Els robatoris en cases a Sant Cugat es disparen gaireb¨¦ un 40%
Els Mossos atribueixen l'onada a bandes de l'Est i a grups de xilens amb molta mobilitat
La hist¨°ria que explica N¨²ria Garc¨ªa no ¨¦s ¨²nica. Es repeteix cada vegada que alg¨² torna a casa seva i troba la porta oberta. Primer busca qualsevol explicaci¨® plausible: no vaig tancar b¨¦, els vidres trencats s¨®n per un cop de vent... Finalment, descobreix el que no volia acceptar: ha estat v¨ªctima d¡¯un robatori. El resultat ¨¦s la por. ¡°Si alg¨² toca al timbre, no l¡¯obro¡±, explica aquesta dona, de 42 anys, a qui han entrat a casa seva tres vegades en un any. Encara que les xifres es mantenen estables a tot Catalunya, Sant Cugat ha sofert un repunt del 37% (659 en total) dels robatoris amb for?a en domicili (sense que hi hagi ning¨² a casa). Els Mossos ho atribueixen a la delinq¨¹¨¨ncia organitzada, que actua sobretot a la regi¨® metropolitana nord.
El 2016, a Sant Cugat es van cometre uns dos robatoris al dia, la majoria als barris de Mira-sol, Valldoreix i la Floresta, que sumen 25.500 habitants (la ciutat en t¨¦ 89.000). La casa de la N¨²ria limita entre els dos ¨²ltims. ¡°?s una cosa que ens preocupa, som conscients i hi treballem amb tota la intensitat¡±, explica l¡¯intendent dels Mossos d¡¯Esquadra Xavier Porcuna, que exerceix de portaveu del cos. ¡°El que fa que hi hagi aquest increment s¨®n els grups especialitzats, amb els quals estem tenint un problema¡±, admet. Altres municipis com Cerdanyola (20% m¨¦s), Sabadell (21,9% m¨¦s) o Santa Coloma (7%) tamb¨¦ pateixen aquesta nova onada de robatoris, segons dades del Ministeri de l¡¯Interior.
Es tracta majorit¨¤riament de ciutadans de l¡¯est (georgians i albanesos) i xilens, que han posat els seus ulls i els seus esfor?os en les ¡°cases de quatre vents¡± i en baixos. ?s a dir, habitatges en urbanitzacions, que a m¨¦s tenen a prop bones carreteres per escapar. Actuen normalment en grups de 3 o 4, acostumen a utilitzar cotxes robats, i tenen una mobilitat alta. ¡°En una mateixa nit poden cometre dos fets en dos punts molt allunyats¡±, explica Porcuna, que assenyala que no ¨¦s un problema catal¨¤ o espanyol. ¡°La delinq¨¹¨¨ncia especialitzada ¨¦s un problema d¡¯¨¤mbit europeu¡±.
L¡¯alcaldessa de Sant Cugat, Merc¨¨ Conesa, ha aixecat la veu en diverses ocasions i demana m¨¦s resultats als Mossos. Encara que les xifres del mes de febrer apunten a una lleu disminuci¨®, continuen preocupats, apunta una portaveu municipal. El proper 21 de mar?, t¨¦ prevista una entrevista amb el conseller d¡¯Interior, Jordi Jan¨¦, amb qui ja es va veure a l¡¯octubre pel mateix motiu. L¡¯¨ªndex de resoluci¨® dels delictes en general a Sant Cugat ¨¦s del 20,5%; dels 184 detinguts l¡¯any passat, 19 eren per robatoris amb for?a.
¡°No deu obrir per por¡±
Les persianes estan abaixades. Totes: les de les habitacions, les de la cuina¡ ¡°No ¨¦s que no hi sigui, ¨¦s que segurament no deu obrir per por¡±, explica una ve?na del carrer de Josep Anselm Clav¨¦, a Esplugues de Llobregat. Es tracta d¡¯una casa adossada d¡¯obra vista on van entrar diversos lladres. Ho van fer el passat 21 de febrer a les 11 del mat¨ª i van deixar les dones lligades: una ve?na d¡¯uns 70 anys i la dona que la cuida, que fa poc temps que s¨®n al barri, segons expliquen els ve?ns. Oficialment, els Mossos no donen detalls del robatori, en aquest cas amb viol¨¨ncia. Ni tampoc diuen si les xifres en general han pujat a la ciutat. Fonts policials insisteixen que hi ha una situaci¨® creixent d¡¯inseguretat al municipi.
Els robatoris amb viol¨¨ncia, aquells en els quals hi ha una persona dins de la casa que acaba ferida, es van reduir un 2,5% (363) el 2016. A Barcelona es van denunciar 100 casos (un 10% menys que l¡¯any anterior). Girona, en canvi, va patir un increment del 77%, amb 32 casos davant els 18 de l¡¯any anterior. Els Mossos atribueixen part d¡¯aquests robatoris a assalts entre traficants de marihuana. A Tarragona es van denunciar 38 casos, cinc m¨¦s que l¡¯any anterior i a la regi¨® de Ponent n¡¯hi va haver menys de la meitat, amb la den¨²ncia de 7 casos davant dels 16 del 2015.
