El mirall catal¨¤ de Trump

La urg¨¨ncia dels plans independentistes i l'hegemonia del discurs d'esquerres a l'agenda pol¨ªtica catalana han propiciat l'auge de sectors radicals de la dreta i del liberalisme nacionalista. Alguns destaquen per l'essencialisme en el fet identitari o per una clara xenof¨°bia contra la societat espanyola; tots coincideixen en maneres agressives de comunicar-se i en la voluntat de trencar r¨¤pid amb el sistema establert.

El periodista Roger Pal¨¤ va obrir la caixa dels trons d'aquest fenomen el 22 de febrer al digital Cr¨ªtic. Les cr¨ªtiques contra Pal¨¤ es van centrar en la comparativa que el periodista establia entre l'alternative right nord-americana ¨C¡°dreta alternativa¡±, al-right¨C i ¡°la nova dreta independentista¡±, com ho definia Pal¨¤. L'alt-right ¨¦s un moviment antisistema ultradret¨¤, racista i nacionalista. Ambd¨®s realitats s¨®n diferents per¨° comparteixen que s¨®n fen¨°mens atomitzats, molt agressius en la seva ret¨°rica i que detesten el progressisme m¨¦s arquet¨ªpic. Una denominaci¨® m¨¦s adient per al cas catal¨¤ seria la que va utilitzar recentment l'excap de llista de la CUP Antonio Ba?os: ¡°alt-lib, alternative liberals¡±. Ba?os va emprar aquest terme per referir-se a la candidatura per dirigir l'Ateneu Barcelon¨¨s que encap?alen Bernat Ded¨¦u i Enric Vila, entre d'altres.

Si l'alt-right ha donat suport majorit¨¤riament a Donald Trump, i anteriorment al conservadurisme reaccionari del Tea Party, aquesta nova dreta nacionalista i liberal catalana ha estat propera a CDC i a la seva continuaci¨®, el PDECAT. La defensa de Trump apareix en l'argumentari d'algunes de les seves icones m¨¦s conegudes. Nombrosos representants d'aquest sector ideol¨°gic han format part de la Fundaci¨® Catalunya Oberta (FCO), entitat de tall liberal vinculada a l'antiga CDC, segons indica la seva web. Alguns d'aquests noms s'han incorporat al col¡¤lectiu liberal i independentista Catalans Lliures, un grup que pret¨¦n activar el liberalisme com a opci¨® pol¨ªtica de amb vista a una Catalunya independent. Institucions com l'Ateneu Barcelon¨¨s, mitjans digitals com El Nacional de Jos¨¦ Antich, l'eurodiputat Ramon Tremosa, l'expresident del Bar?a Joan Laporta o Pilar Rahola han destacat per fer d'altaveus d'aquests alt-lib.

¡°A sou de Prenafeta¡±

El 2009, arran de la detenci¨® pel cas Pret¨°ria de Maci¨¤ Alavedra i Llu¨ªs Prenafeta, el digital Directe! ¨Caleshores proper al tripartit, ara fervent mitj¨¤ propagandista de Junts Pel S¨ª (JxS¨ª)¨C va publicar dos articles que exposaven la reacci¨® de membres de la fundaci¨®, avui actius en el proc¨¦s d'independ¨¨ncia: ¡°S'han al?at mitja dotzena de veus defensant la innoc¨¨ncia d'alguns dels detinguts, en concret de les patums del pujolisme Maci¨¤ Alavedra i Llu¨ªs Prenafeta. La majoria d'aquests opinadors que posen en dubte l'operaci¨® anticorrupci¨® s¨®n membres de la FCO, de la qual Prenafeta era vicepresident. S¨®n els periodistes a sou de Prenafeta, les primeres espases de la intel¡¤lectualitat convergent arrenglerades en la defensa del seu principal mecenes¡±. Directe! esmentava Vicent Sanchis, Enric Vila, Jordi Cabr¨¦, Salvador Sostres i Francesc Puigpelat, entre d'altres. D'altres noms que apareixen en aquest article tamb¨¦ han mostrat en algun moment solidaritat amb Prenafeta i Alavedra.

