Romeva apadrina la proposta d¡¯una Catalunya independent sense ex¨¨rcit

Una Catalunya independent haur¨¤ de debatre totes les opcions sobre el seu model de cossos de seguretat, inclosa la possibilitat que prescindeixi de tenir forces armades. Aix¨ª ho ha expressat aquest dijous el conseller d'Exteriors, Ra¨¹l Romeva. ¡°El model s'haur¨¤ de consensuar. ?s un debat que hem de fer, que farem. No tothom pensa aix¨ª [de prescindir d'un ex¨¨rcit], per¨° ¨¦s una veu tan leg¨ªtima com les altres¡±, ha dit Romeva a la presentaci¨® a Barcelona de l'informe Construir un Estat segur i en pau.

Aquest document, auspiciat per la Generalitat a trav¨¦s de l'Institut Catal¨¤ Internacional Per la Pau (ICIP), ¨¦s el fru?t de tres anys de debat entre acad¨¨mics i reconeguts pacifistes catalans reunits al col¡¤lectiu Estat de Pau. Estat de Pau va n¨¦ixer el 2013 amb el manifest Pau i Treva contra la creaci¨® d'un ex¨¨rcit catal¨¤, que va ser firmat per m¨¦s de 4.000 persones i presentat al Parlament. El llibre assegura al seu primer cap¨ªtol que ¡°Catalunya ¨¦s una naci¨® de pau. Aquests trets ja es manifestaven en temps medievals¡±. L'informe rebutja la defensa militar tradicional, ¡°un model fallit de seguretat nacional que, durant segles, ha constru?t un entramat militar industrial i una doctrina de defensa armada que no ha estat capa? de solucionar de forma efica? les principals amenaces per a la ciutadania¡±. El treball conclou que Catalunya ha de ser ¡°un model de societat sense ex¨¨rcit, amb els m¨ªnims recursos en l'¨²s de la for?a en conflictes violents, interns o externs. Tenim l'oportunitat hist¨°rica de crear un sistema de seguretat i defensa, eficient i innovador, basat en la for?a de la no viol¨¨ncia¡±. Estat de Pau descarta que una Catalunya independent formi part de l'OTAN ¡°perqu¨¨ la pertinen?a suposa un risc en si mateixa¡±. L'alternativa ¨¦s, segons els seus autors, crear centres de promoci¨® del pacifisme i de l'aplicaci¨® dels drets humans.

El precedent de la fi de la 'mili'

Romeva ha mostrat la seva afinitat amb els membres del col¡¤lectiu autor i ha afirmat, sense especificar, que multitud d'experts apunten que ¡°la via tradicional, la via militaritzada, no ha aportat solucions. El conseller d'Exteriors ha adm¨¨s que no comptar amb forces armades ¡°t¨¦ els seus l¨ªmits en la seva aplicaci¨®¡±, i ha afegit que ¡°alguns diran que ¨¦s impossible. B¨¦, fa anys tamb¨¦ semblava impossible acabar amb el servei militar¡±. Romeva ha destacat que ¨¦s una ¡°demanda global¡± trobar noves formes de defensa i que la creaci¨® d'un Estat catal¨¤ sense militars ¡°¨¦s una magn¨ªfica oportunitat que les futures generacions, i les futures generacions d'aquelles societats llunyanes, dels que vindran i dels que no pensen venir, es mereixen¡±.

El debat sobre la hipot¨¨tica militaritzaci¨® de Catalunya ¨¦s un dels que m¨¦s divideixen l'independentisme i on el contrast ¨¦s m¨¦s gran entre el PDECat i els partits d'esquerres. La proposta d'Estat de Pau ha coincidit amb la publicaci¨® del llibre Pol¨ªtica de defensa i Estat propi, un treball que planteja el disseny d'unes futures forces armades catalanes. Els autors del llibre s¨®n l'historiador Francesc Xavier Cardona, l'analista David Bajona, el director de comunicaci¨® de la Generalitat, Jaume Clotet, i el militar irland¨¨s Dorcha Lee. El cap¨ªtol escrit per Lee indica que un ex¨¨rcit catal¨¤ hauria de comptar amb 24.000 unitats, sense comptar els empleats civils, segons ha informat Vilaweb.

En les seves recomanacions del 2014 a la presid¨¨ncia de la Generalitat, el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN) contemplava l'opci¨® que Catalunya no tingu¨¦s ex¨¨rcit per¨°, a canvi, haurien de militaritzar-se els Mossos d'Esquadra. Artur Mas va declarar el gener del 2015 que Catalunya ¡°no necessitar¨¤ muntar un gran ex¨¨rcit perqu¨¨ serem sota el paraigua de l'OTAN¡±.