Dues fotos: d¡¯ahir a dem¨¤

Diuen que no hi ha res casual. Jo penso que s¨ª, que hi ha moltes casualitats; sense elles no s¡¯explicaria la hist¨°ria ni tampoc, ben pensat, les nostres mateixes vides privades. ¡°Fue sin querer, es caprichoso el azar ¡­¡±, diu Serrat en una bell¨ªssima can?¨®. Doncs b¨¦, en els diaris d¡¯aquest dimarts s¡¯han publicat dues fotos, sens dubte per casualitat, perqu¨¨ ¨¦s capritx¨®s l¡¯atzar, que reflecteixen l¡¯ahir i el dem¨¤ del nacionalisme catal¨¤.

En una s¡¯hi amunteguen els dirigents del PDCat, l¡¯antiga CiU, per donar suport a Quico Homs en la seva pat¨¨tica compareixen?a davant el Tribunal Suprem. Rostres circumspectes i gaireb¨¦ desconeguts, se suposa que producte de la renovaci¨® del personal en refundar el partit. Quan un recorda els Pujol, Roca, Tr¨ªas Fargas, Cullell, Alavedra i tants altres, adverteix canvis. Abans tenien la mirada m¨¦s intel¡¤ligent, el seu front era m¨¦s clar.

En aquesta foto es pot veure, encara que una mica cantoner, Artur Mas. Aquest home est¨¤ fent coses molt rares. Potser sempre les ha fet, especialment des de la seva relliscada de finals del 2012, quan es va equivocar a dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions pensant que els carrers, els abarrotats carrers de la Barcelona de l¡¯Onze de Setembre d¡¯aquell any, eren seus. Fatal error, que est¨¤ pagant amb escreix.

Desubicat des de fa una mica m¨¦s d¡¯un any, quan va cedir a Puigdemont la presid¨¨ncia de la Generalitat, en les ¨²ltimes setmanes ha intentat aixecar el cap, conscient que el buit de lideratge en el seu partit pot ser una ocasi¨® per tornar a posar-se al capdavant del mateix. No obstant aix¨°, les circumst¨¤ncies li s¨®n desfavorables. No nom¨¦s pot ser inhabilitat per presentar-se a unes eleccions sin¨® que el fam¨®s cas 3% l¡¯est¨¤ rondant. Ja no ¨¦s el de l¡¯¨¨poca Pujol sin¨® el dels seus anys de president de la Generalitat.

Segons sembla, Converg¨¨ncia, es digui com es digui, no canvia la seva ess¨¨ncia i com que sempre ha considerat Catalunya com seva, s¡¯apropia del percentatge de despesa p¨²blica que li correspon. Construeixen nacions, ara volen construir estructures d¡¯estat, per¨° tamb¨¦ construeixen obra p¨²blica, estructures de formig¨® que, de moment, li s¨®n m¨¦s rendibles. Mas est¨¤ envoltat per la corrupci¨® i qualsevol dia el veiem en els papers. El seu partit i ell s¨®n el passat.

Per¨° es va publicar tamb¨¦ l¡¯altra foto, l¡¯entendridora imatge d¡¯un rei Felip somrient i al seu costat, en plena rialla i mirant cap amunt, la vicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa emparada, gaireb¨¦ tendrament, amb les mans a les seves espatlles, per un ser¨¨ i descorbatat Oriol Junqueras, mussitant alguna enginyosa ocurr¨¨ncia. L¡¯anterior era una foto trista i encotillada, aquesta ¨¦s una foto alegre i distesa. Se m¡¯antulla que una ¨¦s l¡¯ahir i l¡¯altra, el dem¨¤.

En efecte, a Junqueras cal parar-li atenci¨®, cada vegada m¨¦s atenci¨®. Est¨¤ demostrant ser un home d¡¯una habilitat endimoniada. Mai contesta a cap pregunta compromesa, sempre s¡¯escapoleix, per¨° ning¨² l¡¯hi retreu. Des que ¨¦s vicepresident, roman a l¡¯ombra, menys protagonista que mai. ¡°Que es cremin els altres¡±, potser pensa, ¡°jo em poso a resguard per veure-les venir¡±.

Tots saben que no se celebrar¨¤ un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® per¨° nom¨¦s Junqueras actua tenint aix¨° en compte. Potser pensa que ¡°aix¨° de la independ¨¨ncia va m¨¦s lent del previst¡± i ¨¦s millor preparar-se per a una llarga marxa. La meta immediata ha de ser aconseguir la presid¨¨ncia de la Generalitat, uns anys a la presid¨¨ncia per seguir ¡°fent pa¨ªs¡±, construint naci¨®, m¨¦s anys de paci¨¨ncia, ocell a la m¨¤, la fruita encara no est¨¤ madura. Vol ser un president com Pujol per¨° basculant cap a l¡¯esquerra: aliat amb els Comuns, si no hi ha m¨¦s remei amb la CUP i, segurament, amb l¡¯ajuda, sempre inapreciable, del PSC, la m¨¤ amiga. Les restes de l¡¯antiga Converg¨¨ncia tamb¨¦ seran benvingudes, la seva col¡¤laboraci¨® anir¨¤ paral¡¤lela al seu desballestament progressiu.

Junqueras ¨¦s llest, sense complexos, no ha de demostrar, com li passava a Mas, que ¨¦s un independentista de pedra picada: aquest valor se li suposa. Vol governar Catalunya, independent o aut¨°noma, ¨¦s probable que ho aconsegueixi. Mentre uns es fan la foto davant el Tribunal Suprem, uns altres agafen Soraya per l¡¯espatlla. L¡¯atzar i la necessitat. Les casualitats. En aquest m¨®n hi ha de tot, ximples i llestos.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.