El exabruptes i l'amistat de Sostres ha estat un referent en el m¨®n alt-lib catal¨¤. El seu posicionament a favor de Trump ¨¦s expl¨ªcit. Membre de la FCO, columnista d'ABC i col¡¤laborador de la Cadena COPE, Sostres va dir el 27 de febrer en aquesta emissora: ¡°Els Estats Units s¨®n una idea i aquesta idea ha il¡¤luminat el m¨®n. Amb tots els seus defectes i excessos, el president Trump encarna aquesta idea. El diumenge va dir que ¨¦s hora de treure els americans del subsidi i tornar a la feina. Subsidi f¨ªsic, subsidi moral. El president Trump encarna l'Am¨¨rica que encara creu que ¨¦s una bona idea cr¨¦ixer pr¨°spera, segura i lliure, tot i que Europa i el New York Times estiguin massa podrits d'odi i de ressentiment per afrontar el repte, suau com el perill, de viure de nou¡±.

L'escriptor Francesc Puigpelat ha publicat aquest 2017 un article a Naci¨® Digital defensant un acostament de la Generalitat a Trump per aconseguir el seu suport a la independ¨¨ncia: ¡°Donald Trump representa una oportunitat molt interessant per al proc¨¦s catal¨¤. M¨¦s enll¨¤ de les mesures anti-immigraci¨®, [...] ?no li interessaria a Trump donar suport a la independ¨¨ncia de Catalunya, com a falca i com a element desestabilitzador de la Uni¨® Europea? La pregunta no ¨¦s ociosa. Crec que cal pensar-hi una estona. I crec que Romeva ho hauria de considerar. Catalunya no ¨¦s a l¡¯agenda de Trump, per¨° seria interessant que alg¨² l¡¯hi present¨¦s. Podr¨ªem endur-nos la sorpresa que li interess¨¦s donar suport al proc¨¦s per crear mala maror a Madrid, Par¨ªs, Brussel¡¤les i Berl¨ªn. I, si fos aix¨ª, bingo!¡±

Aprendre de les emocions de Trump

Un dels altres personatges citats en les informacions del 2009 a Directe! era l'escriptor Jordi Cabr¨¦. Membre del PDECAT i de la FCO, exdirector de Promoci¨® Cultural de la Generalitat, Cabr¨¦ tamb¨¦ ha exposat, en un article a El Punt Avui, qu¨¨ pot aprendre l'independentisme de Trump i del Brexit: ¡°El relat actual catal¨¤ ¨¦s molt racionalista i poc emocional, parla de drets fonamentals i de tenir ra¨® i de greuges amb l'Estat, suposo que perqu¨¨ l'emoci¨® la dona per descomptada. Compte amb aix¨°, perqu¨¨ si b¨¦ ¨¦s bona estrat¨¨gia dur el vestit de la modernitat i del sentit pr¨¤ctic, al final el sentit pr¨¤ctic i la modernitat de Hillary Clinton han quedat aixafats per l'autenticitat emocional, visceral i patri¨°tica dels trumpistes. No en tindrem prou, doncs, de tenir ra¨®¡±.

