Massa pal per a tan poca pastanaga

Quina metamorfosi! En una setmana, la b¨¨stia negra dels antiindependentistes, l'abominable home del 9-N, aquell subjecte sedici¨®s que es creia astut i a qui l'aparell estatal va posar al seu lloc (o sigui, a mig cam¨ª entre el banc i la inhabilitaci¨®), aquest mateix individu s'ha convertit en la merla blanca, en la gran esperan?a, en la taula de salvaci¨® a la qual s'agafen els qui sospiren per desactivar d'una vegada la din¨¤mica secessionista. I tot perqu¨¨, en un acte celebrat el dijous 16 a la Universitat Aut¨°noma de Madrid, Artur Mas va verbalitzar all¨° obvi: que, des del 2010, a la societat catalana se li planteja una disjuntiva: o la independ¨¨ncia o un statu quo auton¨°mic en franca involuci¨®; i que, ¡°si hi ha alguna cosa al mig, ho ha de proposar l'Estat espanyol¡±.

De seguida, aquestes paraules van ser reinterpretades com la s¨²plica a aquest Estat d'una oferta alternativa a la independ¨¨ncia, fins i tot com una proposici¨® de Mas al Govern de Rajoy (aix¨ª les va llegir el ministre M¨¦ndez de Vigo l'endem¨¤), gaireb¨¦ com la bandera blanca amb qu¨¨ un independentisme exhaust demana una treva. Tothom ¨¦s lliure d'autoenganyar-se, i tamb¨¦ t¨¦ dret a tirar llavors de zitz¨¤nia en el camp dels adversaris. Per¨° crec que seria m¨¦s ¨²til a una correcta comprensi¨® de les coses valorar fredament en qu¨¨ pot consistir ¡ªa la llum dels indicis disponibles¡ª aquesta eventual oferta de la Moncloa, que ha fet ressuscitar el m¨²stic concepte de tercera via.

Segons hem llegit en aquestes ¨²ltimes dates, l'Executiu del PP considera que la base d'una hipot¨¨tica negociaci¨® han de ser les 45 reivindicacions que Puigdemont va traslladar a Rajoy fa deu mesos, filles al seu torn de les 23 demandes portades per Mas a la Moncloa l'agost del 2014. Seria magn¨ªfic que aquells vells temes es desencallessin, perqu¨¨ en gran part s¨®n d¨¨ficits i incompliments de l'Estat (sobre infraestructures vi¨¤ries, inversi¨® per a Rodalies, finan?ament de serveis socials¡­) que perjudiquen el dia a dia dels ciutadans. Per¨° es tracta, en tot cas, de coses penjades del passat, d'assignatures pendents que il¡¤lustren la buidor de l'Estatut del 2006 una vegada va sortir del Constitucional, de q¨¹estions que acrediten l'esgotament de l'autonomisme¡­ Com va un inici tard¨¤ i de compliment d'aquests 45 punts a dissipar l'independentisme? Com, si a sobre el Govern de Rajoy es proposa saltar-se la Generalitat i tractar molts d'aquells temes amb uns ajuntaments que considera m¨¦s vulnerables al suborn pressupostari?

Segons els mentiders de la Cort, l'Estat es proposa tamb¨¦ incrementar la seva pres¨¨ncia a Catalunya, encara que els exemples coneguts d'aix¨° s¨®n bastant pelegrins: intensificar les visites ministerials (com si els ministres fossin taumaturgs de l'unionisme), obrir una sucursal del Prado o del Reina Sofia, donar suport als Jocs Mediterranis de Tarragona (no estava ja comprom¨¨s aquest suport, i va caldre ajornar l'esdeveniment mancant els fons estatals?) o ¡ªtatxan!¡ª celebrar algun consell de ministres a Barcelona. Sap alg¨² a la Moncloa que, deixant a part el cas del govern Negr¨ªn, resident a la Ciutat Comtal entre 1937 i 1939, l'¨²nic r¨¨gim espanyol que ha celebrat consells ocasionals de ministres a Catalunya, al palau de Pedralbes, va ser la dictadura de Francisco Franco? ?s aquest el model inspirador de la nova tercera via?

Pel que sembla, Rajoy, S¨¢enz de Santamar¨ªa i els seus equips tenen dues fites m¨¦s subtils: rebaixar l'independentisme catal¨¤ a un 25 o 30%, ¡°com al Pa¨ªs Basc¡±, i espantar els votants ¡°moderats¡± del PDECat. Quant al primer, tal vegada ho aconseguirien si, a partir de dem¨¤, Catalunya gaud¨ªs del r¨¨gim fiscal, de la posici¨® f¨¤ctica d'Euskadi com una esp¨¨cie d'Estat Lliure Associat al Regne d'Espanya. Provin, a veure¡­

Pel que es refereix al PDECat, fa l'efecte que l'establishment de la capital encara pensa en la vella CiU amb el seu mili¨® llarg d'electors, molts dels quals no eren ni tan sols nacionalistes, sin¨® votants d'ordre, o beneficiaris de les xarxes clientelars, o devots de Pujol, o admiradors de Duran Lleida. Per¨° un trienni llarg d'aposta independentista va fer fugir aquella gent; i, entre els 500.000 electors que li queden, molt pocs no comparteixen la tesi que el pacte constitucional, trencat per Catalunya el 2010, nom¨¦s pot sargir-se o liquidar-se democr¨¤ticament amb un refer¨¨ndum.