I ¨¦s que es tracta d¡¯un tipus de delicte complicat d¡¯investigar. En general, nom¨¦s es resolen entre el 20 i el 25 per cent dels casos de robatoris amb for?a, segons fonts policials. Els motius s¨®n diversos i diferents. El primer, que en la majoria dels casos els lladres ja saben que no cal deixar petjades ni res que els pugui identificar. En el cas que els enxampin amb material robat, es tracta d¡¯un delicte d¡¯encobriment, per¨° dif¨ªcilment se¡¯ls pot associar a un cop en concret.
A aix¨° s¡¯hi sumen les complicacions en l¡¯¨¤mbit judicial. La lluita dels Mossos ¨¦s tractar d¡¯investigar els lladres com a grups organitzats, i no limitar-se a resoldre cadascun dels robatoris per separat. Aix¨° xoca de vegades amb retic¨¨ncies en alguns jutjats, ja de per si saturats, on causes complexes, amb tel¨¨fons intervinguts i diverses persones investigades, poden suposar el col¡¤lapse, segons fonts policials. Per¨° ¨¦s l¡¯¨²nica forma, insisteixen des dels Mossos, que s¡¯aconsegueixi la petici¨® de penes elevades que comportin pres¨® preventiva i, en conseq¨¹¨¨ncia, la retirada per un temps d¡¯aquestes persones del carrer.
Des d¡¯Interior insisteixen en la necessitat d¡¯una ¡°resposta penal m¨¦s contundent¡±, en paraules del conseller Jan¨¦, que va assegurar durant la presentaci¨® del balan? delinq¨¹encial del 2016 que s¡¯han reunit amb el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya i amb la Fiscalia per traslladar-los el problema. Volen que es tingui en compte, a m¨¦s del dany patrimonial, el dany a les persones que suposa que entrin a casa seva, que regirin els seus calaixos, i que els destrossin la porta, a m¨¦s de desvalisar-les. L¡¯any passat es van denunciar 74 robatoris amb for?a al dia (26.942) a Catalunya (2% menys que el 2015).
¡°Durant els primers dies despr¨¦s del robatori, et fixes en coses que abans no feies, com si has tancat b¨¦ amb la clau¡±, explica una altra persona, que prefereix no identificar-se, i que tamb¨¦ ha patit un robatori, en aquest cas a Rub¨ª, a la regi¨® metropolitana nord, on m¨¦s s¡¯ha notat l¡¯increment. A Barcelona, en canvi, han decrescut un 17% (5.481).
Algunes fonts policials dubten de la teoria dels vasos comunicants (si pressiones en un lloc, els lladres se¡¯n van a un altre) en el cas dels robatoris amb domicili. I troben explicacions m¨¦s senzilles: part d¡¯aquesta nova criminalitat organitzada s¡¯assenta en zones com Badalona, Sant Adri¨¤, Santa Coloma¡ I surten a robar a llocs que els queden a prop, amb urbanitzacions amb un nivell socioecon¨°mic alt i bones carreteres a prop per escapar, com pot ser Sant Cugat i Alella. I fins i tot s¡¯escapen a Girona, on els robatoris d¡¯aquest tipus han crescut un 15% en tota la regi¨® (3.614).
A Sant Cugat s¡¯ha posat tota la carn a la graella, assegura l¡¯intendent Porcuna. Hi ha m¨¦s patrullatge, s¡¯ha implicat seguretat ciutadana (ARRO) de la zona nord, hi ha investigacions ¡°molt avan?ades¡± ¡ I tamb¨¦ han ¡°intensificat les accions comunicatives¡±. En poc m¨¦s d¡¯un any, s¡¯han fet 65 contactes amb diversos actors: associacions de ve?ns, immobili¨¤ries, blocs concrets, i 32 taules de coordinaci¨®. ¡°Se¡¯ls assessora en l¡¯¨¤mbit de seguretat¡±, explica l¡¯intendent. Tamb¨¦ s¡¯usa Twitter i s¨®n nombroses les notes de premsa sobre detencions de grups de lladres d¡¯habitatges.
Per¨° malgrat aix¨°, la sensaci¨® d¡¯alguns ciutadans ¨¦s que es fa poc. ¡°No pot haver-hi un policia a cada bloc de pisos, ni a cada casa¡±, respon l¡¯intendent Porcuna. I subratlla que hi ha coses que cadasc¨² pot fer, com no deixar les claus posades al cotxe encara que estigui al garatge, col¡¤locar alarmes, bons panys¡ ¡°Hi ha bastants robatoris oportunistes¡±, expliquen altres fonts policials, que formen part m¨¦s d¡¯una delinq¨¹¨¨ncia comuna, no organitzada. El qui, per exemple, es cola per una finestra oberta en una nit d¡¯estiu.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.