°A Catalunya hi ha dues vies: la coercitiva i punitiva, capitanejada per la Generalitat i que exerceixen els Mossos, i la preventiva, basada en el coneixement, la formaci¨®, la transfer¨¨ncia del coneixement i l'acompanyament en els casos¡±, lamenta la investigadora. ¡°Amb qui tenen relaci¨® les mares ¨¦s amb la pediatra, la infermera, la treballadora social¡­ i ¨¦s amb elles amb les quals ha de parlar i treballar la prevenci¨®, no amb un policia que de sobte es presenta i s'erigeix com a interlocutor amb la comunitat. Amb mi no parla un policia, parla la mestra dels meus fills¡±, resol la investigadora.

Kaplan insisteix que els professionals ¡°no estan formats¡±, com ordena el protocol. ¡°Els Mossos fan intervencions in extremis o rutes per les escoles i centres sanitaris, per¨° en una xerrada d'una hora i mitja no pots desconstruir els prejudicis. ?s una pr¨¤ctica que, als nostres ulls i els dels drets humans, es considera b¨¤rbara i aberrant, per¨° als ulls d'aquesta fam¨ªlia ¨¦s el millor que poden fer per a aquestes nenes. Mentre tu pensis que la mare ¨¦s una criminal que no cuida les seves filles, la teva mirada ser¨¤ diferent. El temps, el contingut i el coneixement s¨®n fonamentals¡±, explica. D¡¯altra banda, la Generalitat, que arran del cas de la fam¨ªlia de Guinea va anunciar que revisar¨¤ el protocol, va assegurar fa uns dies que el Departament de Salut ha format 255 sanitaris el 2016.

La investigadora apunta que la metodologia de Wassu-UAB s'ha aplicat amb ¨¨xit en alguns municipis del Pa¨ªs Basc, a l¡¯Arag¨® i pr¨°ximament a Andalusia, gr¨¤cies al suport econ¨°mic de la Fundaci¨® La Caixa o el Ministeri de Sanitat. No obstant aix¨°, malgrat tenir base a Barcelona, la f¨®rmula de la fundaci¨® no ha penetrat a Catalunya, excepte en comptats municipis, com Badalona i Santa Coloma de Gramenet. ¡°Catalunya est¨¤ excloent la via preventiva sistem¨¤ticament i va sempre per la via punitiva¡±, denuncia.

I el pitjor, adverteix, ¨¦s que pel cam¨ª desapareixen nenes. La fundaci¨® disposa d'un mapa de mutilaci¨® genital femenina que els ajuda a monitoritzar els moviments demogr¨¤fics de la poblaci¨® en risc. Kaplan ultima una nova edici¨® del mapa per¨° sospita que moltes nenes poden haver tornat als seus pa?sos d'origen. Davant el temor que la policia truqui a la porta, els pares les fan tornar. ¡°No sabem quantes nenes han tornat al seu pa¨ªs. En aquest nou mapa volem comparar si el nombre de nenes que ha marxat ¨¦s igual al nombre de nens. El que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que entre el 2012 i el 2015 hi ha 412 nenes gambianes que ja no hi s¨®n¡±, lamenta.