L¡¯autor de ¡®Curial e G¨¹elfa¡¯, una de les obres cabdals de la literatura catalana, va n¨¦ixer a Toledo

L¡¯autor de Curial e G¨¹elfa, novel¡¤la de cavalleries del segle XV considerada una de les obres cabdals de la literatura catalana, va n¨¦ixer a Toledo. Es deia Enyego d¡¯?valos (??igo D¨¢valos), va viure entre el 1414 i el 1484 i era fill d¡¯un dels nobles m¨¦s rics i poderosos de Castella, que va haver de fugir a la Corona d¡¯Arag¨® cap a l¡¯any 1421 despr¨¦s de veure¡¯s involucrat en una fallida conjura. Amb tot just set anys, D¡¯?valos va ser acollit pel rei de la Corona d¡¯Arag¨® Alfons El Magn¨¤nim al Palau Reial de Val¨¨ncia, on tenia la cort. I m¨¦s tard va acompanyar el monarca a It¨¤lia, on va ser el seu ambaixador a Mil¨¤ i va arribar a ser el seu camarlenc a N¨¤pols.

Curial e G¨¹elfa, el manuscrit de la qual va ser trobat a la Biblioteca Nacional per Manuel Mil¨¤ i Fontanals el 1876, ha rom¨¤s fins ara catalogada com a obra an¨°nima i la seva autoria ha estat objecte d¡¯intensos debats per part dels especialistes. La tesi doctoral d¡¯Abel Soler, de 5.200 p¨¤gines, dirigides pel catedr¨¤tic de Filologia Catalana Antoni Ferrando i presentada aquest dilluns a La Nau de la Universitat de Val¨¨ncia, dona llum sobre el misteri: ¡°L¡¯autor va n¨¦ixer a Castella, va cr¨¦ixer a Val¨¨ncia i estava fascinat per la literatura italiana¡±, ha afirmat Soler.

La troballa no deixa de ser una ¡°hip¨°tesi¡±, ha reconegut Ferrando, perqu¨¨ no hi ha un document que ho estableixi de manera indubtable. ¡°Per¨° el mateix passa amb El Quixot i Cervantes o amb l¡¯obra d¡¯Isabel de Villena. A m¨¦s, respecte al Curial, no hi ha alternativa possible¡±, considera el catedr¨¤tic, un dels grans especialistes en el llibre. Una novel¡¤la que narra el proc¨¦s de formaci¨® d¡¯un jove cavaller itali¨¤, Curial, i les seves aventures amoroses i b¨¨l¡¤liques fins a fer-se mereixedor de la m¨¤ de G¨¹elfa.

El treball ¡°detectivesc¡± de Soler s¡¯ha basat en l¡¯an¨¤lisi d¡¯indicis, molts dels quals han estat abordats per altres especialistes en l¡¯¨²ltima d¨¨cada. Una d¡¯aquestes pistes ¨¦s l¡¯abund¨¤ncia en el text de valencianismes, paraules utilitzades principalment (per¨° no nom¨¦s) en la varietat del catal¨¤ parlada al Regne de Val¨¨ncia, com ¡°febra (febre), bambolla (bombolla) i rabosa (guineu)¡±.

La tesi tamb¨¦ es basa en el paper utilitzat en c¨°dex que es conserva ¡ªque cont¨¦ la marca de la serp de Mil¨¤. En l¡¯onom¨¤stica, ja que alguns dels personatges de ficci¨® remeten personatges hist¨°rics vinculats a la biografia de D¡¯?valos. En el domini de la geografia llombarda, aix¨ª com el coneixement de l¡¯itali¨¤ tant literari com col¡¤loquial (lombardismes inclosos) plasmats a la redacci¨® de la novel¡¤la.

Les armes her¨¤ldiques que Curial utilitza en honor de G¨¹elfa, un lle¨® rampant que travessa els dos colors d¡¯un escut partit, coincideixen amb les que va adoptar Enyego D¡¯?valos el 1443 quan es va casar amb la noble napolitana Antonella de Aquino. I el manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional cont¨¦ errates ¡°que nom¨¦s trobem en un c¨°dex ducal milan¨¨s¡±, assenyala Soler.

La investigaci¨® liter¨¤ria ha repassat m¨¦s de 300 treballs previs i ha bussejat en la biografia de 200 membres de la cort napolitana d¡¯Alfons El Magn¨¤nim. La conclusi¨® ¨¦s que D¡¯?valos, humanista, amant de la m¨²sica, la literatura i l¡¯art i propietari de la segona biblioteca m¨¦s gran del sud d¡¯It¨¤lia despr¨¦s de la del rei, la va escriure cap als anys 1445 i 1448 entre N¨¤pols i Mil¨¤.

La seva difusi¨® en l¡¯¨¨poca va ser ¡°confidencial¡±, pensada per ser recitada entre un petit grup de nobles de la cort napolitana, la qual cosa n¡¯explica el contingut ¡°modern i moltes vegades provocador¡±, indica Soler.

La tesi, que el vicerector de Cultura de la Universitat de Val¨¨ncia, Antonio Ari?o, ha anunciat que es publicar¨¤ en tres volums, situa D¡¯?valos, segons Soler, entre els grans noms del segle d¡¯or de la literatura catalanovalenciana, al costat d¡¯Ausi¨¤s March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Ro¨ªs de Corella.