Matar el controlador

La sala d'escoltes telef¨°niques no t¨¦ molta poesia. De fet, no ¨¦s una sala, ¨¦s un ordinador on seu un sergent de la Gu¨¤rdia Civil. Amb el teclat, hi ha uns cascos negres endollats. Est¨¤ al mig del despatx del grup de policia judicial de Barcelona, format per una desena de persones. Al final, en una altra habitaci¨®, hi ha tres ordinadors m¨¦s que serveixen per al mateix: espiar la vida d'altres.

Qui escolta aquestes converses? Qui desxifra els codis secrets? Qui interpreta l'insult afectu¨®s o el favor prevaricador? Gaireb¨¦ sempre s¨®n els investigadors els qui es posen els cascos. "En l'etapa del Pa¨ªs Basc, moltes vegades eren les dones dels gu¨¤rdies les que ho feien", recorda un comandament policial que va participar en la lluita antiterrorista, sobre el basc. Per¨° qu¨¨ passa quan es tracta d'un idioma tan rar com l'osseta?

La hist¨°ria va passar fa 15 anys. En l'Operaci¨® Cala, la Gu¨¤rdia Civil investigava a un grup d'ossetes del nord que vivien a Lloret de Mar, i que tenien estrets vincles amb el Govern del seu pa¨ªs. En la localitat costanera de Girona, el presumpte l¨ªder es constru?a un xalet. La seva m¨¤ dreta era l'arquitecte de la casa. L'Audi¨¨ncia Nacional havia autoritzat que els punxessin els tel¨¨fons per aclarir si es dedicaven al tr¨¤fic d'armes i a la falsificaci¨® de d¨°lars.

El problema era que els investigats parlaven, a m¨¦s de rus, osseta, un idioma molt poc com¨². A trav¨¦s d'un confident, els agents van localitzar un dels pocs originaris d'Oss¨¨tia que vivia a Barcelona. Estava il¡¤legal, i va accedir a traduir als seus compatriotes a canvi de regularitzar la seva situaci¨® a Espanya, segons fonts policials. Li van fer un test de prova, i van comprovar que per fi alg¨² podria comprendre tots els secrets atrapats en les desenes de cintes de casset (eren uns altres temps) que tenien davant.

Per¨° l'alegria va ser breu. Poc despr¨¦s, el traductor de rus que treballava amb els gu¨¤rdies en el cas (un altre dels idiomes dels seus objectius) va escoltar una reveladora conversa. Un dels investigats explicava a un altre que un compatriota s'havia presentat a casa seva per dir-li que havia estat amb la Gu¨¤rdia Civil, i que li havien demanat que els tradu¨ªs desenes de converses telef¨°niques seves.

"Algunes vegades passen aquestes coses", admet el tinent coronel de la Gu¨¤rdia Civil, Daniel Baena. Encara t¨¦ al cap el cas d'una dona a la qual van contractar perqu¨¨ tradu¨ªs Ioruba i Igbo. Estaven investigant a una parella nigeriana que havia entrat a l'aeroport de Barcelona 90 quilos de coca?na. Va escoltar els tel¨¨fons durant mesos... Dos anys despr¨¦s, la Gu¨¤rdia Civil va tornar a creuar-se amb la int¨¨rpret, per¨° aquesta vegada no era una integrant de l'equip d'investigaci¨®. Sentint a la parella que es dedicava a traficar amb drogues i al negoci clandest¨ª de cotxes, havia apr¨¨s el m¨¨tode i ho havia exportat a Nig¨¨ria.

"Les escoltes s¨®n l'ull de l'embut", interv¨¦ un altre comandament de la Gu¨¤rdia Civil, en el sentit que all¨ª s'acumula el greix d'un cas. Una sola persona pot escoltar 20 o 30 tel¨¨fons, hores i hores assistint com a p¨²blic a vides que li s¨®n alienes. Moltes d'aquestes xerrades no se senten en directe. Les trucades nocturnes, per exemple, solen guardar-se per l'endem¨¤.

I a la nit va ser quan van tirotejar a un investigat de l'Operaci¨® Gamba Vermella (2005), de corrupci¨® al port de Barcelona. Els gu¨¤rdies es van assabentar al mat¨ª, en un fals directe, quan van escoltar com la banda s'havia portat a l'Atonyino a la muntanya del Tibidabo i l'havia disparat a la cama per haver-los robat part de la seva coca?na.

Altres vegades, l'escolta, gaireb¨¦ per fortuna, ¨¦s en directe, com els va passar als Mossos d'Esquadra el 2013. Investigaven als Black Panthers. "Tinc l'ovella negra que cerques", va informar un soldat al cap de la banda per tel¨¨fon. Als Mossos els va donar temps d'improvisar un control policial davant del bar on estava el desertor de la colla llatina al que anaven a matar.

Un traductor indiscret pot destruir una investigaci¨®, i com m¨¦s redu?da ¨¦s la comunitat que s'investiga, major ¨¦s el perill. Per¨° als ossetes no els va salvar de la delaci¨® del seu compatriota, sin¨® una trag¨¨dia. L'¨²ltim rastre de l'arquitecte (un dels principals objectius) a Espanya va ser l'1 de juliol del 2002, quan esperava a l'aeroport del Prat al fet que arribessin la seva dona i els seus dos fills des de Moscou. Per¨° el seu avi¨® mai va aterrar. Es va estavellar a 10.000 metres d'altitud contra una altra aeronau a ?berlingen (Alemanya). Van morir 71 persones, m¨¦s de la meitat eren nens. No va haver-hi supervivents.

Els agents van saber de nou de l'arquitecte V¨ªtali Kal¨®yev el 24 de gener del 2004 en veure'l a les not¨ªcies. Havia matat a ganivetades a Peter Nielsen al pati de casa seva, un controlador aeri de 36 anys al que es va culpar de l'accident aeri entre els dos avions. En el judici, Kal¨®yev va dir que "nom¨¦s volia ensenyar-li les fotos" dels seus fills, per¨° Nielsen es va negar a parlar-li, i aix¨° el va fer embogir. De la resta, va dir no recordar res. Kal¨®yev va ser condemnat a vuit anys de pres¨®.

El 2007, gr¨¤cies a la seva bona conducta, va poder tornar a Oss¨¨tia del Nord, on va ser rebut com un heroi. "Vull expressar la meva gratitud als ciutadans de R¨²ssia, al Govern, al president, pel seu suport", va dir en aterrar a Moscou. Segons l'hemeroteca, Kal¨®yev, que avui t¨¦ 61 anys, va ocupar despr¨¦s el c¨¤rrec de viceministre de Construcci¨®.

Kal¨®yev ¨¦s not¨ªcia de nou avui. Arnold Schwarzenegger interpreta l'arquitecte en Aftermath, la pel¡¤l¨ªcula sobre la trag¨¨dia a¨¨ria que s'estrenar¨¤ a l'abril. En el tr¨¤iler es pot veure a un pare mod¨¨lic, que espera a la seva fam¨ªlia i penja cartells de benvinguda a casa seva. "Inspirada en fets reals", diu al comen?ar. Uns fets que segurament obviaran, per desconeguda, la truncada investigaci¨® de l'Audi¨¨ncia Nacional i el delator i accidental int¨¨rpret d'osseta. La Gu¨¤rdia Civil mai va tornar a saber d'ell. Es va esfumar.