Una vacuna terap¨¨utica que controla el VIH sense prendre antivirals

Si alguna cosa dificulta l'eliminaci¨® del VIH ¨¦s la capacitat del virus per integrar-se en el material gen¨¨tic de les c¨¨l¡¤lules que infecta i no donar la cara. El seu talent per camuflar-se li complica la feina al sistema immunitari, incapa? de recon¨¨ixer aquestes c¨¨l¡¤lules infectades i eliminar-les. Per aix¨°, la investigaci¨® avan?a cap a una nova estrat¨¨gia per combatre el VIH, l'anomenada kick and kill: es tracta de despertar l'enemic, fer-lo sortir del seu amagatall i matar-lo. Aquesta ¨¦s la t¨¤ctica de guerra que han fet servir investigadors de l'Irsicaixa de Barcelona en el seu ¨²ltim assaig cl¨ªnic per combatre el VIH. Els cient¨ªfics han provat que la combinaci¨® d'una vacuna terap¨¨utica amb un f¨¤rmac que fa aflorar el virus amagat aconsegueix que un grup de pacients controlin el VIH sense necessitat de prendre la medicaci¨® antiviral. En el marc d'un assaig cl¨ªnic, els metges van suspendre el tractament antiretroviral a un grup de 13 pacients i els van administrar la vacuna terap¨¨utica i el f¨¤rmac despertador. Els resultats van mostrar que cinc d'ells han estat capa?os de controlar el virus durant m¨¦s de quatre setmanes, el temps m¨¤xim que, segons la literatura cient¨ªfica, triga a rebotar el virus en l'organisme quan se susp¨¨n la medicaci¨® antiviral. L'assaig cl¨ªnic segueix en marxa i, encara que el virus no ha desaparegut del seu cos ¡ªi, per tant, no es pot dir que estiguin guarits¡ª, els pacients fa entre cinc i 27 setmanes que controlen el VIH sense prendre tractament.

Els cient¨ªfics anomenen aquesta troballa "la prova de concepte", la demostraci¨® que les seves investigacions van pel bon cam¨ª. Per¨° encara queda molt recorregut. Per comen?ar, perqu¨¨ la investigaci¨® i el resultat no s¨®n extrapolables a tota la poblaci¨® infectada amb VIH. L'estudi va arrencar amb 15 pacients, encara que els resultats preliminars s¨®n de 13 d'ells ¡ªun pacient no complia els requisits per suspendre el tractament amb seguretat i un altre encara est¨¤ pendent de confirmar els resultats d'una prova per parar la medicaci¨®¡ª. "La cohort d'aquest estudi s¨®n persones molt seleccionades, voluntaris detectats preco?ment i que van comen?ar el tractament tamb¨¦ preco?ment", puntualitza la doctora Beatriz Mothe, coordinadora de l'assaig. Es tracta de pacients amb infecci¨® aguda, ¨¦s a dir, que van ser diagnosticats i medicats abans dels sis mesos des que es va produir la transmissi¨®. Segons els experts, aquest grup de pacients, els que tenen infecci¨® aguda, nom¨¦s representen entre un 5% i un 10% dels infectats. Per aquest motiu no es pot extrapolar al conjunt de la poblaci¨® amb VIH. A m¨¦s, tots ells havien participat en un estudi previ (el BCN01) durant el seu primer any de tractament en el qual se li van administrar ja dues dosis d'aquesta mateixa vacuna terap¨¨utica. "En aquesta ocasi¨® no se'ls va retirar el tractament antiviral per¨° ens va permetre saber que aquestes vacunes eren segures i que provocaven la resposta immunol¨°gica que nosaltres vol¨ªem", agrega la investigadora.

Amb la cohort seleccionada, els investigadors van engegar el kick and kill actuant en dos fronts. Primer, a trav¨¦s de la vacuna terap¨¨utica (dissenyada per investigadors de la Universitat d'Oxford), els metges van refor?ar i reeducar el sistema immunol¨°gic per poder eliminar les c¨¨l¡¤lules infectades. "El que pret¨¦n aquesta vacuna ¨¦s que l'ex¨¨rcit de limf¨°cits que combaten les c¨¨l¡¤lules infectades puguin recon¨¨ixer-les de forma efica? i eliminar-les de forma efectiva", explica Mothe. El problema, no obstant aix¨°, s¨®n aquestes c¨¨l¡¤lules que estan infectades per¨° amagades, que no es reprodueixen ni mostren el virus, i encara que el sistema immunol¨°gic estigui refor?at i llest per atacar, ¨¦s incapa? de detectar-les. Aquest grup de c¨¨l¡¤lules infectades en estat latent ¡ªno es reprodueixen¡ª ¨¦s l'anomenat reservori viral, la causa per la qual el tractament antiretroviral no pot interrompre's mai. L'¨²nica forma de destruir aquest reservori ¨¦s despertar aquestes c¨¨l¡¤lules adormides i obligar-les a mostrar-se amb el virus que amaguen, de manera que el sistema immunitari pugui recon¨¨ixer-les i eliminar-les.

