¡®Patria¡¯: una opini¨® discrepant

Patria, de Fernando Aramburu, ¨¦s un dels esdeveniments politicoliteraris de l¡¯any. La construcci¨® de la trama ¨¦s encertada, el crescendo ¨¦s, simult¨¤niament, violent i harm¨°nic. Les seves virtuts narratives s¨®n m¨²ltiples. ?s una bona novel¡¤la.

Tanmateix, crec que podria haver estat millor. Fins i tot molt millor. Per qu¨¨? Perqu¨¨, almenys a mi, no m¡¯incomoda. Que se m¡¯entengui b¨¦: m¡¯incomoda l¡¯assetjament nacionalista que pateix un dels protagonistes, m¡¯incomoda la indifer¨¨ncia del poble davant tal assetjament, m¡¯incomoda el discurs xen¨°fob del qual Aramburu dona compte, i tamb¨¦ m¡¯incomoden les tortures a les quals est¨¤ sotm¨¨s un dels protagonistes. Per¨° tot aix¨° ja ho sabia. De fet, em sembla que qualsevol persona ben informada ja ho sabia abans de llegir la novel¡¤la (crec que Savater, fa unes setmanes, va dir justament aix¨°). I jo prefereixo que una novel¡¤la m¡¯incomodi no pel que ja s¨¦, sin¨® pel que no s¨¦. I s¨¦ tot el que acabo d¡¯esmentar i tamb¨¦ s¨¦, i sabia, que de vegades vam ser insolidaris amb les v¨ªctimes del terrorisme. Qu¨¨ ¨¦s, llavors, el que no s¨¦? El que no s¨¦ ¨¦s qu¨¨ m¡¯uneix amb qui decideix incorporar-se a ETA, o amb qui hi simpatitza, havent arribat ja la democr¨¤cia. Potser la resposta correcta ¨¦s, simplement, ¡°res¡±. I ¨¦s possible que aquesta sigui la resposta que doni Aramburu Patria volent. Per¨° hi ha diferents vies per arribar a aquesta resposta. I la d¡¯Aramburu ¨¦s poc incisiva i moralment aprofitada perqu¨¨ presenta la contrapart dolenta de tota aquesta hist¨°ria de manera simplista i estereotipada; Aramburu tria la via de la caricaturitzaci¨® dels abertzales de poble i la ridiculitzaci¨® de la gent de poble i les seves convencions socials com a exemple paradigm¨¤tic de l¡¯independentista violent.

Els dolents, a Patria, s¨®n ignorants, provincians i fins i tot m¡¯atreviria a dir que tenen algun tipus de d¨¨ficit cognitiu notable. En cap moment de la lectura intueixo que la seva maldat i la barb¨¤rie que propaguen provingui de la seva ideologia, sin¨® m¨¦s aviat de les seves limitacions mentals, o sigui: s¨®n b¨¤rbars b¨¤sicament perqu¨¨ s¨®n curts. I ETA, i el seu entorn, almenys en els anys en qu¨¨ comen?a la trama de la novel¡¤la, va ser alguna cosa m¨¦s que aquesta caricatura (d¡¯una altra manera, dif¨ªcilment s¡¯explicaria per qu¨¨ algunes de les ments m¨¦s destacades d¡¯aquest pa¨ªs van expressar les seves inquietuds pol¨ªtiques a prop d¡¯ETA, o a prop dels qui es movien a prop d¡¯ETA, als setanta i encara als vuitanta). Patria dona a entendre que la intel¡¤lig¨¨ncia i la intelligentsia mai van estar a prop d¡¯ETA. I aix¨° em sembla molt optimista.

Alg¨² podria dir que, de fet, persones com Miren o com Joxe Mari, els principals personatges abertzales, van existir, i que opinaven com opinen ells en la novel¡¤la i que la novel¡¤la simplement reflecteix aquesta realitat. Per¨° no veig per qu¨¨ la novel¡¤la, com a g¨¨nere, hauria de reflectir la realitat com si es tract¨¦s d¡¯un estudi sociol¨°gic. I no em sembla que triar els m¨¦s ignorants, d¡¯entre tots els que van ovacionar o van formar part d¡¯ETA als anys vuitanta, sigui el m¨¦s estimulant, liter¨¤riament parlant, a l¡¯hora de construir els personatges que ompliran de vida una novel¡¤la sobre una cosa tan espinosa com el que va passar al Pa¨ªs Basc durant d¨¨cades. A m¨¦s, no importaria que Miren i Joxe Mari fossin reals perqu¨¨ en una novel¡¤la el que compta ¨¦s que siguin versemblants. I la maldat de Miren i Joxe Mari, en molts passatges, no t¨¦ versemblan?a.

Si el que es pretenia amb Patria era armar una epopeia narrativa que tranquil¡¤litz¨¦s les nostres consci¨¨ncies confirmant que ells eren els dolents i els fan¨¤tics i els rucs de poble i nosaltres els bons (una mica covards, per¨° bons al cap i a la fi), Patria funciona, i ho dic sense sarcasme, a la perfecci¨®. Si en canvi alg¨² espera que, de la mateixa manera que passa amb El impostor de Cercas o Lolita de Nabokov, acabem inc¨°modes i preocupats perqu¨¨ resulta que en una dimensi¨® no tan rec¨°ndita, una dimensi¨® abstracta en la qual habiten les nostres debilitats morals i les justificacions esp¨²ries de les nostres eleccions de vida, ens assemblem en algun sentit a aquells personatges pels quals sentim repugn¨¤ncia, com Enric Marco, com Humbert Humbert, o com Joxe Mari o Miren, aquest alg¨² probablement es quedar¨¤ amb la sensaci¨® que Patria ¨¦s bona, per¨° hauria pogut ser excepcional.

Pau Luque pertany a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.