Desprotecci¨® i meritocr¨¤cia

Augmenta no nom¨¦s el sentiment de desprotecci¨® de molta gent enfront del conjunt de transformacions que ens afecten (continu?tat i concepci¨® del treball, futur de les pensions, erosi¨® de les condicions vitals, salaris per sota de subsist¨¨ncia), sin¨® que tamb¨¦ les evid¨¨ncies mostren que la desigualtat augmenta, com augmenta el nombre de persones que van quedant atrapades en situacions greus de car¨¨ncia i exclusi¨®. Constatem que els mecanismes compensatoris i redistributius amb qu¨¨ compt¨¤vem no s¨®n suficients. Per diverses raons. Una de clara ¨¦s el fet que el treball ja no funciona com la palanca b¨¤sica que permet subsistir i integrar-se en els mecanismes de protecci¨® essencials (sanitat, pensions, subsidi d¡¯atur). Sense treball la integraci¨® resulta molt complicada i en vas quedant fora, i a poc a poc l'¨²nica sortida que et queda s¨®n els dispositius de la caritat i la benefic¨¨ncia.

Per¨°, a m¨¦s, la influ¨¨ncia del pensament neoliberal va acabar impactant tamb¨¦ en la configuraci¨® de les pol¨ªtiques socials, sobretot a trav¨¦s de les reformes impulsades per la nova gesti¨® p¨²blica dels vuitanta, que va tractar de combinar la reducci¨® de la pressi¨® impositiva sobre els m¨¦s rics, amb l'¨¨mfasi eficientista que volia obtenir m¨¦s resultats amb menys recursos. Aix¨ª van anar circulant per tot Europa les receptes pr¨°pies d'aquesta l¨°gica: externalitzaci¨® de serveis, vouchers o xecs que permetien triar prove?dor als clients ciutadans, mecanismes d'opting out que possibilitaven l'exempci¨® d'impostos si disposaves de serveis privats d'educaci¨® o sanitat i altres mesures que buscaven generar compet¨¨ncia en el sector p¨²blic i reduir la despesa. Funcionessin o no, el que s¨ª que van deixar aquestes mesures va ser el rastre meritocr¨¤tic que pretenia vincular acc¨¦s a serveis amb esfor? personal i comprom¨ªs de responsabilitat dels beneficiaris. Com va afirmar la mateixa Thatcher, la principal her¨¨ncia del seu mandat va ser la continu?tat amb qu¨¨ el New Labour de Tony Blair, i amb ell bona part de la socialdemocr¨¤cia europea, va seguir aquesta mateixa deriva.

El que passa ara ¨¦s que els efectes segregadors d'aquesta aproximaci¨® s'han incrementat per la dificultat de seguir disposant de les capacitats de protecci¨® generalitzada. Les classes mitjanes que en bona part van donar suport a aquest gir de m¨¦s exig¨¨ncia de responsabilitat i esfor? als beneficiaris de les ajudes p¨²bliques, han redoblat les seves prevencions ja que s¨®n ells mateixos els que veuen en perill les seves posicions. No hi ha res que faci pensar que puguem tornar a les situacions pr¨¨vies a la crisi del 2007. Al contrari, el canvi tecnol¨°gic far¨¤ augmentar el nombre d'afectats i refor?aran la compet¨¨ncia per la protecci¨® social des dels aparells estatals. I aquest ¨¦s l'escenari en el qual es desenvolupar¨¤ el cicle electoral en diferents pa?sos europeus i que en bona part explica les tensions en qu¨¨ es troba la Uni¨® Europea.

Diu Nancy Fraser que ja no hi ha espai pel que denomina ¡°neoliberalisme progressista¡±. Aquesta barreja de protecci¨® i meritocr¨¤cia que atribueix als Blair-Clinton-Obama (o ¡°als nostres¡± Gonz¨¢lez-Zapatero). La financeritzaci¨® del capitalisme i la desindustrialitzaci¨® generada per la globalitzaci¨® ha redu?t molt els espais amb qu¨¨ comptava el cosmopolitisme elitista, que permetia recon¨¨ixer de manera molt m¨¦s intensa la diversitat sexual, cultural i religiosa, sense desviar-se gens de les opcions de fons b¨¤siques del neoliberalisme econ¨°mic. Avui el tema ¨¦s la protecci¨® b¨¤sica de tots i ¨¦s en aquest espai en el qual han entrat les respostes populistes m¨¦s reaccion¨¤ries en la ideologia, per¨° atractives per a molts que han ent¨¨s el que est¨¤ en joc.

Com es pot combinar aquesta capacitat de protecci¨® b¨¤sica i imprescindible per a tothom sense les derives liberals individualistes de la meritocr¨¤cia? Els estats continuen acumulant les compet¨¨ncies per afrontar aquests reptes, per¨° per les seves pr¨°pies caracter¨ªstiques, tendeixen a seguir estrat¨¨gies jer¨¤rquiques i patriarcals en el seu desplegament de dalt a baix. Nom¨¦s donant m¨¦s capacitats a l'esfera municipal es poden combinar capacitat de resposta, protagonisme ciutad¨¤, refor?ament d'un espai p¨²blic no estrictament institucional i resili¨¨ncia social. Les noves aliances entre sectors populars s¨®n molt dif¨ªcils de reconstruir des de dalt. Ja no estem ni al 1945 (a Europa), ni al 1979 (a Espanya). Des de la proximitat aquesta alian?a continuar sent possible. I des d'aquesta proximitat, des d'aquest municipalisme, es podr¨¤ recuperar una mirada global solid¨¤ria de protecci¨® no exclusivista.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.