Greixonera, un illa i un vas ritual

Una greixonera, una cassola de test, ¨¦s part de l¡¯ illa, duu la seva terra i s¡¯usa per a cuinar els fruits conreats o animals criats a la mateixa mat¨¨ria natural, a la pell agr¨ªcola del territori.

El recipient ¨¦s tradicional perqu¨¨ no ha mudat la manufactura des dels primers pobladors, duu l¡¯empremta i la mem¨°ria de la gent que past¨¤ i tornej¨¤ l¡¯argila, l¡¯enverniss¨¤ i enforn¨¤. ?s el joc del foc, l¡¯aire i l¡¯aigua esva?da. La greixonera serveix per servir i servar els menjars, ¨¦s un utensili de conserva.

Manejar una greixonera o olla ¨¦s tamb¨¦ recordar menjars i, tamb¨¦, aquells que en paci¨¨ncia i lentitud, obraren plats dignes de celebraci¨®.¡°Qui amb greixonera cou amb poc menjar en t¨¦ prou¡±, diu la dita. Cuinar ¨¦s m¨¦s acurat i el coure m¨¦s lent i la calentor m¨¦s repartida i dura m¨¦s.

Menjar-se aliments cuinats, bullits, arrossos, aguiats, escabetxos, dol?os, potser sembla perllongar perfectament la realitat de la natura treballada, sense fractures. Es el tr¨¤nsit des de la panxa de la terra a la panxa del recipient i a la panxa del menjador. Usar un plat de terra cuita, pla o fondo i cullera de fusta, de faig o taronger, ¨¦s fer un vuit, la coher¨¨ncia.

En Toni Gomila, l¡¯oracle d¡¯Acorar i Aix¨° ¨¦s mel a Ib3 ¨Cque ara s¡¯acaba- evoc¨¤ com moss¨¨n Antoni Maria Alcover rebutj¨¤ un dia una cullera de ferro ¨Co de plata- i en deman¨¤ una de fusta. Les sopes i els arrossos ¨Cdieta illenca- entren i es gaudeixen millor sense cremar a la boca amb cobert no met¨¤l¡¤lic. Els cuiners tamb¨¦ toca que remenin el menjat a les greixoneres o pelles amb eines de llenya.

Una greixonera domina substantiva, -¨¦s impossible fer sopes mallorquines o bons arrossos sense usar-ne- fa el nom de molts de plats que duen el llinatge de l¡¯element transformat. Els complexos i concrets menjars queden resumits amb el nom del recipient: greixonera ¨Csegurament dol?a, o de peix, o de brossat, o greixonera de peus de porc o dels darrers dies o del dijous llarder, gras.

El m¨®n, els plaers - i els queviures- semblava que s¡¯acabaven anualment, i per aix¨° es feien les festes carnavalesques. Eren, s¨®n, ¡°els darrers dies¡± anunci apocal¨ªptic, advert¨¨ncia de les privacitats de carn i excessos que la quaresma duia pels pecadors i cristians d¡¯antic.

Amb l¡¯excusa del desert previst de setmanes d¡¯abstin¨¨ncia es programaven alguns dies per l¡¯exc¨¦s, la c¨¤rrega i l¡¯apoteosi del greix els dol?os, tan avinents a la cuina cristiana. No s¨®n els darrers dies del m¨®n, pels creients s¨®n els ¨²ltims abans del mur i la frontera de lo que un ser¨¤ prohibit i incorrecte. ?s fa festa grossa als carrers i es menja massa com si fos la fi del m¨®n.

La greixonera de peus de porc ¨Cgaireb¨¦ un pat¨¦ de tallada- i l¡¯ensa?mada de tallades son les fites dels menjars mallorquins de Carnaval. El plat simb¨°lic, excessiu, ¨¦s la greixonera de peus, morros i orella i de porc, dessalats ¨Cun temps-, capolats mesclats amb ous batuts, una micona d¡¯herbes, potser ensa?mada seca esmicolada i un poc de llet...dep¨¨n.. segons el record dom¨¨stic. El cicle ¨¦s tanca amb una mossegada gens subtil per¨° que tremola, gens ni mica una an¨¨cdota, munici¨® grossa.