Per una llista negativa

En la q¨¹esti¨® catalana, per favor, posem-nos d'acord en all¨° que ni uns ni altres farem o deixarem de fer. Tot negociador professional sap que un acord negatiu ¨¦s m¨¦s f¨¤cil d'aconseguir que un de positiu. Una llista negativa ens ajudaria a tots, ja que aconseguiria el suport de la immensa majoria de la poblaci¨® a Catalunya i a la resta de l'Estat.

El primer ¨¦s no fer mal: una majoria aclaparant de ciutadans descartem l'horror d'un conflicte civil, que aqu¨ª (gaireb¨¦) ning¨² vol una altra guerra civil (alguns l'anomenen revoluci¨®). Proclamem llavors que, passi el que passi, ning¨² encendr¨¤ aquest foc. Els pol¨ªtics del pa¨ªs haurien de conjurar-se a proclamar la primera entrada de la llista. Qui gos¨¦s faltar, volgu¨¦s donar llargues o balboteg¨¦s vaguetats quedaria a?llat a l'instant. Despr¨¦s hi ha el conflicte econ¨°mic. Discutim a manera, posem passi¨®, pressi¨® i urg¨¨ncia en el debat, per¨° no agreugem els tres problemes econ¨°mics b¨¤sics del pa¨ªs: atur, productivitat i pensions. A partir d'aqu¨ª, ¨¦s factible pactar reformes positives, per exemple, en educaci¨®, per¨° de moment ha de prevaler l'acord negatiu: en la teva pugna pel poder, pel c¨¤rrec, o pel teu nom en cent places, no ficar¨¤s la m¨¤ en les coses de menjar, que ja est¨¤ b¨¦.

En tercer lloc hi ha el conflicte pol¨ªtic, el qual arriba al dret pol¨ªtic per antonom¨¤sia, la Constituci¨® Espanyola del 1978. Compulsiva, la discussi¨® s'ha centrat sobre abstraccions prim¨¤ries del poder: el poble, la sobirania, la naci¨®, l'Estat i la seva Prefectura.

No obstant aix¨°, la llista negativa pot cr¨¦ixer gradualment, des de baix, des de les concrecions constitucionals que pocs posen en dubte. Aix¨ª els drets fonamentals reconeguts per la Constituci¨® vigent caben a la llista. Gaireb¨¦ tots podem intentar aconseguir acords negatius sobre mat¨¨ries tals com la llibertat d'expressi¨®. Pocs rebutjaran una entrada que exclogui l'insult. O menys s'oposaran que els qui defensem el principi de llengua oficial ¨²nica en un territori ens posem d'acord amb vost¨¨, que prefereix la cooficialitat de diverses, en qu¨¨ mai perseguirem o sancionarem un particular per parlar-nos en la seva llengua d'elecci¨® (ni tampoc la seva petita empresa, a la SL diguem, formada per un lampista, magreb¨ª o equatori¨¤, la seva dona i el seu fill), que no privar¨¤s ning¨² de la seva veu. I aix¨ª, d'un en un, dret a dret, fins a l'¨²ltim. De nou per exemple, vost¨¨ t¨¦ perfecte dret a ser republic¨¤, per¨° no amenaci, per favor (¡°Foc al Borb¨®¡±). O tampoc hauria de cabre l'arremesa estatal dels qui creuen que les llibertats de manifestaci¨® i expressi¨® exclouen els comportaments col¡¤lectius coordinats pel govern, jur¨ªdicament irrellevants com a votaci¨® (com a refer¨¨ndum simb¨°lic, per ser clars), per¨° sentits com la profunda manifestaci¨® d'un anhel comunitari i compartit: no prohibir¨¤s a la gent expressar pac¨ªficament els seus objectius pol¨ªtics.

La llista negativa haur¨¤ d'enriquir-se amb entrades que posessin el dret a l'objecci¨® dels estralls de gent de bona fe i intel¡¤lig¨¨ncia mitjana que creuen que qualsevol insensatesa, si ¨¦s democr¨¤tica, treu del mig aquesta llei, aquest dret o aquell deure: ¡°La sobirania municipal (sic) ens permet imposar-li una sanci¨® de mig mili¨® d'euros la segona vegada que infringeixi una ordenan?a¡±, ¡°acatarem les ocurr¨¨ncies dels nostres c¨¤rrecs electes i de ning¨² m¨¦s¡±, ¡°en aquest barri est¨¤ prohibit obrir una associaci¨® cultural¡±. Aqu¨ª la llista hauria d'incloure una entrada que digu¨¦s alguna cosa aix¨ª com que ning¨² se saltar¨¤ el mandat d'una llei fins que sigui derogada o substitu?da per una altra millor, per ventura la nostra.

Una bona llista negativa est¨¤ jerarquitzada i ha de ser gestionada: primer s'inclouen les coses que rebutja el noranta-cinc per cent de la gent. Despr¨¦s les que no accepten les dues terceres parts de la poblaci¨®. I, finalment, es det¨¦ quan arribem a aquelles que deixen de tenir una majoria clara, absoluta i estable, en contra seva.

I ha d'estar gestionada per un ¨°rgan amb el suport de les majories de torn (no tot ¨¦s democr¨¤tic en un r¨¨gim ben constru?t, ho sento): si hi ha tres partits dominants i els tres discrepen sobre si primer ¨¦s la naci¨®, segon l'economia i tercer la societat, ¨¦s perfectament possible que se succeeixin coalicions molt inestables per a cada pol¨ªtica concreta. Per aix¨° es requereix un gestor al marge que eviti els cicles d'inestabilitat del poder: no construir¨¤s una llista autogestionada. Ignoro qu¨¨ passar¨¤ a Catalunya i Espanya aquest any i d'aqu¨ª a tres o quatre, ning¨² ho sap. Per¨° estic segur d'algunes coses que ning¨² desitja que passin. Exigeixin una llista.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.