Indignitat i il¡¤legalitat

¡°Ha estat una jugada indigna. D¡¯¨¨tica i de moral, en parlarem nosaltres, no ells!¡± Aix¨ª clamava amb veu apocal¨ªptica Jordi Pujol la primavera del 1984. I b¨¦ que van parlar ell i els seus, durant els trenta anys seg¨¹ents, i no amb paraules, sin¨® amb obres que, massa tard, hem sabut que eren escandalosament indignes. A les portes de la primavera del 2017 Artur Mas va intentar emular el seu vell l¨ªder, impostant la veu per cridar ¡°ara van per nosaltres!¡±. I, per precisar a qui ficava en el mateix cistell de l¡¯independentisme en dir ¡°nosaltres¡±, a continuaci¨® va profetitzar que sense l¡¯antiga Converg¨¨ncia no hi haur¨¤ estat independent a Catalunya.

Aquesta ¨¦s la gran indignitat. ?s infame comprometre l¡¯independentisme, des del seu naixement, esquitxant-lo amb la indignitat original del vell patriarca, la seva fam¨ªlia i els seus afins. Perqu¨¨ l¡¯independentisme possiblement ¨¦s un error, potser ¨¦s ut¨°pic i probablement minoritari, o tal vegada no. Ha condu?t a actuacions pol¨ªtiques que potser els tribunals acabaran condemnant com a il¡¤legals, per¨° no per aix¨° mereixen ser titllades d¡¯indignes.

No obstant aix¨°, hi ha altres il¡¤legalitats empastifades d¡¯indignitat. Per moltes d¡¯aquestes el clan Pujol est¨¤ arribant a ser client habitual dels jutjats d¡¯instrucci¨®. El judici del Palau semblava que no arribaria mai, per¨° ha arribat, i ara tots els acusats volen cantar, i, sense la m¨¦s m¨ªnima vergonya ni gallardia, s¡¯acusen entre ells per alleujar les penes que els esperen. No debades ¨¦s el judici a la indignitat de la vella Converg¨¨ncia.

Simult¨¤niament, a l¡¯ombra del xivarri d¡¯aquests processos, s¡¯est¨¤ desenvolupant un altre judici pel finan?ament il¡¤legal d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica, la indignitat subalterna de CiU. Poc abans s¡¯havien celebrat els judicis de la Infanta i de les targetes black, tamb¨¦ expressions clamoroses d¡¯il¡¤legalitat indigna que, com ¨¦s sabut, no t¨¦ fronteres auton¨°miques.

Al final tot acaba davant el Tribunal Suprem. De res serveix fer vaticinis sobre com es resoldr¨¤ definitivament el tema d¡¯Urdangar¨ªn o el de Rato ni els altres judicis c¨¨lebres en curs. Bona part de l¡¯opini¨® p¨²blica desconfia de l¡¯actuaci¨® dels tribunals en aquests casos c¨¨lebres. Molta gent considera que les sent¨¨ncies ja dictades s¨®n massa benignes. Calculen per endavant que les sent¨¨ncies pendents, a Barcelona o al Tribunal Suprem, segons uns no tindran la severitat que desitjarien, i segons els altres tindran una severitat que consideraran una injusta persecuci¨® pol¨ªtica.

La gent, en general, s¡¯irrita i desconfia de la just¨ªcia perqu¨¨ no entenen que Urdangarin, condemnat a sis anys de pres¨®, segueixi passejant amb bicicleta per Ginebra, ni que Blesa i Rato segueixin estiuejant amb luxe escandal¨®s, i diuen, descoratjats: ¡°Millet no anir¨¤ a la pres¨®¡±. La desconfian?a de l¡¯opini¨® p¨²blica no t¨¦ la seva base, exclusivament, en la contrarietat que li provoquen les sent¨¨ncies d¡¯aquests casos c¨¨lebres. Tamb¨¦ sembra dubtes l¡¯aparen?a de subordinaci¨® de la fiscalia al Govern, que molts dedueixen dels relleus d¡¯importants fiscals en cap de gran prestigi, defenestrats sense justificaci¨® coneguda. I per si tot aix¨° no bast¨¦s per alimentar la desconfian?a, hem sabut que al Ministeri d¡¯Interior s¡¯estava incubant l¡¯ou de la serp d¡¯una policia patri¨°tica, irregular, clandestina i incontrolable per l¡¯autoritat judicial, per oficialitzar irregularment rumors insidiosos precuinats, que una fiscalia de confian?a afinaria adequadament.

Alhora que, en aquest marc d¡¯esc¨¤ndol, irritaci¨® i desconfian?a, es jutjaven comportaments clamorosament indignes, transcorrien els processos per la consulta del 9-N, un davant el Tribunal Superior de Catalunya i un altre davant el Tribunal Suprem. En tots dos es debat si constitueixen delicte unes decisions i unes actuacions pac¨ªfiques exclusivament pol¨ªtiques, realitzades malgrat un pronunciament suspensiu del Tribunal Constitucional. ?s el vell debat del delicte per convicci¨®, en el qual el delinq¨¹ent coneix la il¡¤legalitat de la seva conducta, per¨° infringeix la llei perqu¨¨ anteposa les exig¨¨ncies de la seva convicci¨®. A aix¨° es referia Homs en la seva declaraci¨® davant el Suprem, innecess¨¤riament desconsiderada, inoportuna i sobreactuada. El debat sobre els delictes per convicci¨®, quan es tracta de conductes pac¨ªfiques com les del 9-N, no cont¨¦ retrets ¨¨tics, sin¨® estrictament jur¨ªdics. Si els tribunals declaren que aquelles conductes constitueixen delicte, seran il¡¤legals, per¨° no per aix¨° han de ser considerades com a indignes. Perqu¨¨, com va dir un cl¨¤ssic jurista alemany fa gaireb¨¦ un segle, els delictes per convicci¨® poden mer¨¨ixer el c¨¤stig, per¨° no la inf¨¤mia.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s exfiscal en cap de Catalunya.