Cabr¨¦ va publicar el 2015 un article que probablement ha estat el m¨¦s pol¨¨mic de la seva traject¨°ria a El Punt Avui. Cabr¨¦ va descriure per qu¨¨ considerava els catalans millors que els espanyols: ¡°No t¨¦ cap sentit infravalorar-se: comptat i debatut, som millors. ?Ui, per¨° no, tampoc no cal dir aquestes coses.? S¨ª, s¨ª que cal dir aquestes coses. I, en el cas hipot¨¨tic que fos cert que no som millors, seria un problema. Seria una vergonya. [...] Som la gent que fem diades com la de Sant Jordi. Nosaltres. Ells no. Ells passegen una cabra amb militars durant la diada nacional. Tenim una densitat de genis per metre quadrat infinitament superior, hist¨°ricament i en l'actualitat. [...] Nosaltres no hem com¨¨s cap intent de genocidi cultural. [...] No hem constru?t AVE irracionals des del punt de vista econ¨°mic i social. No hem creat un estat artificial basat en una cort, un empresariat del BOE i una tribuna del Bernab¨¦u. ?Puertos del Estado, d¨ªgame?. Nosaltres no hem dut Espanya a la vora del rescat econ¨°mic i el rid¨ªcul internacional. S¨ª, som millors o, almenys, tenim el deure de ser-ho¡±.

L'escriptor Enric Vila ¨¦s un dels estendards d'aquesta nova corrent. Membre de la FCO i figura de la candidatura alt-lib a presidir l'Ateneu, Vila ha aprofitat per lloar Trump com un referent antisistema: ¡°El problema de Trump ¨¦s que els seus opositors no saben perdre, i no s¨®n tan dem¨°crates com diuen. Abans de fer l'esfor? de prendre-se'l seriosament, prefereixen agafar-se'l per la vessant m¨¦s pintoresca i literal, i comportar-se com els indignats de pla?a Catalunya [...] ?s curi¨®s que si Trump diu ?America first? sigui xenof¨°bia, i si ho diuen Obama o Rajoy ¨Den la versi¨® espanyola¨D llavors resulti que ¨¦s patriotisme saludable. Potser t¨¦ a veure amb el fet que el nou president ha criticat els interessos privats que s'han apoderat de la pol¨ªtica internacional dels Estats Units¡±. Vila ha escrit a Twitter que la premier brit¨¤nica Theresa May i Trump han de ser referents patri¨°tics per a l'independentisme: ¡°Tornem al 1714 i veurem amb sorpresa que Trump i May s¨®n dels bons, perqu¨¨ no sermonegen per semblar millors. Xinesos, turcs, francesos, espanyols¡±.

Vila, tertuli¨¤ setmanal a Catalunya R¨¤dio, tamb¨¦ ha destacat pel seu menyspreu contra els catalans d'origen espanyol. El 2016 va escriure a El Nacional: ¡°Quan un espanyol insisteix molt que ¨¦s catal¨¤, normalment ¨¦s perqu¨¨ est¨¤ intentant destruir el pa¨ªs o aprofitar-se¡¯n amb els mitjans de l¡¯¨¨poca, com hauria fet abans a cop de fusell [...] Estic segur que els nois del poble que em van intentar apallissar quan era jove perqu¨¨ no volia parlar-los en el seu idioma, ara es diuen catalans i voten Ciutadans o el PP. La idea que tots som catalans, quan l¡¯¨²nica veritat ¨¦s que tots som ciutadans de Catalunya, ¨¦s la que permet que l¡¯unionisme exploti el discurs de la legalitat i envernissi l¡¯ocupaci¨® militar de democr¨¤cia¡±. Vila tamb¨¦ fa d'assot dels comuns; de Colau va dir a Twitter: ¡°La Colau ¨¦s a Catalunya el que la grip i el whisky dels colons van ser a les tribus ¨ªndies d'Am¨¨rica¡±.

