El seny i els refugiats

El dissabte 18 de febrer un diputat, ara del PDECat i abans de CiU, caminava per Pau Claris cap a la multitudin¨¤ria manifestaci¨® a favor dels refugiats. A manera de toqueta, la bandera blava amb l'esl¨°gan "Casa nostra, casa vostra" li cobria l'esquena. La imatge donava la mesura del poder taumat¨²rgic del proc¨¦s. Anys abans hauria resultat inimaginable que el dirigent d'un partit llavors obstinat en una Catalunya amb m¨¦s Jordis que Mohameds arrib¨¦s a protagonitzar una composici¨® bonista semblant, alguna cosa que el paradigma pujolista reservava a l'esquerra ¨¨tica, est¨¨tica i prof¨¨tica.

Radicalitzar-se a la velocitat d'una part¨ªcula en un sincrotr¨® ¨¦s una manera de respondre als profetes de calamitats. La situaci¨® pol¨ªtica ¨¦s tan paradoxal que els separadors ¡ªamb paraules, gestos i actituds¡ª treballen a preu fet per l'independentisme. I la dreta catalana, constreta per la seva voluntat de mantenir-se en el poder, nom¨¦s ha de contrastar la vetusta Espanya present amb la virtuosa rep¨²blica catalana esdevenidora.

El canvi d'actitud el facilita un PP que promociona fiscals addictes, d¨²ctils i mal¡¤leables, capa? de guerres brutes per destituir sense rubor qui s'interposa en el seu cam¨ª i que nom¨¦s recorre a Montesquieu per aplaudir les sent¨¨ncies exculpat¨°ries per als seus amics. No ¨¦s d'estranyar que, de sobte, els antics conservadors catalans, desnaturalitzats per la seva for?ada nova ubicaci¨® pol¨ªtica i assetjats judicialment, es vegin impel¡¤lits a participar en manifestacions heterog¨¨nies que q¨¹estionen aquest Govern d'Espanya. I els refugiats s¨®n un bon motiu: nom¨¦s s'ha acollit 1.034 dels 17.337 a qu¨¨ s'havia comprom¨¨s l'Executiu espanyol.

El PDECat es veu obligat a passar p¨¤gina dels valorats anys del seny, aquells en qu¨¨ Marta Ferrusola alertava d'un futur amb minarets. ¡°Tenen poca cosa, per¨° l'¨²nica cosa que tenen s¨®n fills (¡­) les ajudes s¨®n per a aquesta gent que no saben qu¨¨ ¨¦s Catalunya. Nom¨¦s saben dir 'dona'm menjar'. (¡­) el meu marit est¨¤ cansat de donar habitatges socials a magrebins i gent aix¨ª¡±. Era l'any 2001 i ning¨² en el partit ¡ªllavors federaci¨®¡ª s'atrevia a dir una altra cosa. Jordi Pujol o Artur Mas, sense secundar literalment les paraules de la primera dama, les entenien. Ella era la bene?da veu del carrer.

En aquests anys Heribert Barrera, llavors president d'Esquerra Republicana, discrepava obertament del seu partit i, en l¨ªnia amb Ferrusola, feia una defensa tancada de la Llei d'Estrangeria. Fins i tot assegurava que el prestigi¨®s xen¨°fob J?rg Haider no era ¡°racista¡± quan deia que a ?ustria hi havia massa estrangers. Barrera havia pres la torxa del Doctor Robert i s'obstinava a defensar la seva visi¨® dels africans, a cavall entre el taxidermisme dels germans Verraux i la convicci¨® de superioritat del tinent Churchill en la batalla d'Omdurman.

A finals del 2007, un v¨ªdeo va agitar les aig¨¹es preelectorals en advertir el llavors cap de llista Josep Antoni Duran Lleida dels perills de l'¡°allau immigrat¨°ria¡± referida per la previnguda Ferrusola. L'enregistrament subratllava el cas d'un pare magreb¨ª que a Sant Lorenzo del Escorial havia prohibit a la seva filla anar a classe de gimn¨¤stica. Joana Ortega, llavors directora de campanya de Duran, va etzibar: ¡°El que fa CiU ¨¦s posar sobre la taula un debat valent i no ocultar la realitat com el PSC¡±. L'esl¨°gan electoral de la federaci¨® nacionalista avalava aquesta carta de ruta. En els cartells, Duran, amb cara greu, advertia d'un incontrovertible principi f¨ªsic: ¡°Aqu¨ª no hi cap tothom¡±.

Aquesta tesi l'havia de compartir en aquells dies el seu encara company de partit Josep Maria Vila d'Abadal, primer president de l'Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia (AMI) i en aquell temps alcalde de Vic . Convertit ara en un independentista tout court, Vila d'Abadal estava disposat el 2010 a cooperar amb les forces d'ocupaci¨® per denunciar tots els immigrants en situaci¨® il¡¤legal que pretenguessin inscriure's al padr¨® municipal. La mesura tenia com a objectiu condemnar els treballadors estrangers i les seves fam¨ªlies a no poder accedir a la sanitat i l'educaci¨®.

El substrat pesa molt. Per aix¨° t¨¦ valor veure com alguns vells convergents ¡ªno tots¡ª participen en manifestacions a favor dels refugiats que fugen de la guerra. Deixant de banda el tacticisme que aquesta actitud pugui comportar, no cal llevar al PP la seva part de m¨¨rit: mai un Govern democr¨¤tic va fer tant en tan poc temps per desprestigiar les institucions.