L¡¯interessat festeig a Oriol Junqueras

Per explicar-ho, no cal apel¡¤lar a l'operaci¨® Catalunya, ni a la guerra bruta, ni a les clavegueres de l'Estat, perqu¨¨ ¨¦s una cosa tan vella com els conflictes humans: els cl¨¤ssics llatins ho van resumir en l'aforisme divide ut vinces. Un excel¡¤lent coneixedor dels secrets del poder central ¡ªel periodista Jos¨¦ Antonio Zarzalejos¡ª ho exposava p¨²blicament l'altre dia, sense embuts: el Govern espanyol es proposa ¡°introduir tantes contradiccions com siguin possibles entre els diferents l¨ªders del secessionisme catal¨¤¡±.

Entre els diferents l¨ªders, i entre les diferents sensibilitats. Primer, de 2012 a 2015, aquesta estrat¨¨gia divisionista, aquesta aposta per conrear el desconcert en les files dels adversaris va tenir com a pe?a central Josep Antoni Duran Lleida i com a objectiu apartar CiU del somni independentista. Trencada la federaci¨®, incinerat Duran i desapareguda Uni¨®, les esperances dels Maquiavels unionistes es van despla?ar cap a la CUP: que les seves exig¨¨ncies anticapitalistes, que la seva obstinaci¨® a llen?ar Artur Mas ¡°a la paperera de la hist¨°ria¡±, que el seu rebuig a aprovar el Pressupost de 2016 acabessin per fastiguejar els convergents ¡ªuna suma imprescindible si la independ¨¨ncia ha de depassar el 50% dels vots¡ª, diluir el seu secessionisme i fer-los tornar a la cleda.

Des que, a la fi de gener, els cupaires van comprometre el seu suport als Pressupostos de 2017, el divide ut vinces va passar a una altra pantalla. De sobte, les fonts ben connectades amb el Madrid oficial van comen?ar a glossar les fant¨¤stiques relacions entre la vicepresidenta S¨¢enz de Santamar¨ªa i el vicepresident Junqueras; i a assegurar que, a la Moncloa, es considerava la interlocuci¨® amb el republic¨¤ molt m¨¦s f¨¤cil i flu?da que amb l'intractable Puigdemont. Es va filtrar que el Govern de Rajoy dona per amortitzat l'exalcalde de Girona i acumula les seves fitxes a la casella de Junqueras.

Aquest, que no fa tant temps era caricaturitzat en els ambients unionistes com un r¨²stic, una esp¨¨cie de carlinot impossible d'imaginar instal¡¤lat a la butaca de Maci¨¤, mereix ara d'aquests mitjans els ep¨ªtets m¨¦s entusiastes (llest, sense complexos, fins i tot moderat...). L'¡°astut¡± ja no ¨¦s Mas, o nom¨¦s ho ¨¦s en to sarc¨¤stic; ara, el veritable ¡°astut¡±, el posse?dor d'una habilitat enlluernadora, el vicepresident que no es desgasta i acarona ja la poltrona presidencial, ¨¦s Oriol Junqueras. Nom¨¦s faltava que el dilluns 27 de febrer, en la inauguraci¨® del Mobile World Congress, el tamb¨¦ conseller d'Economia fos sorpr¨¨s per les c¨¤meres tocant les espatlles de Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa perqu¨¨ alguns convertissin aquell lleuger contacte f¨ªsic en la confessi¨® p¨²blica d'un fog¨®s idil¡¤li pol¨ªtic i el punt d'arrencada ¡ªara, s¨ª¡ª de la tantes vegades frustrada tercera via.

A qu¨¨ es deu aquesta sobtada febre junquerista, aquesta transformaci¨® del l¨ªder d'Esquerra en l'anti-Mas i l'anti-Puigdemont, en el presidenciable favorit dels adversaris de la independ¨¨ncia? De deb¨° resulta versemblant que, a Madrid i en una determinada Barcelona, es prefereixi tenir al capdavant del Govern catal¨¤ un sobiranista de tota la vida, un republic¨¤, alg¨² sense esquelets a l'armari que puguin condicionar-lo...? De deb¨° hem de creure que l'Estat considera menys perill¨®s per a la seva unitat Junqueras que Mas, Puigdemont o un altre dirigent del PDECat, que el veu m¨¦s procliu a renunciar al refer¨¨ndum i a l'Estat catal¨¤ a canvi d'uns lustres de poder auton¨°mic?

Ja em disculparan, per¨° no m'ho empasso. En la meva opini¨®, l'objectiu d'aquesta nova etapa de l'operaci¨® divideix i vencer¨¤s ¨¦s el mateix de les dues fases anteriors: dissociar els electors exconvergents del bloc independentista, reduint-lo aix¨ª al 30% o 35% de suport ciutad¨¤ i convertint-lo en innocu. Per aix¨° els actuals panegiristes d'Oriol Junqueras es recreen a imaginar-lo presidint una Generalitat governada per ERC en coalici¨® amb els comuns, potser amb la CUP (?), tal vegada amb el PSC... Perqu¨¨ saben que el concepte de ¡°tripartit d'esquerres¡± ¨¦s encara un trauma no superat, un malson recurrent de l'univers CDC-PDECat.

En definitiva, el prop¨°sit de la maniobra ¨¦s aconseguir que les franges m¨¦s centristes de l'independentisme es diguin: si la independ¨¨ncia ha de ser en benefici de Junqueras, d'ERC, de les esquerres, nosaltres marxem a casa. Per¨° dubto que Junqueras es deixi manipular d'una manera tan grollera.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.