L'escarni com a norma

Bernat Ded¨¦u ¨¦s columnista del diari digital El Nacional i col¡¤laborador setmanal de Catalunya R¨¤dio. Ha estat conferenciant a la xarxa de biblioteques de la Generalitat, ¨¦s professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull ¨CDed¨¦u es presenta com a fil¨°sof¨C i participa activament en la campanya del partit Dem¨°crates a favor del S¨ª en el refer¨¨ndum unilateral. Ded¨¦u ha estat membre adherit de la FCO i ¨¦s candidat a la presid¨¨ncia de l'Ateneu Barcelon¨¨s en les eleccions que la instituci¨® celebra aquest mar?. T¨¦ un blog on els insults s¨®n peri¨°dics. Alguns dels objectius de les seves ofenses ¨Dinclosos l'autor d'aquest article¨D s¨®n representants de la societat civil catalana que menysprea per les seves suposades febleses. Sobre els periodistes Carles Capdevila i Eva Piquer ha escrit: ¡°Em van pregar que no escriv¨ªs m¨¦s sobre el matrimoni Capdevila-Piquer, per respecte al c¨¤ncer que pateix en Carles. Segons em diuen, l¡¯Eva digereix malament els meus escarnis, les dosis d¡¯ansiol¨ªtics passen de 0,25 a 0,50 amb gr¨¤cil facilitat [...] Si en Capdevila traspass¨¦s, i D¨¦u no ho vulgui, l¡¯Eva esdevindria autom¨¤ticament la v¨ªdua oficial de la tribu. Atesa la pru?ja de les dones per convertir en literatura qualsevol afer de la seva vida, la nostra futura Pantoja no tindria cap pudor en escriure llibres com Saber enviudar o V¨ªdua amb nens¡±. Capdevila est¨¤ malalt de c¨¤ncer.

Al setembre del 2015 va escriure unes l¨ªnies feridores, de nou contra Piquer, contra el periodista i escriptor Rafel Nadal i contra l'escriptora Najat El Hachmi: ¡°Mentre [Piquer] interviua i llepa l¡¯autor [Nadal], a cada pregunta i a cada nou elogi desmesurat, observo com el cap i el cos de l¡¯Eva procedeixen a reclinar-se fins arribar pr¨¤cticament a l¡¯horitzontalitat, mentre simult¨¤niament la panxa d¡¯en Nadal (alimentada durant lustres d¡¯insultar la dignitat de la tribu a El Peri¨®dico) va replegant-se m¨¦s grossota sobre els seus sacsons. La cultura catalana ¨¦s exactament aix¨°: el ventre sadollat de fricand¨® d¡¯en Nadal i el coll aerodin¨¤mic d¡¯Eva Piquer. Quan fujo d¡¯aquesta escena, pornogr¨¤ficament embotida, topo amb Najat El Hachmi, que ¨¦s d¡¯aquest tipus de dones que tenen la mala educaci¨® d¡¯escriure sobre coses que els passen: novament, me n¡¯adono que, a cada nou esguard, l¡¯escriptora sembla engreixar-se m¨¦s i m¨¦s.¡±

De nou sobre referents de l'independentisme que considera febles, Capdevila i l'escriptor Manuel Cuy¨¤s, Ded¨¦u va escriure el 2014: ¡°Quan renunciem a la radicalitat del llenguatge, abandonem la llibertat de pensament. Contra el xumet del Capdevila, la meva verga redemptora, curulla d¡¯adjectius. Contra els tics anam¨°rfics del Cuy¨¤s, imposo els meus ulls blaus impol¡¤luts¡±. Cuy¨¤s pateix tics en el moviment dels ulls. Bernat Ded¨¦u tamb¨¦ es va burlar de l'escriptor Sebasti¨¤ Alzamora quan aquest, al desembre passat, va escriure un article al diari Ara on relatava el seu proc¨¦s de desintoxicaci¨® de l'alcoholisme: ¡°El diari Ara ja ¨¦s oficialment el rac¨® del malalt, i tant ¨¦s aix¨ª que dif¨ªcilment passa un sol dia sense que s¡¯hi exhibeixi una afecci¨® o que la psicosi s¡¯apoderi dels seus redactors. Primer fou en Carles i els seus preciosos reality-articles sobre el c¨¤ncer, les abra?ades dels nens i les infermeres sol¡¤l¨ªcites; ara ¨¦s el torn del pobre Sebasti¨¤ Alzamora, que acaba de confessar-nos el seu alcoholisme, en all¨° que de ben segur ser¨¤ el primer d¡¯una s¨¨rie d¡¯articles-ter¨¤pia sobre la nova patologia oficial del diari. En Sebasti¨¤, pobret noi que fou imparable i descarat, ara va i es dedica a destil¡¤lar tot el sucre de l¡¯alcohol per generar compassi¨® i suscitar el plor de les padrines.¡±

