Barcelona dona pinso anticonceptiu als coloms per reduir-ne la poblaci¨®

Compte amb els 40 cilindres met¨¤l¡¤lics negres amb aspecte de paperera que han aparegut als parcs de Barcelona. No s¨®n papereres. S¨®n dispensadors de ¡°pinso anticonceptiu per a coloms¡±. Ho especifica la tapa d¡¯aquests aparells que acaben d¡¯irrompre als deu districtes de la ciutat. Objectiu? Reduir la poblaci¨® d¡¯aquests ocells, que es xifra en 85.000 exemplars. Massa. Una plaga, diuen els experts, encara que la ciutat havia assolit xifres pitjors. M¨¦s de 110.000 n¡¯hi va arribar a haver. Fins ara la poblaci¨® de coloms es controlava capturant-los i sacrificant-los, una pr¨¤ctica hist¨°ricament criticada per les entitats animalistes. A m¨¦s, amb prou feines permetia mantenir a ratlla la xifra d¡¯exemplars, per¨° no la redu?a. Ara l¡¯objectiu ¨¦s rebaixar-la a la meitat.

L¡¯Ajuntament que capitaneja l¡¯alcaldessa Ada Colau ha presentat aquest dijous el que defensa que ¨¦s una ¡°aposta clara i decidida per al control ¨¨tic de les poblacions de coloms¡±. Un m¨¨tode que fins ara nom¨¦s una ciutat europea de mida mitjana ha aplicat amb resultats satisfactoris: G¨¨nova, a It¨¤lia. El consistori, que va declarar Barcelona ¡°ciutat amiga dels animals¡±, espera reduir la col¨°nia en un 20% el primer any i assolir una reducci¨® de fins a un 80% en quatre o cinc anys. Una cursa de fons contra unes aus que s¨®n ¡°fauna salvatge aut¨°ctona no protegida¡±, que tenen una elevada taxa de reproducci¨® i que d¡¯entrada ser¨¤ m¨¦s costosa, 250.000 euros a l¡¯any (que inclouen la direcci¨® cient¨ªfica del projecte, els dispensadors i el pinso). A la llarga, tanmateix, resultar¨¤ m¨¦s econ¨°mic.

El comissionat d¡¯Ecologia, Francesc Ximeno, ha explicat aquest dimarts tots els detalls d¡¯un projecte ???que ¡°requerir¨¤ persist¨¨ncia i un llarg temps d¡¯aplicaci¨® per aconseguir els efectes desitjats¡±. S¡¯ha pensat fins a l¡¯¨²ltim detall. Els dispensadors disparen blat de moro a les vuit del mat¨ª, l¡¯hora del dia en qu¨¨ els coloms tenen m¨¦s gana. A aquesta hora mengen un ter? de l¡¯aliment del dia: deu grams. Cada aparell expulsa la quantitat necess¨¤ria per satisfer la col¨°nia que hi viu a prop. I els grans de blat de moro, recoberts d¡¯anticonceptiu, s¨®n d¡¯una mida gran, perqu¨¨ no sigui desitjable per a cap altra esp¨¨cie d¡¯au. La subst¨¤ncia que recobreix els grans es diu nicarbazina i afecta l¡¯ovulaci¨® de les femelles i, tamb¨¦, pot afectar els espermatozoides dels mascles.

M¨¦s enll¨¤ del que pugui pensar qualsevol ciutad¨¤, o de l¡¯expressi¨® popular que equipara els coloms amb ¡°rates amb ales¡±, el comissionat tamb¨¦ argumenta perqu¨¨ ¨¦s necessari reduir la xifra de coloms. T¨¦ de dolent que interfereix en ¡°la conviv¨¨ncia amb les persones i amb altres esp¨¨cies¡±, que ¡°pot tenir efectes sobre la salut, el mobiliari urb¨¤, l¡¯espai p¨²blic i la vegetaci¨®¡±. Fa un mes, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) va donar la ra¨® a una exinformadora tur¨ªstica de la pla?a de Catalunya, amb fibrosi pulmonar severa, que va al¡¤legar com a accident laboral que la malaltia era derivada d¡¯una sensibilitat a l¡¯exposici¨® constant als excrements de coloms i altres aus que freq¨¹enten la pla?a.

Tamb¨¦ s¨®n un problema els efectes corrosius de les defecacions dels coloms. ¡°Fa segles que viuen entre nosaltres, per¨° la ciutat t¨¦ una capacitat de c¨¤rrega¡±. I s¡¯ha superat, argumenta Ximeno, mentre recorda que a la ciutat viuen altres esp¨¨cies d¡¯aus, com els falciots, les orenetes, els carboners o les cueretes blanques.

En la presentaci¨® dels nous dispensaris hi havia tamb¨¦ el catedr¨¤tic de la Facultat de Veterin¨¤ria de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Santiago Lanv¨ªn. A m¨¦s de celebrar el consens existent en qu¨¨ el pinso anticonceptiu permet un control ¡°¨¨tic¡±, assenyala que com m¨¦s petita ¨¦s una poblaci¨®, menys problemes de salut presenta: ¡°?s important disminuir-ne la poblaci¨® perqu¨¨ estigui m¨¦s sana i es produeixi menys interacci¨® entre els exemplars i entre ells i nosaltres¡±. Lanv¨ªn explica que un dels grans problemes que tenen els coloms ¨¦s la quantitat de par¨¤sits que porten.

Ximeno ¨¦s caut sobre els resultats del m¨¨tode que Barcelona acaba d¡¯estrenar. A la ciutat tamb¨¦ hi ha ve?ns que alimenten els coloms i ¡°el parc de Collserola ¨¦s a prop, ¨¦s una altra font d¡¯aliment¡±. D¡¯aqu¨ª que, concreta, en cas d¡¯emerg¨¨ncies tornarien a fer captures, com fins ara. Tamb¨¦ confirma que tenen un altre front obert: el de les cotorres. S¡¯han convertit en una plaga i en un problema de seguretat, perqu¨¨ nien a les palmeres, malaltes per l¡¯acci¨® d¡¯un insecte que les mata. Paral¡¤lelament al control de la poblaci¨® de coloms, l¡¯Ajuntament n¡¯est¨¤ actualitzant el cens, una feina que es fa dividint la ciutat en quadrants, comptant exemplars i extrapolant el resultat a la resta de la ciutat.