President Junqueras

La revoluci¨® dels somriures s¡¯est¨¤ tornant agra. Acostuma a passar quan, en minimitzar els fets i les paraules, s¡¯acaba ¨Ccom fa Artur Mas¨C justificant i no condemnant que uns abertzales exaltats ¨Cconvocats o no¨C anomenin ¡°puta¡± una fiscal en cap de Catalunya en l¡¯exercici de les seves funcions. Si en una Catalunya independent tampoc tingu¨¦s import¨¤ncia injuriar de tal manera una representant de la just¨ªcia, i si un expresident de la Generalitat no ho condemn¨¦s, el futur no ¨¦s tan rialler com es postula.

Amb el frac¨¤s del secessionisme, hi hagi o no una declaraci¨® unilateral que encara danyaria m¨¦s les institucions de la Catalunya aut¨°noma i generaria m¨¦s friccions socials, la perspectiva m¨¦s a m¨¤ consisteix en unes eleccions anticipades en les quals previsiblement Oriol Junqueras seria el nou president de la Generalitat amb el perm¨ªs del partit d¡¯Ada Colau, un partit que t¨¦ aspectes de convertir-se en un catch all party, m¨¦s pragm¨¤tic del que se suposa i disposat a rectificar sempre que convingui.

En aquesta nova circumst¨¤ncia, la prorrogaci¨® sine die de l¡¯agenda secessionista podria vorejar l¡¯obstrucci¨® actual per¨° no sabem a quin preu. Esquerra Republicana, avui i ahir, no abunda en responsabilitat institucional i pol¨ªtica. Respecte a dem¨¤, no ho sap ni contesta. A la vista de com opera ERC a TV3 i Catalunya R¨¤dio, qui sap si estant en el poder donaria plena cobertura pluralista o seguiria manipulant la informaci¨® i l¡¯an¨¤lisi, en termes que sovint tenen molt m¨¦s de caciquisme medi¨¤tic que de televisi¨® i r¨¤dio p¨²bliques, ¨¦s a dir, pagades pel contribuent. Quan s¡¯especula sobre una Generalitat en mans d¡¯ERC ning¨² aconsegueix a?llar la inc¨°gnita sobre si el fair play tindr¨¤ prioritat o si els mitjans de comunicaci¨® adscrits al secessionisme seguiran sense tenir en compte tots aquells ciutadans de Catalunya que compleixen amb la llei, paguen els seus impostos i no desitgen viure en una Catalunya independent.

Avui, donada la intensitat amb qu¨¨ ERC i el seu l¨ªder practiquen el calladisme poc es pot saber sobre quin model econ¨°mic propugnen, en quin to discorreran les relacions amb el conjunt d¡¯Espanya ni si el respecte a la llei i la seguretat jur¨ªdica estaran garantits. Segons el delegat de relacions internacionals, Ra¨¹l Romeva, Espanya no ¨¦s un estat de dret. De manera complement¨¤ria, donada la seva traject¨°ria com a eurodiputat, faria b¨¦ d¡¯explicar a la ciutadania com ¨¦s que Espanya pot ser estat membre de la Uni¨® Europea sense estar homologada com a estat de dret. No ¨¦s trivial. De la mateixa manera que ¨¦s una inexactitud definir com a un¨ªvocament totalit¨¤ria la realitat catalana d¡¯ara mateix, ho ¨¦s m¨¦s negar la naturalesa d¡¯estat de dret d¡¯un pa¨ªs en el qual, constitucionalment, la redistribuci¨® territorial del poder de l¡¯Estat ha donat a Catalunya les seves quotes m¨¦s altes d¡¯autogovern.

A la vista de les enquestes m¨¦s recents i donada l¡¯actual composici¨® del Congr¨¦s dels Diputats, ¨¦s dubt¨®s que, amb personalitats com les dels diputats Gabriel Rufi¨¢n o Joan Tard¨¤, ERC abaixi el volum de la seva frontalitat, quan els moments s¨®n de consens i transacci¨®. Els diputats Rufi¨¢n i Tard¨¤ s¨®n indicatius de la pol¨ªtica que perfilaria Oriol Junqueras si ocup¨¦s la presid¨¨ncia de la Generalitat?

Per a societats avan?ades, capaces de competir econ¨°micament i amb una economia productiva, el primitivisme pol¨ªtic d¡¯ERC involucra un component demag¨°gic que tant prediu la desobedi¨¨ncia com negocia en la penombra. Val la pena considerar algunes hip¨°tesis de futur: per exemple, que en una Catalunya independent els partits pol¨ªtics no secessionistes articulessin el bloc de la desobedi¨¨ncia. Una altra hip¨°tesi ¨¦s que, considerant impracticable la secessi¨®, un govern d¡¯Oriol Junqueras opt¨¦s per tal ambig¨¹itat que generaria encara m¨¦s par¨¤lisi en la vida p¨²blica ¨Cinstitucional, pol¨ªtica i econ¨°mica¨C i seria el portaveu monotem¨¤tic dels sectors secessionistes en lloc d¡¯intentar de manera representativa una integraci¨® cohesiva dels interessos del conjunt de la ciutadania de Catalunya.

En definitiva, caldria saber si estarem en la ger¨¨ncia d¡¯una dilaci¨® o en el govern d¡¯una Catalunya que vulgui ser plural i pr¨°spera. A la vista dels silencis morosos de Junqueras ni una cosa ni l¡¯altra, perqu¨¨ el seu objectiu fonamental ¨¦s que el poder arribi a les seves mans sense haver de fer res. Tal vegada ho aconsegueixi.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.