Afinitat amb Ba?os

Ba?os mant¨¦ una p¨²blica afinitat amb alguns d'aquests liberals passats de rosca i ha donat suport a la candidatura de Ded¨¦u en un article a l'Ara: ¡°Ded¨¦u i Enric Vila s¨®n els que conec de cos present per¨° veig que a la candidatura hi ha Anna Punsoda i Joan Safont ¨Dambd¨®s adherits a la FCO¨D, de qui nom¨¦s conec la ploma. Una bona colla en general. Els nous noucentistes s¨®n una mena de gent alt-lib, per dir-ho en modern. Alternative liberals. Aix¨° ja ¨¦s for?a novetat en una ciutat dominada per l¡¯elit gauche caviar que ja voreja els setanta anys per¨° que actua com si encara en tingu¨¦s trenta i al m¨®n li interess¨¦s la novel¡¤la. En aquesta ciutat embogida de cosmopaletisme¡±. Ba?os tamb¨¦ va assegurar a El M¨®n a RAC1que desitjava que les revelacions de l'exsenador Santiago Vidal fossin certes: "Entenc que fulminin Vidal per bocamoll, per explicar massa coses. Per¨° espero que tot el que diu, sigui veritat". Vidal, entre d'altres coses, informava d'accions il¡¤legals per obtenir dades de la ciutadania, espionatge de jutges i pactes amb Israel per formar els Mossos d'Esquadra. Ded¨¦u tamb¨¦ s'ha expressat en aquests termes: ¡°No us histeritzeu, que si fem coses il¡¤legals, com diu el jutge que fins fa ben poc les havia d¡¯esmenar, ¨¦s que anem pel bon cam¨ª. L¡¯Estat ja ho sap tot per molt que li ensenyem les cartes, que els espanyols ¨Dmalgrat el que pensa la majoria de la tribu¨D no s¨®n enterament imb¨¨cils¡±. En un article recent per criticar la progressia dels EUA representada a la gala dels Oscar, Ded¨¦u va titllar Espanya de pa¨ªs subdesenvolupat: ¡°Quatre hores donant lli?ons de compet¨¨ncia, quatre hores regalant etiquetes de savoir faire, quatre hores d¡¯incisius ex cathedra coronats per una cagada digna dels Goya, pa¨ªs del Tercer M¨®n¡±.

Ba?os va publicar a El M¨®n un article en qu¨¨ es burlava del progressisme que representen els comuns arran del muntatge art¨ªstic que l'Ajuntament va instal¡¤lar aquest febrer al Fossar de les Moreres i que despr¨¦s de dos dies exposat sense cap cr¨ªtica, la pressi¨® sobtada d'aquests sectors de la dreta radical va for?ar-ne el desmantellament per part de grups nacionalistes. Ba?os va escriure: ¡°Uns estudiants van voler fer una tonterieta sobre ?el concepte? de la llar de foc a l¡¯entorn del que, de fet ¨¦s una torxa, al bell mig del Fossar de les Moreres. Eren uns carrets de supermercat amb maons posadets en fila tot simbolitzant el bla bla del metaconcepte del bla bla. En fi, pura Barcelona dels 90. Per¨° els mateixos ve?ns, tal com va passar amb l'est¨¤tua de Franco, s¡¯han encarregat d¡¯acabar en un plis amb l¡¯ofensiva de manera natural, pac¨ªfica. Com qui endre?a els joguets de la canalla¡±. Ba?os tamb¨¦ va destacar un punt que connecta amb la ret¨°rica populista: ¡°Ells [l'Ajuntament] contracten comissaris amb molts coneixements d¡¯estructuralisme metaconceptual, nosaltres amb la gent del carrer ja fem¡±.

