D¡¯Ivanhoe a Ken Follet

L'elm i l'espasa ¨Csobre el tall de la qual corre la gaireb¨¦ imperceptible ombra d'un llop¨C podrien ser els de l'arrogant i brutal templari Brian de Bois-Guilbert, el mortal enemic normand d'Ivanhoe, i l'arrugada sabata de pell, el del prior Anthony d'Un m¨®n sense fi de Ken Follett, ofegat en l'enfonsament del vell pont de Kingsbridge (per fi el cal?at va apar¨¨ixer al T¨¤mesi).

Passejar al Caixaforum de Barcelona per l'exposici¨® Els pilars d'Europa (en el t¨ªtol de la qual no ¨¦s dif¨ªcil trobar el ress¨° de l'obra m¨¦s coneguda de Follett, precisament) ¨¦s un viatge apassionant a l'edat mitjana a trav¨¦s ¨Cfonamentalment¨C d'uns objectes meravellosos que transporten el visitant amb la seva m¨¤gia. Un passeig per l'amor i la mort, que diria el mestre Huston, amb les seves al¡¤lusions a tots dos, per¨° tamb¨¦ per moltes coses m¨¦s. Un viatge de descobriment i de delit art¨ªstic i sobretot un viatge que, com la peregrinaci¨® dels contes de Canterbury, est¨¤ ple d'hist¨°ries. Aquestes hist¨°ries les expliquen els objectes, preuad¨ªssims o humils, grans o petits (m¨¦s d'aquests), per¨° tots capa?os d'arrossegar-nos al temps dels castells i les catedrals.

Entre el m¨¦s fascinant, a part de les joies de l'exposici¨® com la figura del rei dels escacs de Lewis (1150-1200), d'ivori de morsa, que mostra un monarca coronat al seu tron i amb l'espasa sobre les cames; el c¨¨lebre fermall de Wingham (575-625), la figura anglesa de cavaller en pedra (1375-1425) que ¨¦s la icona de la mostra o l'astrolabi m¨¦s antic d'Anglaterra (1342), figuren una min¨²scula agulla d'os amb el cap tallat d'un unicorn, tan carregat de simbolisme, o una ala d'au feta de cuir (ins¨°litament conservada) que havia d'adornar la cimera decorativa de l'elm d'un cavaller. Poden veure's aix¨ª mateix puntes de fletxa de la batalla de Barnet (1471, vict¨°ria dels York), un dels enfrontaments de la Guerra de les Dues Roses, i la ins¨ªgnia del senglar de Ricard III! Tamb¨¦ toca una nota molt especial al cor el xiulet d'un falconer.

Els pilars d'Europa, primer resultat de l'acord de col¡¤laboraci¨® entre l'obra social La Caixa i el British Museum i que s'ha vist abans al Caixaforum de Madrid, es compon de m¨¦s de 260 objectes de les reserves de la col¡¤lecci¨® medieval del museu londinenc, en la seva majoria mai exposats abans de la iniciativa conjunta. L'exhibici¨® (fins al 18 de juny) es completa amb peces del Museu Arqueol¨°gic Nacional de Madrid, del MNAC i del Mar¨¨s. El recorregut, del 400 al 1.500, es planteja de manera tem¨¤tica ¨Cels cavallers, la guerra, la vida a la cort, l'oci, la religi¨® i la devoci¨® personal, la vida quotidiana (incl¨°s el beure i el menjar)¨C amb una succinta introducci¨® explicativa sobre la formaci¨® de l'edat mitjana.

Els organitzadors no han volgut entrar en excessives profunditats (no ¨¦s la mostra assenyada que haguessin muntat un Duby, un Li Goff o un Huitzinga) i el discurs se centra a deixar clar ¨Cuna vegada m¨¦s¨C que l'edat mitjana no va ser l'¨¨poca de foscor, superstici¨® i ignor¨¤ncia que certa tradici¨® ha pret¨¨s i que moltes de les realitzacions del m¨®n modern tenen el seu g¨¨nesi llavors, entre elles ¡°la protecci¨® de la llibertat personal¡± (encara que el concepte costaria fer-l'hi entendre a Bois-Guilbert i encara menys al seu imponent camarada d'armes Reginald Front-de-Boeuf, un as, precisament, amb la destral).

Es recorda tamb¨¦ l'impacte de l'edat mitjana en la imaginaci¨® contempor¨¤nia a trav¨¦s d'autors com Umberto Eco o Tolkien (o Follett, ja que en parlem).

Els comissaris Michael Lewis i Naomi Speakman han insistit aquest mat¨ª en presentar l'exposici¨® en qu¨¨ la finalitat principal ¨¦s ¡°explicar hist¨°ries¡±, i en qu¨¨ cal escoltar els objectes explicar-les. La mateixa Speakman ha relatat la del cofre de la castellana de Vergi , que figura a la tapa i els costats d'aquesta pe?a de marfil francesa, i que, ha recalcat, posa sordina a moltes de les hist¨°ries idealitzades de l'amor cort¨¨s. ¡°El que s'explica en la decoraci¨® no ¨¦s tan rom¨¤ntic, ¨¦s la hist¨°ria tr¨¤gica d'un amor fallit, el d'una dama de la cort i un cavaller de qui tamb¨¦ estava enamorada la duquessa de Borgonya. La dama es mata per vergonya, el cavaller la segueix amb la seva espasa i el duc de Borgonya al seu torn li talla el cap a la seva dona¡±. Per descomptat, tot un amor cort¨¨s, encara que no es pot dir que li an¨¦s millor a Lancelot.

En honor de no oferir una visi¨® parcial de l'edat mitjana, l'exposici¨® uneix objectes aristocr¨¤tics o lit¨²rgics amb altres humils, peces admirables amb altres d'¨²s quotidi¨¤ (com una cullereta per netejar-se l'orella, un precedent medieval del bastonet: qui sap si no l'haur¨¤ utilitzat Lady Rowena). La comiss¨¤ria ha destacat un trencanous que en ajuntar-ne els extrems provoca que es besin els dos amants que s'hi representats. Per la seva banda, el seu col¡¤lega Lewis, ha cridat l'atenci¨® sobre els records de pelegrins (¡°gadgets¡±) relacionats amb sant Tom¨¤s Becket , l'arquebisbe de Canterbury fet assassinar pel seu examic el rei Enric II, una hist¨°ria immortalitzada pel cinema en Un home per a l'eternitat.