Els corallers reclamen un pla que eviti la morat¨°ria durant 10 anys

Els pescadors de corall vermell (Corallium rubrum) de Girona, els 10 que tenen llic¨¨ncia per pescar en aig¨¹es de compet¨¨ncia de la Generalitat ¨Cdel cap de Begur a Fran?a¨C, es reuniran la setmana que ve amb el director general de Pesca, Sergi Tudela, per proposar-li un pla de gesti¨® que eviti la morat¨°ria en l¡¯extracci¨® de corall vermell de deu anys, renovables, a partir del 2018. Els corallers, que es constituiran en associaci¨®, estan disposats a rebaixar les quotes de 300 quilos anuals per cap, a tenir m¨¦s control ells mateixos sobre els furtius o a qualsevol mesura que no els deixi sense feina i els faci emigrar.

El sector, que afecta una setantena de persones, rebutja l'estudi presentat per la direcci¨® general de Pesca i Afers Mar¨ªtims elaborat per una desena de cient¨ªfics. L¡¯informe, en qu¨¨ es basa la morat¨°ria, conclou que ¡°el 90% de les poblacions de corall en aig¨¹es catalanes estan en un estat de conservaci¨® cr¨ªtic¡±, i que la recuperaci¨® de les poblacions, que entre 0 i 50 metres s¨®n gaireb¨¦ inexistents, nom¨¦s ¨¦s possible en abs¨¨ncia d¡¯activitats extractives. Tamb¨¦ assegura que es necessiten m¨¦s de 30 anys per assolir un bon nivell de conservaci¨®. Els corallers posen en dubte un estudi que asseguren que ¡°no ¨¦s recent¡±, sin¨® que engloba dades de diferents informes dels ¨²ltims 25 anys. A m¨¦s, proposaran pagar ells un estudi per demostrar que es tracta d¡¯una pesca sostenible i que s¨®n als qui conv¨¦ m¨¦s mantenir-la.

L¡¯advocat dels corallers, Guillem Bossacoma, ha apuntat que ¡°presentarem al¡¤legacions a l¡¯ordre feta p¨²blica al DOG el divendres 17", tot i que aposten per arribar a "un acord amb el qual sigui sostenible la pesca de corall vermell tant mediambientalment com per als professionals¡±. Tamb¨¦ critica que la Generalitat estengui a totes les aig¨¹es interiors una normativa europea referent a l¡¯obligatorietat de tancar la pesca de corall a les zones de 0 a 50 metres si es troba en perill ¡°quan hi ha zones de m¨¦s de 100 metres de fond¨¤ria on el corall est¨¤ perfecte¡±. De moment cap altra comunitat aut¨°noma ni pa¨ªs ha adoptat una mesura tan ¨¤mplia i taxativa, mant¨¦.

Els corallers, que tenen una mitjana d¡¯edat de m¨¦s de 50 anys, tenen el suport de totes les confraries gironines, que troben la mesura dr¨¤stica i infructuosa. Tamb¨¦ del sector coraller de Fran?a, el Marroc o It¨¤lia, des d¡¯on s¡¯ha recordat que el corall no ha desaparegut tot i que es pesca des de l'antiguitat i no de forma artesanal com ara.

Aquests corallers ¨Cqui m¨¦s qui menys al llarg de la seva carrera professional ha estat denunciat per diferents infraccions i alguns tenen un llarg historial als jutjats¨C asseguren que es tracta del seu mode de vida i que se¡¯n cuidaran prou de cuidar-lo. Recorden que han fet inversions d¡¯entre 200.000 i 300.000 euros per tenir una barca, una cambra hiperb¨¤rica i els equips que els permeten baixar fins a 100 metres de profunditat, on diuen, que s¨ª que hi ha bon corall. Per ells el problema s¨®n els furtius els qui acaben arrasant el corall fins a 50 metres i no respecten les reserves naturals perqu¨¨ no disposen de mitjans ni llic¨¨ncia. Com a prova a les seves reivindicacions asseguren que ¨¦s all¨¤ on pitjor estan les poblacions d¡¯aquest preuat animal, que pot anar entre 400 i 2.800 euros el quilo, tot i que fa molts anys que est¨¤ prohibit pescar-lo.

Per aix¨° consideren que els furtius, de qui els agents de l¡¯autoritat no tenen controlades les barques ni els horaris com els d¡¯ells, seguiran pescant de forma il¡¤legal. De la mateixa manera pensen els diferents cossos encarregats de perseguir-los, temen que ¡°els qui ho tenen com a ¨²nica font d¡¯ingressos, no deixaran de pescar-ne¡±. Creuen que s¡¯hauria d¡¯endurir i fer complir la normativa, fins i tot amb delictes penals, perqu¨¨ fins ara nom¨¦s han estat sancions ¡°irris¨°ries¡± tant per als corallers infractors com per als furtius.

En aquesta l¨ªnia la cap de servei de recursos marins de Pesca, Rosario Allu¨¦, ha apuntat que ¡°es far¨¤ un esfor? extra per controlar-ho¡±. Ja ha dit per¨°, que no hi podr¨¤ haver un augment de mitjans, cosa que fa dubtar els uns i els altres que es pugui evitar realment el furtivisme que provocar¨¤ la prohibici¨® total de pesca.