¡°Her¨¨ncia: Tea Party¡±

Ded¨¦u va escriure aquest febrer a El Nacional un article en qu¨¨ plantejava que els barcelonins exageren la seva por davant del terrorisme; ho va fer en aquests termes: ¡°De moment, pobrets de nosaltres, no tenim ni un assassinat a gran escala per poder lluir sang. Nom¨¦s ens queda la por, primer pas per convertir-nos de nou en ciutadans del m¨®n¡±. El diputat de Junts pel S¨ª Germ¨¤ Bel va criticar l'article a Twitter: ¡°Ja est¨¤ bastant vist. Ho feien a la Universitat de Chicago [lleva del liberalisme econ¨°mic m¨¦s extrem] als 1970 i 1980: mancar ben alt per fer-se escoltar. Her¨¨ncia: Tea Party¡±.

En aquesta voluntat de provocar per fer-se escoltar, Ded¨¦u ha justificat Trump. Ded¨¦u va escriure al novembre passat: ¡°El cangueli de mitja Europa pel resultat d¡¯unes eleccions lliures i el p¨¤nic de l¡¯esquerra nord-americana a patir la humiliaci¨® m¨¦s gran de la seva hist¨°ria ja ¨¦s una vict¨°ria indiscutible de Donald Trump. El multimilionari ja ha guanyat les eleccions de dem¨¤ perqu¨¨ ha posat de manifest la insofrible superioritat moral del progressisme ianqui, escudat vergonyantment en una candidata sist¨¨mica [...] Trump ha demostrat que els progres de tota la vida nom¨¦s s¨®n contraris al sistema quan el contestatarisme ¨¦s d¡¯esquerres, Trump ja ha guanyat perqu¨¨ ell ¨Damb tota la seva desmesura i amb tota la seva insofrible grolleria elefantina¨D ha estat el candidat que ha fet explotar els l¨ªmits de la correcci¨® pol¨ªtica que tenalla el vocabulari dels pol¨ªtics d¡¯occident. Primer fou el Brexit, on els partidaris del remain insultaren els sobiranistes del Regne Unit acusant-los de pagerols indocumentats i ara ¨¦s la mateixa condescend¨¨ncia (ben habitual en espanyols i imperialistes) la que donar¨¤ moltes ales a Trump. El cangueli, aquest cangueli, ¨¦s la vict¨°ria moral de Trump¡±.

Pocs dies despr¨¦s, Ded¨¦u va afegir a Twitter, sobre la vict¨°ria electoral de Trump: ¡°Espero que l'independentisme en prengui nota: parlar clar, tirar pel dret, acabar amb la ret¨°rica¡±. Aquest missatge coincidia en contingut i dates amb un v¨ªdeo que va difondre Artur Mas: ¡°Semblava impossible que Trump guany¨¦s, per¨° ha guanyat. I dic aix¨° perqu¨¨, a ulls de molts, all¨° que a vegades sembla impossible, fins i tot en contra de molta part de l'opini¨® publicada, de tot tipus d'opinions, etc¨¨tera etc¨¨tera, acaba resultant possible. Ning¨² donava gaire perqu¨¨ Trump fos el president dels Estats Units, tothom pensava que ho seria Hillary Clinton, i resulta que al final ho ha sigut Trump. Amb aix¨° tamb¨¦ vull fer entendre, i al mateix temps fer notar, que de tant en tant all¨° que sembla gaireb¨¦ impossible, esdev¨¦ possible. Apliquem-nos-ho tamb¨¦ des d'una ¨°ptica catalana per reafirmar la nostra voluntat i el nostre objectiu davant dels mesos decisius que tenim per davant.¡±

