Del vapor d¡¯aigua a esfumar-se a Internet

Es destina un bon espai per a les immenses calderes, tamb¨¦ per emmagatzemar el carb¨®, i es veu clarament el vital pou d¡¯aigua: hipoteques de la gloriosa i moderna aplicaci¨® del vapor... Tot est¨¤ previst en el pla de 1868 de les costoses millores de la impremta del Diario de Barcelona (DdB), realitzades en l¡¯epicentre de l¡¯esplendor de la cap?alera degana de la premsa continental europea, entre 1838 i 1923, llarg per¨ªode d¡¯una hegemonia que llavors semblava indestructible. Les coses havien arrencat b¨¦: no devia costar molt a Pedro Pablo Husson de Lapazar¨¢n, napolit¨¤ instal¡¤lat a la cort de Madrid, aconseguir de Carles IV el privilegi de publicaci¨® reial per poder imprimir un diari a Barcelona... en r¨¨gim de monopoli, ¨¦s clar. Tamb¨¦ comptava amb el suport del consistori, a qui va demanar protecci¨® per al seu diari i la possibilitat (gran modernitat gr¨¤fica a l¡¯¨¨poca) d¡¯utilitzar l¡¯escut de la ciutat a la portada. Les dues coses li van ser concedides, tal com diu la documentaci¨® oficial, el setembre de 1792, tot just un mes abans de la sortida del primer n¨²mero, l¡¯1 d¡¯octubre de 1792. O sigui, fa 225 anys, motiu de la petita exposici¨® que ara, en el seu centenari, l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona dedica al desaparegut rotatiu fins al 31 de mar?, a la seva seu de la Casa de l¡¯Ardiaca.

¡°Sant Remigio, bisbe i confessor¡± era aquell 1 d¡¯octubre, com recordava en portada el diari, l¡¯original del qual es pot veure a la mostra Diari de Barcelona. Una empresa period¨ªstica (1792-2009), realitzada per Elisa Cano i Teresa Llorens. Res de sorprenent: el diari era aix¨°, un batibull de dades del temps (¡°Aficiones meteorol¨®gicas de antes de ayer¡±) al costat de llistes anodines de preus de les mercaderies b¨¤siques que entraven al port, anuncis de funcions teatrals, refregits d¡¯alguna antiga not¨ªcia llegida a la premsa europea i algun av¨ªs (¡°El d¨ªa 18 por la noche se perdieron dos pa?uelos de algod¨®n de ocho palmos cuadrados...¡±). Suficient per, amb prou feines, vuit p¨¤gines en format quartilla; i aix¨ª seguiria fins i tot durant els primers anys de mandat a la cap?alera de la fam¨ªlia d¡¯impressors barcelonins Brusi, que va adquirir el diari el 1814 despr¨¦s d¡¯una notable tasca conspiradora contra l¡¯ocupaci¨® napole¨°nica en editar La Gaceta Militar y Pol¨ªtica del Principado de Catalu?a, serveis patri¨°tics prestats dels que demanarien fins i tot un certificat oficial, com es veu en una de les vitrines.

El diari comen?¨¤ a perdre el seu gran pes amb el mal relleu que es va fer en la mort de Ma?¨¦ i Flaquer

<CS8.7>Com manen els c¨¤nons no escrits de la petita burgesia industrial catalana, seria el fill del primer Brusi editor del diari, Antoni Brusi i Ferrer (1815-1878), el que impulsaria una cap?alera que el 1838 donava p¨¨rdues mensuals i amb prou feines tenia subscriptors. Despr¨¦s d¡¯haver passejat per Europa, aquest Brusi, ja com a director, va posar el DdB en l¡¯eix de la canviant vida barcelonina: aplicant la for?a del vapor, va passar la publicaci¨® a ni m¨¦s ni menys (aleshores) que 16 p¨¤gines, va fer campanya per la demolici¨® de les muralles i a favor de la construcci¨® de l¡¯Eixample, i estava per la connexi¨® de qualsevol tipus amb Europa, uns projectes encomiables no gaire allunyats dels interessos particulars de l¡¯editor. Aix¨ª s¡¯explica la creaci¨® de la Brusi, Lluch i Cia., que buscava unir telegr¨¤ficament Par¨ªs amb Barcelona, cosa que a m¨¦s permetria obrir en el diari una velo? i fresca secci¨® de not¨ªcies: comunicats telegr¨¤fics particulars. Tamb¨¦ hi ha la cap?alera, o sigui l¡¯amo, per connectar la capital catalana i Espanya amb Fran?a a trav¨¦s de la l¨ªnia ferrovi¨¤ria de Narbona a Perpiny¨¤ (Brusi era fundador de la Societat Catalana General de Cr¨¨dit que maldava per finan?ar-la). El setembre de 1853, el DdB feia de portaveu d¡¯aix¨°, al costat, en una en¨¨sima prova del xocant i llavors desordenat pragmatisme period¨ªstic, d¡¯una extensa not¨ªcia ciutadana: ¡°Anteayer por la tarde, un perro que presentaba los m¨¢s evidentes s¨ªntomas de hallarse atacado de hidrofobia mordi¨® ¨¢ siete u ocho animales de su especie...¡±. L¡¯episodi va acabar, despr¨¦s d¡¯una carrera que va passar per la pla?a de Santa Anna i el carrer Hospital, amb la mort del ca rabi¨®s per un cop de sabre d¡¯un municipal.

