Penis i vulves

Va haver-hi un temps en qu¨¨ el PP i els seus mitjans afins, entre els quals hi havia Hazte O¨ªr, van aconseguir instal¡¤lar en el llenguatge habitual la frase jo condemno el terrorisme. Qualsevol pol¨ªtic, c¨¤rrec o periodista havia de posseir, com a salconduit, un text o una declaraci¨® on se¡¯l sent¨ªs o lleg¨ªs sent expl¨ªcit sobre el tema. Al Pa¨ªs Basc es van il¡¤legalitzar diaris i partits amb el vistiplau o amb la col¡¤laboraci¨® activa de gran part de l¡¯esquerra espanyola i una part de la catalana. Primer es va crear l'ambient adequat i despr¨¦s es van prendre les mesures que el sancionaven.

Es tractava d¡¯un debat par¨¤sit, oportunista. A molts dels qui apareixien a televisi¨® esquin?ant-se les vestidures, les v¨ªctimes els importaven el just per poder aprofitar-se¡¯n. La prova ¨¦s el tractament que van dispensar, sense anar m¨¦s lluny, a Pilar Manj¨®n i als qui van ser v¨ªctimes d¡¯una altra viol¨¨ncia. Fa vergonya recordar la humiliaci¨® a la qual van sotmetre aquesta dona.

Una de les pitjors conseq¨¹¨¨ncies ha estat que aquesta forma d¡¯actuar, pensar i escriure va arribar per quedar-se. De vegades en forma de protesta en premis televisius, en la censura a les xarxes socials o en la condemna de col¡¤lectius que es prenen per parts com si fossin tots. L¡¯¨²ltima prova ens l¡¯ha donat l¡¯autob¨²s d¡¯Hazte O¨ªr, que ens ha examinat a tots, i de quina manera. La cosa no podia ser m¨¦s rid¨ªcula, un autob¨²s color Ciutadans, amb un lema gaireb¨¦ tan buit com el seu discurs: els nens tenen penis i les nenes, vulva. Aquest ¨¦s el nivell i l¡¯obsessi¨® de la dreta m¨¦s retr¨°grada amb els genitals i la identitat dels altres.

El nivell es repeteix. Prohibir la circulaci¨® de l¡¯autob¨²s ¨¦s un error, un error que ens descriu i que exposa les nostres inseguretats i pors. Hi ha nens i nenes, i homes i dones la identitat de les quals supera els esquemes del catolicisme m¨¦s retr¨°grad. I n¡¯hi ha que s¨®n assetjats per aix¨°, per¨° prohibir l¡¯autob¨²s ¨¦s com intentar aturar el degoter al sostre i no a la teulada.

Ens podem colpejar el pit i condemnar la transf¨°bia per¨° el dit torna a assenyalar la Lluna i, sobretot, dona arguments per tancar qualsevol raper les lletres del qual siguin susceptibles d¡¯una lectura integrista del constitucional. O per detenir els qui cremin una bandera, censurar articles, il¡¤legalitzar partits o tancar diaris.

Vull poder xiular a l¡¯himne nacional, de fet si vull un himne nacional ¨¦s per poder xiular-lo. Em fastigueja en gran manera quan aix¨° es fa des de les inst¨¤ncies del poder, des de les institucions que han de vetllar perqu¨¨ passi tot el contrari, per¨° de la mateixa manera que les xiulades no se solucionen augmentant la pot¨¨ncia dels altaveus, no llegir els comentaris als meus articles no m¡¯evita ni que existeixin ni el seu contingut. A mi el que m¡¯importa ¨¦s el comentari del poder.

Utilitzant nens i nenes, Hazte O¨ªr juga brut utilitzant nens i nenes, per¨° aix¨° no ¨¦s cap novetat. Si anem enrere en el temps, recordar¨ªem programes de r¨¤dio i televisi¨® en els quals es parlava de l¡¯avortament i de les m¨¤quines de destruir fetus. El xantatge emocional i ideol¨°gic estava servit. La nostra feina ¨¦s desemmascarar-lo i desactivar-lo, no tancar-lo en un garatge. Un dels aven?os que hem tingut com a societat ha estat el principi del reconeixement dels drets de les persones transg¨¨nere, per¨° lluny d¡¯estar assumit, ¨¦s un cam¨ª que encara cal pavimentar. El mateix concepte de diversitat ha de ser permanentment reformulat, com el de llibertat d¡¯expressi¨®.

?s molt m¨¦s f¨¤cil guanyar Hazte O¨ªr amb arguments que amb l¡¯aplicaci¨® de lleis que, estic segur, alg¨² est¨¤ pensant com pot aplicar en contra de manifestants, can?ons, articles o qualsevol altra forma de llibertat d¡¯expressi¨®. Perqu¨¨ si la definici¨® de la identitat de g¨¨nere dep¨¨n del que considerem constitucionalment correcte, als qui creiem que hem de superar el correcte constitucional ens enxamparan per on vulguin.

Avancem massa lent, podran guanyar encara moltes batalles i faran molt mal, per¨° aquesta guerra la tenen perduda. Encara que els s¨¤piga greu seguiran naixent nens amb vulva i nenes amb penis i, n¡¯estic segur, estaran menys obsessionats ells amb els seus genitals que els qui necessiten empastifar amb pintura els autobusos. Al final, que no sigui aquest el problema.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.