Vuitcentistes

En una entrevista emesa fa pocs mesos per TV-3, la diputada de la CUP Anna Gabriel, passejant amb ulls nost¨¤lgics pel pati d¡¯una antiga f¨¤brica t¨¨xtil, defineix el progr¨¦s com la tornada a l¡¯economia fabril. En un altre moment, davant d¡¯un hort urb¨¤, acusa el Sistema d¡¯haver expulsat els joves de la terra i la Uni¨® Europea d¡¯haver destru?t el sector primari i, en nom dels ¡°plantejaments comunitaris autogestionats¡±, reclama la recuperaci¨® de la terra ¡°per apropar-nos m¨¦s a la l¨°gica de la sobirania aliment¨¤ria¡±.

Hi ha en la CUP, i tamb¨¦ en el colauisme i en general en tota l¡¯esquerra radical, un fons esp¨¨s de naturisme, de creen?a en un passat arc¨¤dic, d¡¯horror ancestral al desenvolupament econ¨°mic, que de vegades l¡¯aproxima m¨¦s al comunitarisme m¨ªstic d¡¯un Thoreau i un Tolstoi que no pas al socialisme modern. I tamb¨¦ l¡¯aproxima, per descomptat, a l¡¯anarquisme que va regnar a cavall dels dos ¨²ltims segles i que, essencialment, s¡¯havia covat en aquells deliris. Per¨° els ideals vuitcentistes dels nostres dies no s¨®n exclusius de les esquerres. Com deia Ortega, tots els fen¨°mens d¡¯una mateixa ¨¨poca s¨®n germans uterins encara que siguin enemics, i aix¨ª com l¡¯anarcocomunisme d¡¯avui procedeix dels socialistes ut¨°pics del segle XIX, l¡¯extrema dreta que amena?a Europa i ja governa als Estats Units s¡¯emparenta amb els rom¨¤ntics ultraconservadors del mateix per¨ªode.

Compromesos uns i altres amb la reacci¨® antiliberal, eren per damunt de tot contraris a la destrucci¨® de les barreres comercials i a l¡¯adveniment de la democr¨¤cia. No ens ha d¡¯estranyar, doncs, que els seus descendents es vegin agermanats en les l¨ªnies fonamentals dels seus respectius pensaments: proteccionisme econ¨°mic, oposici¨® frontal als tractats de lliure comer?, ref¨²s del projecte europeu, substituci¨® de la pol¨ªtica per les mobilitzacions populars, de la racionalitat pels sentiments, les creences i els s¨ªmbols. I tamb¨¦ hi podr¨ªem afegir el proteccionisme moral, que encara que apunti en cada facci¨® a manies diferents ¡ªen alguns casos m¨¦s coincidents del que es pensa¡ª respon a una mateixa mentalitat. No s¨¦ si totes aquestes analogies podrien explicar que, segons les enquestes, un 25 per cent dels votants del socialista radical M¨¦lenchon s¡¯inclinaria per Le Pen a la segona volta de les presidencials franceses, per¨° ¨¦s una dada que s¡¯ha de tenir en compte.

Com els seus antecessors, els vuitcentistes del segle XXI s¡¯emparen en la voluntat popular. La pretensi¨® que el suport del poble ¡ªescenificat sovint amb agitacions al carrer¡ª ¨¦s l¡¯¨²ltima inst¨¤ncia d¡¯una democr¨¤cia fa anys que pugna per desligitimar l¡¯Estat de dret. Guiats tamb¨¦ per vents del mil vuit-cents, alguns guardians del Proc¨¦s invoquen amb devoci¨® la fidelitat a la tribu. Tribu ¨¦s la paraula clau que, en el pensament de Popper, defineix la societat tancada.