Brusi, entre cansat i ocupat amb els seus negocis (com el de delegat de la companyia d¡¯inversors del canal de Suez a Barcelona), va deixar el 1865 la direcci¨® al fidel i competent Joan Ma?¨¦ i Flaquer, veritable oracle de la burgesia catalana amb els seus articles dominicals escrits sota les coordenades cat¨°liques, regionalistes i mon¨¤rquiques, cam¨ª pel qual el van seguir Jaume Balmes, Manuel Duran i Bas i, amb m¨¦s matisos progressistes, Joan Maragall (un original d¡¯un article seu es veu a la mostra). Encaixant ja una incipient compet¨¨ncia (El Tel¨¦grafo, de 1858; La Publicidad, de 1878; La Vanguardia, de 1881, o La Veu de Catalunya, de 1889), la cap?alera arribaria amb dignitat fins a 1923, quan els Brusi la van vendre a Editorial Barcelona, el gran accionista de la qual era l¡¯industrial del ferro Dami¨¤ Mateu.

La mostra, succinta, no pot recollir el detall, per¨° el diari havia perdut ja l¡¯hegemonia de la premsa barcelonina amb la mala successi¨® de Ma?¨¦ i Flaquer despr¨¦s de la seva mort el 1901: una baralla familiar dels Brusi va significar l¡¯allunyament del DdB de la modernitat period¨ªstica i dels renovadors moviments propers al catalanisme i a Solidaritat Catalana: la decisi¨® va comportar la marxa el 1905, entre d¡¯altres, de Miquel dels Sants Oliver i Maragall, els dos primeres espases de la redacci¨®.

Miquel Mateu i Pla, primer alcalde franquista de la ciutat, va aconseguir mantenir a flotaci¨® amb dignitat una cap?alera confiscada el juliol de 1936 per Estat Catal¨¤ i tancada des de l¡¯octubre de 1937 fins al 24 de novembre de 1940. Certa aliadof¨ªlia a la Segona Guerra Mundial i simpatia per la causa mon¨¤rquica (tot en un grau molt subtil) i el barcelonisme (d¡¯aix¨°, bastant), van permetre que el diari resist¨ªs fins a la mort del propietari, el 1972. A partir d¡¯aqu¨ª, descens lent per¨° inexorable als inferns: comprat per l¡¯empresari Josep Maria Santacreu, i despr¨¦s d¡¯una etapa progressista que reflecteixen portades fruit de directors com Manuel Mart¨ªn Ferrand, Josep Pernau o Trist¨¢n La Rosa, un gir dret¨¤ del mateix Santacreu el 1977 va portar al tancament per deutes (1980) i a un heroic per¨ªode autogestionari dels treballadors (1980-1984) que no va aixecar les vendes.

Pel simbolisme del rotatiu i potser com a homenatge al seu avi, l¡¯alcalde Pasqual Maragall va fer que l¡¯Ajuntament de Barcelona adquir¨ªs el 1985 el diari i els seus hist¨°rics arxius, la gesti¨® del qual, ja en catal¨¤, va anar cedint a diverses empreses period¨ªstiques, com el Grup Z (amb el suport de l¡¯ONCE) o els germans Emili i Carles Dalmau. Tancat el 1994, i amb el fons gr¨¤fic a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona, el 1998 el consistori va decidir reconvertir-lo en cap?alera electr¨°nica i el juliol de 1999 va passar-ne la tutela a la cadena municipal de televisi¨®, avui Betev¨¦, que la va transformar en el seu portal de not¨ªcies a la xarxa. I aqu¨ª, en la gran caldera digital, la cap?alera, com a vapor d¡¯aigua, es va esfumar.