La norma i l¡¯excepci¨®

A Los l¨ªmites del deseo. Instrucciones de uso del capitalismo del siglo XXI, Esteban Hern¨¢ndez descriu el sistema de poder en qu¨¨ vivim com ¡°un r¨¨gim ambigu en el qual existeixen dues direccions, aquella que subjecta la majoria, en la qual les regles han de seguir-se, i la que permet la llibertat d¡¯acci¨® a determinats actors¡±. Dit d¡¯una altra manera, mana qui t¨¦ poder de sortir-se de les normes. I els sectors econ¨°micament m¨¦s poderosos s¡¯han instal¡¤lat en l¡¯excepci¨® com a forma d¡¯estar al m¨®n i aix¨ª han constru?t una peculiar sobirania global, que creix paral¡¤lelament a la deterioraci¨® del poder dels estats, que ¡°depenen dels mercats per al seu finan?ament, ¨¦s a dir, per disposar dels mitjans materials per al seu funcionament corrent¡±.

Si l¡¯excepci¨® ¨¦s el que desequilibra les societats i trenca la possibilitat del pacte social, la resposta per aturar aquesta deriva rau a restaurar el poder de la norma. Com es pot aconseguir? Recuperant el paper de la pol¨ªtica al descr¨¨dit de la qual han contribu?t esfor?adament els mateixos governants des del moment en qu¨¨ es van lliurar per complet a les exig¨¨ncies dels poders econ¨°mics sorgits de la mutaci¨® del capitalisme als vuitanta: pol¨ªtiques d¡¯excepci¨®, desregulacions i privatitzacions massives, legitimaci¨® dels poders contramajoritaris, ¨¦s a dir, ren¨²ncia a instruments reals del poder pol¨ªtic fins a entrar en una etapa de plena hegemonia de l¡¯economia sobre la pol¨ªtica.

Aquest per¨ªode va entrar en fase l¨ªmit quan va arribar al seu moment catastr¨°fic: la crisi del 2008. Des de llavors, en unes societats fracturades en les seves classes mitjanes, es conjuguen dos fen¨°mens, el malestar i la incertesa, la retroalimentaci¨® dels quals pot produir estralls en l¡¯espai pol¨ªtic. L¡¯espectacle de la corrupci¨®, en fer-se visible la promiscu?tat entre pol¨ªtica i diners, mentre es fan recaure sobre els ciutadans els costos dels desajustaments del sistema, completa el descr¨¨dit de la classe pol¨ªtica. Si a aix¨° hi sumem una creixent percepci¨® d¡¯impot¨¨ncia de la pol¨ªtica, es compr¨¨n perfectament que els sistemes de partits estiguin en plena mutaci¨®, amb irrupcions inesperades a dreta i esquerra, davant les quals els partits tradicionals semblen incapa?os de revisar els errors comesos i adaptar-se a les noves urg¨¨ncies. I nom¨¦s busquen estr¨¨nyer el sentiment desqualificant com a populista tot el que es mou.

Els r¨¨gims d¡¯alternan?a s¡¯han esgotat perqu¨¨ els dos actors que la garantien s¡¯assemblaven massa. El discurs per a l¡¯assalt al poder era sempre el del canvi que fructificava quan el partit governant havia perdut empatia i frescor, erosionat per l¡¯exercici del poder. Ara el referent ¨¦s l¡¯estabilitat. I el qui guanya ¨¦s el m¨¦s agressiu en la promesa d¡¯ordre destinada els sectors m¨¦s desestabilitzats per la crisi. I el resultat l¡¯hem vist, Trump ha fet caure l¡¯¨²ltima ficci¨®: els diners han passat a ocupar el poder directament.

Com aturar aquesta deriva? Es parla de la necessitat de moralitzar el capitalisme. Moralitzar suposa posar l¨ªmits. I el capitalisme per definici¨® no els t¨¦: qui guanya arrasa. Som, a m¨¦s, en un escenari en qu¨¨ no hi ha alternativa sist¨¨mica. Nom¨¦s hi ha diverses decantacions del capitalisme. Per tant, no hi ha pressi¨® externa perqu¨¨ el sistema s¡¯autolimiti, a la manera dels anys de postguerra. No ¨¦s una q¨¹esti¨® moral, sin¨® pol¨ªtica. Aquesta ha de submergir-se m¨¦s i millor en la societat, per recuperar el paper de poder dels qui no tenen poder.

Encara que els seus hagin preferit el discurs pol¨ªtic de l¡¯excepcionalitat permanent, crec que Errej¨®n l¡¯encertava quan proposava una revoluci¨® que pot semblar conservadora per¨° ¨¦s l¡¯¨²nica possible: intentar reactualitzar el pacte social que un dia va ser viable i que des dels anys vuitanta s¡¯ha anat liquidant sistem¨¤ticament. Hem passat de la ciutadania als experts, de la participaci¨® a la indifer¨¨ncia i la por, de la confrontaci¨® ideol¨°gica al discurs del millor dels mons possibles.

Cal tornar a la pol¨ªtica sense por a retornar poder als estats nacionals, per compensar el vertigen de la globalitzaci¨® accelerada. I posar normes als qui s¡¯emparen en l¡¯excepci¨®. Com diu el recent Premi Nobel d¡¯Economia, Jean Tirole: ¡°L¡¯economia de mercat no t¨¦ ra¨® a priori per generar una estructura de xarxes i de riqueses conforme al que voldria la societat¡±. I aqu¨ª es necessita la pol¨ªtica.