Els cineastes Dardenne defensen que Europa ¡°malgrat tot¡± ¨¦s el millor marc

Fa m¨¦s de 20 anys que fan una cr¨ªtica dura i sense pal¡¤liatius a Europa en les seves pel¡¤l¨ªcules, q¨¹estionant les pol¨ªtiques laborals, socials i posant l'accent en el maltractament que es dispensa a la immigraci¨®. Ho van fer a La promesse (1996), en qu¨¨ el jove protagonista descobreix que el seu pare ¨¦s un explotador de treballadors immigrants, ho van repetir, tamb¨¦ amb el rerefons de la immigraci¨®, a El silencio de Norma (2008), una trama per a l'obtenci¨® de la nacionalitat belga per als sensepapers, i, ara, tornen a la c¨¤rrega amb la seva nova cinta, La chica desconocida, que gira al voltant del sentiment de culpa d'una doctora (protagonitzada per Ad¨¨le Haenel) que creu que podria haver evitat una mort d'una dona sensepapers.

Els germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, referents europeus del cinema d'autor, opinen que ¡°malgrat tot¡± Europa segueix sent el millor marc: ¡°Vulguem o no som europeus, tenim un dest¨ª com¨² encara que amb clarobscurs. Les democr¨¤cies europees no s¨®n perfectes per¨° almenys no sempre que truquen a la porta ¨¦s la policia que et ve a buscar¡±. Aix¨° s¨ª, amb defectes que persisteixen i s'agreugen: ¡°Si fa 20 anys la q¨¹esti¨® de la immigraci¨® era important, ara ho ¨¦s m¨¦s que mai¡±, expliquen en una conversa mantinguda amb EL PA?S.

Tenen clar que seguiran tractant el tema a la seva manera: ¡°La crisi de l'arribada de milers de refugiats l'han d'abordar altres cineastes, nosaltres no ho farem¡±. Probablement perqu¨¨, com diuen ells, les seves pel¡¤l¨ªcules parteixen de personatges amb hist¨°ries concretes. I La chica desconocida ¡ªque s'estrena aquest divendres als cinemes¡ª respon a aquest esquema. La doctora (Jenny) treballa en una consulta p¨²blica ¡ªa peu d'autopista en un lloc inh¨°spit¡ª i una tarda, quan ja ha acabat l'horari, truca una dona. No obre la porta i l'endem¨¤ la dona apareix morta molt a prop del consultori. Obsessionada amb qu¨¨ podria haver evitat la mort, empr¨¨n una investigaci¨®¡ªen part a trav¨¦s dels seus pacients ¡ª per con¨¨ixer la identitat de la dona que exercia la prostituci¨®.

¡°?s evident que no l'haur¨ªem fet aix¨ª si no hagu¨¦s existit la q¨¹esti¨® de la immigraci¨® avui dia¡±, apunta Jean-Pierre. Un ambient urb¨¤ pobre, amb ponts, autopistes i locutoris s¨®n els escenaris de la cinta que com a moltes altres dels cineastes est¨¤ rodada a Lieja. ¡°?s la ciutat i tota la regi¨® que coneixem des de joves. Est¨¤ molt lligada a la nostra vida i tamb¨¦ ¨¦s una ciutat que exemplifica el que ha passat al segle XX amb les deslocalitzacions, les desindustrialitzacions, els moviments obrers, la solidaritat durant un temps i la falta total de solidaritat. El tr¨¤nsit del que va ser, una ciutat molt viva i despr¨¦s molt abandonada. A Lieja vam comen?ar a fer els nostres documentals i s'ha convertit en alguna cosa semblat al nostre estudi. ?s un marc ideal per a les nostres hist¨°ries¡±.

Unes pel¡¤l¨ªcules que han obtingut m¨²ltiples reconeixements de cr¨ªtica i premis, com dos Palmes d'Or de Canes, amb una c¨¤rrega moral notable que no acostumen a ser violentes expl¨ªcitament per¨° que situen els seus personatges en un altre tipus de viol¨¨ncia vital. Patia el que no est¨¤ escrit Marion Cotillart a Dos d¨ªas y una noche quan anava de casa a casa dels seus companys per evitar ser acomiadada i pateix visiblement la Jenny ¡ªdonen fe d'aix¨° uns llargs primers plans¡ª en el recorregut fins a con¨¨ixer qui era la dona a La chica desconocida. Una cinta que sembla una barreja de den¨²ncia social perqu¨¨ ning¨² vol implicar-se i mira cap a una altra banda davant les preguntes de la doctora i thriller, per la investigaci¨® real. ¡°Ens agrada molt el cinema negre per¨° no hem volgut fer una pel¡¤l¨ªcula de g¨¨nere. A m¨¦s, la doctora no interroga com la policia, de fet ¨¦s gaireb¨¦ na?f¡±, apunten.

La pel¡¤l¨ªcula es va preestrenar el dimecres a la Filmoteca de Catalunya que fa una retrospectiva completa sobre la seva obra: Germans Dardenne, el que queda d'Europa en la qual s'exhibiran 17 dels treballs dels cineastes. Ells es defineixen com ¡°un sol director amb quatre ulls¡± encara que tenen completament repartides les seves funcions a l'hora d'afrontar un projecte ¡ªi fins i tot les respostes a les preguntes¡ª.

Els germans Dardenne defensen que el seu cinema d'autor no ¨¦s ¡°en absolut pretensi¨®s. Senzillament les nostres pel¡¤l¨ªcules formen part d'Europa perqu¨¨ la retraten¡±. I sostenen que de la mateixa forma que existeix el cinema comercial, el denominat cinema d'autor ¨¦s el que ¡°et remou alguna cosa quan el veus. ?s el que et fa descobrir coses o somiar com passa amb les pel¡¤l¨ªcules de Rosellini o Bu?uel¡±.

La retrospectiva de la Filmoteca engloba pel¡¤l¨ªcules dels cineastes i tamb¨¦ documentals ¡ªmenys coneguts a Espanya¡ª que van retratar les crisis laborals des dels 70 fins al seu primer llarg, Falsch (1987): ¡°Els documentals aborden m¨¦s la hist¨°ria sobretot del moviment obrer, de la Pol¨°nia de Jaruzelski o de les vagues de Fran?a. Les pel¡¤l¨ªcules ¨¦s una altra cosa, el personatge ¨¦s el m¨¦s important i construeixes la hist¨°ria. A m¨¦s, ¨¦s un plaer treballar amb actors¡±.