Amb l'ex¨¨rcit immunol¨°gic ja refor?at a trav¨¦s de la vacuna terap¨¨utica, els investigadors van fer servir el f¨¤rmac, conegut pel seu ¨²s com a tractament oncol¨°gic, per despertar aquestes c¨¨l¡¤lules infectades que romanen latents. "La Romidepsina [de la farmac¨¨utica Celgene] ¨¦s un quimioter¨¤pic aprovat als Estats Units per a malalties hematol¨°giques i ens interessava perqu¨¨ hi havia estudis previs que demostraven que era capa? de reactivar el virus latent, el reservori", explica la coordinadora de l'estudi.

Els investigadors van administrar una dosi de la vacuna abans de subministrar el f¨¤rmac (per infusi¨® en vena). Despr¨¦s, tres dosis de Romidepsina, una cada setmana. I finalment, una altra dosi de la vacuna. Vuit setmanes despr¨¦s del tractament, els facultatius van parar la medicaci¨® antiretroviral que tenien prescrita els pacients. Cinc dels voluntaris de l'assaig han aconseguit mantenir controlat el virus i superar el llindar de les quatre setmanes que marcava la literatura cient¨ªfica. Els altres set van haver de reiniciar el tractament quan es va detectar un rebot del virus. "Sembla que per primera vegada podem arribar a controlar el virus amb una vacuna terap¨¨utica", sintetitza Mothe.

"No estan guarits"

Segons els investigadors, el reservorio viral d'aquests cinc pacients s'ha redu?t respecte a l'inici del tractament, per¨° han d'estudiar si aquesta baixada es deu "a la vacuna o als antivirals que han estat prenent els pacients", postil¡¤la l'investigador d'Irsicaixa, Javier Mart¨ªnez-Picat. Els pacients que controlen el virus (porten sense medicaci¨® 5, 13, 17, 20 i 27 setmanes respectivament) s¨®n, segons els investigadors, "controladors virals potencials". Els experts matisen, no obstant aix¨°, que no estan guarits. El virus roman en el seu organisme. "Les persones que controlen el virus no estan guarides. Ho controlen per¨° tenen el virus detectable, per¨° a molt baix nivell. Probablement el que fa la vacuna ¨¦s controlar la reaparici¨® de m¨¦s quantitat de virus", apunta el doctor Jos¨¦ Molt¨®, coordinador tamb¨¦ de l'estudi. De fet, els investigadors expliquen que ja hi ha un petit percentatge de persones infectades (entre l'1% i el 2%) que s¨®n controladores naturals del virus per "el seu background gen¨¨tic i la resposta immunol¨°gica que fan", i aquesta troballa pot ampliar el gruix d'aquest col¡¤lectiu. "La nostra investigaci¨® va encaminada a evitar que els pacients hagin d'estar sota tractament la resta de la seva vida. Aquest estudi demostra que mitjan?ant una vacuna terap¨¨utica podem reproduir aquest control en pacients que no tenen la sort de tenir aquest background gen¨¨tic", postil¡¤la Molt¨®.

¡°La cohort d'aquest estudi s¨®n persones molt seleccionades, voluntaris detectats molt preco?ment i que van comen?ar el tractament tamb¨¦ molt preco?ment

En qualsevol cas, els investigadors es mostren prudents i assenyalen que encara queden molts dubtes per respondre i l¨ªnies d'investigaci¨® que explorar. Per comen?ar perqu¨¨ no saben si l'efecte controlador ¨¦s definitiu o temporal. "No sabem si el virus rebotar¨¤ ni quant durar¨¤", reconeix Mothe, que va presentar els resultats de l'assaig aquesta setmana en la Confer¨¨ncia de Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI, en angl¨¨s) que se celebra a Seattle. Arribar als pacients amb infecci¨® cr¨°nica ¨¦s un altre dels reptes. "Pot ser que per a pacients amb infecci¨® cr¨°nica fos necess¨¤ria una tercera aresta afegint anticossos que neutralitzin o immunoglobulines modificades que complementin l'activitat de la vacuna i els f¨¤rmacs despertadors. Controlar el virus ¨¦s un gran pas, per¨° el que perseguim ¨¦s guarir-ho i necessitem una prova de concepte que impactem en els reservoris i els redu?m", sost¨¦ el doctor Bonaventura Clotet, director d'Irsicaixa.