La crisi de la intermediaci¨®

El proc¨¦s de canvi en el qual estem immersos s'est¨¤ enduent certeses i tamb¨¦ pr¨¤ctiques i estructures organitzatives que semblaven s¨°lidament assentades. Les din¨¤miques d'innovaci¨® que la tecnologia digital afavoreix han anat afectant molt sensiblement els cossos intermedis que no aconsegueixen mantenir el seu lloc en la cadena de generaci¨® de valor. El que es q¨¹estiona ¨¦s la capacitat d'aquestes organitzacions de continuar sent ¨²tils en un escenari en el qual el que representaven, els vincles i interessos que defensaven, o b¨¦ ja no s¨®n tan significatius com abans, o b¨¦ poden ser f¨¤cilment substitu?ts per nous actors o noves din¨¤miques que els van arraconant i projectant sobre ells una ombra d'obsolesc¨¨ncia.

Situacions com les descrites es troben en camps molt diversos. Tenim exemples en empreses o comer?os, en serveis de tot tipus, per¨° tamb¨¦ veiem els seus efectes en ¨¤mbits m¨¦s estrictament pol¨ªtics i d'intermediaci¨® social. Partits i sindicats pateixen, en dosis i intensitats diferents, din¨¤miques similars a les descrites anteriorment. Si m¨¦s enll¨¤ dels efectes, busquem causes, acabarem parlant de representaci¨®, ja que aquests cossos intermedis, aquestes organitzacions basaven la seva for?a en la capacitat de representar els seus membres i adherents. Qu¨¨ significa representar?. Canviar-se per un altre o defensar els seus interessos, actuar en nom d'alg¨², viure com viuen uns altres i traslladar les seves inquietuds i desitjos, reempla?ar alg¨² absent o ja desaparegut, servir de mirall i altaveu als absents que no poden exposar i expressar les seves inquietuds¡­Aquests i altres significats possibles mostren la pluralitat i diversitat del que entenem habitualment per "representar". ?s per tant un concepte cultural i pol¨ªtic, un concepte "hum¨¤", en el sentit que ha tingut i t¨¦ diferents significats en diferents llocs i en diferents comunitats. Segueix sent necess¨¤ria la representaci¨®, la intermediaci¨®? I si ¨¦s aix¨ª, de quina manera?

Si ens circumscrivim al significat m¨¦s directament pol¨ªtic de la representaci¨®, el debat hist¨°ric s'ha situat entre la delegaci¨® pura i dura (mandat imperatiu) i l'establiment d'una relaci¨® de confian?a que allibera l'escollit de vincles i projecta al futur la seva responsabilitat de passar comptes (ser reelegit). La l¨°gica imperant ¨¦s per tant substitut¨°ria (els "presents" representen els "absents" a les institucions) i excloent (tot el que ¨¦s pol¨ªtica passa pel canal representatiu i institucional). Aquesta ¨¦s la l¨°gica clientelar: si vols alguna cosa, si necessites alguna cosa, vas a veure el teu representant i ja veurem el que es pot fer. En aquest sentit, els partits i els parlaments serien, doncs, les inst¨¤ncies intermedi¨¤ries b¨¤siques entre societat i poder de decisi¨® col¡¤lectiu. La representaci¨® exclouria la participaci¨® que no passi per aquesta via institucional i procedimentalitzada.

Som en una altra ¨¨poca. Una ¨¨poca en la qual la subjectivitat es refor?a, i troba camins i vies d'expressi¨® i acci¨® que escapen dels tradicionalment establerts. La pol¨ªtica (institucional) no esgota el que ¨¦s pol¨ªtic (quotidi¨¤, vital). No s'accepta la representaci¨® com a substituci¨®, ni la intermediaci¨® com a exclusi¨®. Per¨° necessitem una altra representaci¨® i una altra intermediaci¨®. Si des de les inst¨¤ncies representatives no s'articulen vies compartides amb la ciutadania d'expressi¨® d'aquesta voluntat m¨¦s gran d'acci¨® i de protagonisme, les din¨¤miques aniran divergint. Experi¨¨ncies com les que expressa l'acord entre ajuntaments i Localret per expandir l'experi¨¨ncia de participaci¨® digital, provades a Madrid (Madrid Decide) o Barcelona (Decidim), a municipis com Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet, Sant Cugat, Badalona o Gav¨¤, busquen pluralitzar i fer m¨¦s inclusives les vies de participaci¨® i representaci¨®. I ho fan a trav¨¦s d'un programari lliure i de codi obert, ajustable a cada realitat diferent, que permet veure la tra?abilitat de les propostes de cadasc¨². ?s un exemple m¨¦s que va en la l¨ªnia de recon¨¨ixer i afavorir la din¨¤mica aut¨°noma i incloent que batega en moltes de les experi¨¨ncies que sorgeixen de l'acci¨® col¡¤lectiva. En el fons l'important ¨¦s recon¨¨ixer la capacitat d'acci¨® de cadasc¨², i per tant, activar tots i cadascun dels ciutadans en el saber fer col¡¤lectiu de protecci¨®, recon¨¨ixer interdepend¨¨ncies, treballar comunit¨¤riament, evitar o mitigar les din¨¤miques jer¨¤rquiques i delegatives que han predominat fins ara.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB