¡°Necessitem una Constituci¨® digital¡±

L¡¯home que ha d¡¯aconseguir que la ind¨²stria del m¨°bil arreli a Barcelona, Aleix Valls (Barcelona, 1977), arriba tard a l¡¯entrevista. Per¨° ¨¦s bon senyal: la visita del ministre d¡¯Energia, Turisme i, tamb¨¦, d¡¯Agenda Digital, ?lvaro Nadal, s¡¯ha allargat, i Valls l¡¯ha acompanyat en la seva curiositat presentant-li els emprenedors que mostren els seus projectes a la fira de startup 4YFN. Entre joves que agafen el micr¨°fon per buscar inversi¨®, m¨°bils, robots i altres gadgets, Valls se sent com a casa: va comen?ar com a emprenedor, per¨° la seva carrera el va dur a la consultoria estrat¨¨gica. Ara, al capdavant de la Mobile World Capital, Valls treballa perqu¨¨ el congr¨¦s mundial de m¨°bils deixi una petja a la ciutat, en forma d¡¯ecosistema innovador que la projecti al m¨®n.

Pregunta. Qu¨¨ vol dir ser emprenedor?

Resposta. Vaig comen?ar la meva carrera professional intentant arrencar un projecte, i em va passar el que els passa a molts emprenedors: ten¨ªem un coneixement t¨¨cnic molt fort, i aix¨°, a les empreses, els va agradar m¨¦s que el nostre producte, aix¨ª que ens vam convertir en consultors. Ser emprenedor no ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯ADN. Ser emprenedor ¨¦s una actitud, ¨¦s assumir uns riscos, un comprom¨ªs amb els teus companys de viatge i, finalment, ¨¦s un comprom¨ªs amb una idea. La idea al principi ¨¦s molt important, per¨° despr¨¦s t¡¯adones que el que ¨¦s clau ¨¦s el comprom¨ªs amb l¡¯equip, i que la idea, a mesura que la vas treballant, pot anar canviant.

P. En qu¨¨ consisteix la capitalitat del m¨°bil a Barcelona?

R. La capitalitat, avui, es basa en la innovaci¨®: com podem ajudar els emprenedors i Barcelona per formar un ecosistema potent des del punt de vista de la innovaci¨® digital. Per a aix¨° tenim dues l¨ªnies d¡¯acci¨®: la primera ¨¦s la fira d¡¯emprenedoria 4YFN, que va n¨¦ixer fa quatre anys com un esdeveniment que intentava fer valdre aquesta setmana de negocis a Barcelona per a la comunitat de la innovaci¨®. Ara, la fira ha multiplicat per deu la seva dimensi¨®, amb m¨¦s de 19.000 emprenedors i 700 inversors, i l¡¯hem portat a Xangai, a San Francisco, a Tel Aviv... La fira posiciona les empreses, que cada vegada m¨¦s busquen innovaci¨® fora de casa, i aix¨ª les podem acompanyar i ajudar-les a entendre el que passa en un sector o un altre. La segona pota de la innovaci¨® ¨¦s la mVenturesBCN, l¡¯instrument que tenim d¡¯acompanyament i acceleraci¨® de projectes, amb el qual hem seguit m¨¦s de 41 startup. La mVentures ens permet posicionar Barcelona com el lloc on desenvolupar projectes.

P. La fundaci¨® est¨¤ fent una feina durant l¡¯any per crear un Silicon Valley a Barcelona? Quedar¨¤ alguna cosa quan marxi el congr¨¦s?

R. Sens dubte. Tenim un ecosistema emprenedor que ja no dep¨¨n del congr¨¦s, sin¨® que est¨¤ demostrant que es quedar¨¤. Una de les maneres de mesurar la maduresa d¡¯un ecosistema ¨¦s veure el volum d¡¯inversi¨® que aixeca. En l¡¯¨²ltim estudi vam veure que estem per sobre del mig bili¨® d¡¯euros en inversions a Espanya, i que ¨¦s un volum estable. S¨ª, Barcelona t¨¦ els ingredients suficients per ser capital del que vulguis, i per estar en l¡¯agenda digital de l¡¯Europa de la innovaci¨®. En els pr¨°xims cinc anys hi haur¨¤ un salt de quatre o cinc ciutats que definiran qu¨¨ vol dir Europa des d¡¯un punt de vista digital. Tenim les condicions de ser un d¡¯aquests focus d¡¯innovaci¨®.

P. Qu¨¨ li demana la Mobile World Capital a l¡¯Ajuntament de l¡¯alcaldessa Ada Colau?

¡°Barcelona t¨¦ les condicions per ser una de les quatre o cinc ciutats que definiran el que ¨¦s l'Europa digital¡±

R. Al principi hi va haver molt de soroll medi¨¤tic, per¨° una de les primeres coses que va fer el nou govern municipal va ser signar la pr¨°rroga de la capitalitat a Barcelona, cosa que ens indica que hi ha una voluntat de seguir apostant en aix¨°. No he deixat de notar el suport institucional. El que el nou govern va demanar va ser que intent¨¦ssim portar el congr¨¦s m¨¦s enll¨¤ del congr¨¦s, i ¨¦s una cosa que ja hav¨ªem anat treballant amb les fires d¡¯emprenedoria.

P. ?s possible portar el Mobile als barris de la ciutat, com vol Colau?

R. Aquest any, amb els debats i les activitats de la Mobile Week, hem fet un primer experiment per tal de fer m¨¦s soroll durant l¡¯any. Si el que volem ¨¦s fomentar el di¨¤leg, ho hem de fer de forma convenient i portar-lo al lloc on es troba la gent: si volem fer-ho a Sants, per exemple, doncs anirem al Casinet d¡¯Hostafrancs, a les Cotxeres, o fins i tot a Can Vies! Crear audi¨¨ncies ¨¦s dif¨ªcil, i hem d¡¯aprofitar les plataformes que ja existeixen.

P. Quines startup tenim a Barcelona?

R. Defenso que la innovaci¨® est¨¤ totalment vinculada al lloc on es produeix, a la seva hist¨°ria i cultura. ?s l¨°gic que Israel sigui un gran centre d¡¯innovaci¨® en ciberseguretat, i nosaltres, que som mediterranis, ho siguem en comer? digital. Som brillants en temes d¡¯intercanvi, amb empreses com Wallapop o Corner Job. L¡¯altra cosa que fem b¨¦ ¨¦s la interacci¨® social, i tamb¨¦ les solucions digitals al m¨®n de les finances, les anomenades fin-tech.

P. Si ens fixem amb Londres i altres ciutats europees, qu¨¨ en podem aprendre?

R. Londres est¨¤ m¨¦s avan?ada en mat¨¨ria de regulaci¨® i fiscalitat, que facilita la inversi¨®. A m¨¦s, molts fons americans van decidir posar-hi les seves oficines per gestionar el mercat europeu. En el model de Londres, un 70% dels fundadors s¨®n estrangers. Aix¨° t¨¦ uns riscos, com ho t¨¦ el model totalment oposat de Berl¨ªn, on el 70% dels emprenedors s¨®n alemanys. O apostes pel talent local o fas una pla?a forta amb acc¨¦s f¨¤cil al finan?ament i amb un entorn fiscal favorable, perqu¨¨ la gent acabi volent anar cap all¨¤. Qu¨¨ passa amb el Brexit? Pot ser que el seu model es vegi francament afectat si de sobte ara es complica l¡¯obtenci¨® de visats o el model fiscal acaba essent molt diferent dels altres llocs europeus. I pot ser una oportunitat per a nosaltres.

P. Dinamarca ¨¦s el primer pa¨ªs que t¨¦ un ¡°ambaixador digital¡± per comunicar-se amb les empreses. Com estem, en l¡¯¨¤mbit espanyol, en aquest tema?

R. Hi ha un treball per fer important. Les grans empreses, que s¨®n capaces d¡¯identificar una tecnologia i una necessitat i que han crescut tan de pressa, com Facebook o Google, obliguen els governs a canviar, a entendre aquest paradigma i a tenir una relaci¨® de tu a tu amb elles. Aix¨°, si continua passant, ens fa c¨®rrer un perill: necessitem una Constituci¨® digital. La gent no deixar¨¤ d¡¯utilitzar un servei que ¨¦s convenient i que ¨¦s gratu?t, el que necessitem s¨®n unes regles de joc, i com m¨¦s aviat millor, perqu¨¨ aquestes empreses estan ocupant llocs rellevants en la nostra societat i s¨®n capaces d¡¯afectar pol¨ªtiques. Hem de comen?ar a definir el concepte digital i, si no ho fem, acabaran sent aquestes empreses les que decideixin per nosaltres.

P. En un debat previ al Mobile, vost¨¨ va afirmar que no est¨¤ disposat a renunciar al seu ¨¤lter ego virtual, l¡¯Aleix digital. Amb la gran penetraci¨® de smartphones a Espanya, com influeix Internet en les nostres vides?

R. Amb la meva interf¨ªcie digital, en un 90% m¡¯hi relaciono a trav¨¦s del m¨°bil. L¡¯Aleix digital ¨¦s, per exemple, la selecci¨® del que vull llegir cada dia que em fa Flipboard, ¨¦s la intel¡¤lig¨¨ncia artificial que em resumeix els llibres de negocis, ¨¦s Twitter, ¨¦s Google. Per¨°, sobretot, l¡¯Aleix digital necessita una Internet que tingui alg¨² treballant per a mi perqu¨¨ quan l¡¯obri ja surti el que m¡¯interessa. Aix¨° ho trobo a Facebook, que t¨¦ un algoritme que jo mateix entreno. Soc digital perqu¨¨ fa molts anys que no trepitjo oficines i moltes coses les faig a trav¨¦s del m¨°bil.

P. Li fa por la interfer¨¨ncia de grans companyies en molts aspectes de la vida?

R. A mi no, perqu¨¨ he creat la meva part digital de manera natural, i perqu¨¨ em convenia. Estic d¡¯acord que una Constituci¨® digital ens ha de permetre m¨¦s protecci¨®, per¨°, per altra banda, l¡¯¨²s de les dades ens pot facilitar molt la vida: les apps dedicades als viatges i al turisme ens criden el taxi, ens permeten el pagament, parlar una mica l¡¯idioma... Una altra cosa ¨¦s quan vulgui gaudir el m¨®n anal¨°gic: llavors desconnectar¨¦ durant un temps.