Immigraci¨® espanyola inadaptada

Una dels moments m¨¦s agressius de Vila es va produir el 2015 durant una tert¨²lia al canal 3/24. L'escriptor va defensar el dret de Jordi Pujol Ferrusola a no revelar d'on prov¨¦ el seu patrimoni: ¡°Hi ha el tema central de l'enveja, que jo crec es basa molt en l'impacte de la immigraci¨® espanyola, de 2,5 milions de persones que arriben aqu¨ª com poden, amb maletes, etc¨¨tera, que aix¨° crea un impacte social molt fort, que triga molt temps a arreglar-se, i que durant molt temps hi ha una s¨¨rie de pol¨ªtics que estan utilitzant aix¨° per fer mal. I una mica el que est¨¤ sortint ¨¦s aix¨°: ?d'on ha tret aquests diners??. Doncs no s¨¦ d'on els ha tret, la gent no ha de donar explicacions d'on treu els diners. En aquest pa¨ªs el fet de tenir diners sembla que sigui un pecat, i aix¨° s'ha d'acabar.¡± El missatge de Vila entroncava amb un altre nom destacat d'aquest grup heterogeni, el columnista i activista tuitaire Jordi Graupera. A difer¨¨ncia dels seus amics Vila i Ded¨¦u, Graupera no empra la viol¨¨ncia verbal, no combrega p¨²blicament amb les seves idees m¨¦s extremes i ¨¦s molt cr¨ªtic amb Trump. Graupera es caracteritza per cercar la discussi¨® i acorralar l'oponent amb una interpel¡¤laci¨® extenuant. S¨®n comptades les seves intervencions pol¨¨miques; una de les poques que va escriure t¨¦ a veure amb la idea que va exposar Vila al 3/24, el de l'¨²s de la no integraci¨® de la immigraci¨® espanyola a Catalunya. Graupera va escriure el 2012 a La Vanguardia: ¡±Els immigrants dels seixanta van ser utilitzats com a carn de can¨® pel r¨¨gim per tal de diluir la cultura catalana, i per la burgesia, com a m¨¤ d'obra barata. No va sortir del tot b¨¦: molts es van integrar i van prosperar. Als que no, el PSC els tenia com a reserva moral. I a trav¨¦s de la intervenci¨® p¨²blica i la xarxa clientelar, va crear un cord¨® ideol¨°gic en les seves barriades, amb la conniv¨¨ncia de l'Estat. Porten trenta anys fent d'ells una amena?a, votin o no: si tibem la corda s'al?aran. Per¨° l'amena?a nom¨¦s era cre?ble si romanien impermeables a la cultura local. Per aix¨° es adulava el folklore nost¨¤lgic de l'exiliat i s'excitava la ret¨°rica social com a problema ¨²nic¡±.

Graupera destaca per l'afinitat personal amb alguns d'aquests personatges, dels qui fa d'altaveu amb els seus articles i a Twitter. Graupera va denunciar aquest febrer que el diari Ara hauria censurat un article seu. El text, publicat al seu blog personal, era una defensa de la candidatura alt-lib a l'Ateneu: ¡°L¡¯Ateneu podria convertir-se en el contrapoder davant del papanatisme, la corrupci¨® intel¡¤lectual i el filldeputisme s¨¤dic que t¨¦ com a principal objectiu mantenir el nostre pensament en l¡¯exacte mig cam¨ª entre l¡¯infantilisme i la c¨°pia barata del que fan als pa?sos on l¡¯aud¨¤cia ¡ªi no l¡¯ast¨²cia¡ª ¨¦s recompensada amb debat furi¨®s i llorers a parts iguals. De Colau al Proc¨¦s, passant per la Caixa¡±.

Graupera va ser l'instigador de la primera campanya ¨Duna recollida de signatures¨D per pressionar JxS¨ª perqu¨¨ convoqu¨¦s un refer¨¨ndum unilateral. L'acci¨® va reeixir. La seva influ¨¨ncia tamb¨¦ es demostra per la proximitat que va tenir amb Mas durant la visita d'aquest a Nova York el 2015. Graupera, amb altres noms com l'economista i membre de la FCO Xavier Sala i Mart¨ªn, va assistir a un sopar privat amb el president. Graupera ha col¡¤laborat amb la Fundaci¨® CatDem de CDC, ha estat membre adherit de la FCO i ¨¦s membre de Catalans Lliures. Graupera va protagonitzar la principal oposici¨® p¨²blica a l'article de Pal¨¤.

¡°La zona zero dels catalans¡±

Al marge d'aquests noms hi ha d'altres casos, isolats per¨° no menys influents. Quim Torra, tamb¨¦ adherit de la FCO, va ser el director fundador del Born Centre Cultural, ¨¦s conegut per ser la persona que va batejar el Born com ¡°la zona zero dels catalans¡± i per iniciar la idea d'una llista electoral ¨²nica entre CDC i ERC. Torra tamb¨¦ ha estat president d'?mnium i dirigeix el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat. Actualment es mant¨¦ en una posici¨® p¨²blica discreta malgrat que als inicis del Proc¨¦s ¨D2012 i 2013¨D va sacsejar les xarxes amb nombroses piulades denigrants contra els espanyols: ¡°Els catalans votem i els espanyols v¨¦nen a vigilar-nos. Fora d'aqu¨ª d'una vegada!¡±; ¡°Sentir parlar Albert Rivera de moralitat ¨¦s com sentir parlar espanyols de democr¨¤cia¡±; ¡°Els espanyols nom¨¦s saben espoliar¡±; ¡°El feixisme dels espanyols que viuen a Catalunya ¨¦s infinitament pat¨¨tic¡±; ¡°Fora conya, senyors: si seguim aqu¨ª alguns anys m¨¦s correm el risc d'acabar tan bojos com els mateixos espanyols¡±. El 2016 va organitzar un simposi de la Generalitat a l'Ateneu en qu¨¨, entre d'altres coses, els ponents van assegurar que ¡°Ortega i Gasset, el gran fil¨°sof espanyol, era m¨¦s feixista que Hitler¡± o que ¡°de partidaris de la ruptura amb Espanya a qualsevol preu afortunadament n'hi ha molts¡±.

L'agitador de les xarxes Mark Serra s'ha fet popular amb l'oposici¨® a les iniciatives culturals de l'Ajuntament al Born. Serra ¨¦s militant del PDECAT i membre de Catalans Lliures, tot i que ¨¦s un fenomen que va per lliure. La seva influ¨¨ncia a Twitter i sobretot a Facebook es compta en desenes de milers de visites, directament proporcional a la intensitat dels atacs que escriu contra el Govern espanyol i, encara m¨¦s, contra Colau. Un post seu del febrer qualificava el Fossar de les Moreres de ¡°santuari independentista degradat per Colau. Quan se la fot fora a aquesta okupa botiflera?¡±. Arran de l'article de Pal¨¤, Serra va publicar un text per defensar-se en el qual assegurava que ¡°em fan molta m¨¦s repugn¨¤ncia i f¨¤stic els comuns i el PSC que el PP o Ciutadans. Els dos darrers estan per l'aniquilaci¨® de Catalunya, no enganyen ning¨². Els altres fan servir el bon rotllo i la mentida com a forma d'estafa electoral. Comuns, colaus, podemites, i dem¨¦s eco-botiflers que els fan de claca (tipus Roger Pal¨¤), s¨®n els tontos ¨²tils de l'ocupaci¨® espanyola a Catalunya. O llepaculs espanyols, com els vulgueu dir. Col¡¤laboracionistes al m¨¦s bon estil Vichy que fan tot el que poden per perpetuar l'ocupaci¨®¡±. Aquest post va rebre 2.800 mostres de suport, algunes d'elles d'alts c¨¤rrecs del Govern, 1.900 comparticions i dotzenes d'insults contra Pal¨¤ i Colau. Serra t¨¦ 74.000 seguidors a Facebook.