25 anys de discurs alternatiu al model Barcelona

A finals del 1992, en plena ressaca de la borratxera ol¨ªmpica, van posar el dit a la llaga amb un monogr¨¤fic cr¨ªtic i agosarat sobre el llegat de la Barcelona de [l¡¯alcalde Pasqual] Maragall. La revista de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB), La Veu del Carrer, tenia un any, per¨° ja apuntava maneres plantejant una mirada alternativa al discurs majoritari. Obria, abans que ning¨², un mel¨® que encara cueja, el de la no sempre positiva her¨¨ncia dels Jocs. ¡°La ciutat estava en ¨¨xtasi despr¨¦s dels Jocs i havia desaparegut l¡¯esperit cr¨ªtic¡±. Parla Andr¨¦s Naya, l¡¯¨¤nima de la revista. N¡¯ha estat al capdavant com a codirector des del primer n¨²mero, el 1991, fins al 143, un monogr¨¤fic especial sobre el futur de la ciutat que es presentar¨¤ dem¨¤ al vespre a Can Batll¨®. Aquell n¨²mero va aixecar una polseguera considerable i el van traduir a Madrid i tot.

Posar en q¨¹esti¨® el llegat de Maragall nom¨¦s ha estat una de les llagues on han posat el dit i un dels alcaldes a qui han criticat. En un moment o altre Carrer tamb¨¦ ha estat un maldecap per a Joan Clos (el F¨°rum), Jordi Hereu (la Diagonal) o Xavier Trias (la pobresa que ha fracturat la ciutat). Naya no acabaria mai d¡¯explicar an¨¨cdotes d¡¯enganxades amb personalitats i pressions del poder de torn. El repte ¨¦s mantenir la cr¨ªtica ara, amb l¡¯alcaldessa Ada Colau, que ve del carrer, dels moviments i les associacions de ve?ns. ¡°S¨ª que ¨¦s dels nostres, entre cometes, per¨° ho ¨¦s. Amb aquest Ajuntament, ens hi identifiquem amb valors i objectius, per¨° tot va molt lent¡±, diu Naya, que admet que com a publicaci¨® tenen el repte de ¡°mantenir el sentit cr¨ªtic¡±.

Fins ara, evoca, ¡°hi ha hagut ¨¨poques en qu¨¨ els pol¨ªtics ens han servit els sumaris en safata¡±. A Carrer van denunciar la lentitud de les administracions a resoldre el problema de l¡¯aluminosi mentre anaven a una a fer un nou Liceu despr¨¦s de l¡¯incendi; van qualificar d¡¯¡°estafa¡± el Pla d¡¯Hotels dels noranta; van titular ¡°N¨²?ez, fara¨®¡± en una portada sobre el controvertit promotor i expresident del Bar?a; van criticar abans que ning¨² el desastre del F¨°rum 2004... I de manera recorrent han alertat del drama de l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge a la ciutat, els estralls de l¡¯hero?na o la pobresa que trinxa sempre els mateixos barris. En paral¡¤lel, han fet portades amb temes d¡¯actualitat (okupes, l¡¯ensorrament del Carmel, els clams de Barcelona per la pau). I han obert debats reposats: fer-se vell a la ciutat, la mobilitat, el model de centres c¨ªvics, els reptes que planteja la immigraci¨®, el paper de l¡¯Esgl¨¦sia, els nens o les dones a la ciutat¡­

Carrer va rellevar el butllet¨ª intern que tenia la FAVB. ¡°Vol¨ªem fer una revista que parl¨¦s de temes de ciutat, que obr¨ªs interrogants i tingu¨¦s sentit cr¨ªtic¡±, recorda Naya. I ho han aconseguit gr¨¤cies als ingredients que fan ¨²nica la publicaci¨®: els temes els proposa gent que toca el carrer siguin redactors o activistes de les associacions; els escriuen tant periodistes joves com veterans; i t¨¦ molta participaci¨® de veus reconegudes de l¡¯arquitectura, l¡¯urbanisme, l¡¯economia o la hist¨°ria. Les portades, siguin fotos o il¡¤lustracions, i l¡¯acurada edici¨® gr¨¤fica i les vinyetes s¨®n tamb¨¦ marca de la casa; com ¡°El cuarto fosc¡±, la secci¨® on tanquen les relliscades de les forces vives de la ciutat i dels col¡¤laboradors de la revista.

L¡¯any 1991, el periodista Ernest Al¨°s, avui cap de la secci¨® de llibres d¡¯El Peri¨®dico va ser el primer codirector de Carrer juntament amb Naya. ¡°Ten¨ªem al cap una publicaci¨® que no es limit¨¦s a ser un butllet¨ª de les associacions i les seves activitats, sin¨® una revista sobre la ciutat, apostant pels professionals, encara que tamb¨¦ hi hagu¨¦s p¨¤gines d¡¯informaci¨® interna¡±, diu Al¨°s. I apunta que ¡°tenir el paraigua de la FAVB li ha donat una continu?tat institucional que altres publicacions no han tingut¡±. Al¨°s tamb¨¦ recorda molt el n¨²mero de la Barcelona del 92: ¡°Va ser molt atrevit. Vam ser els aixafaguitarres del 92, per¨° tamb¨¦ pioners i preco?os en la cr¨ªtica que s¡¯ha acabat fent del model Barcelona¡±. No ha estat la primera vegada que han posat en dubte aspectes o han destapat problemes ¡°que han acabat al radar dels mitjans¡±.

Marc Andreu, periodista i ara conseller del districte de Sant Mart¨ª, tamb¨¦ ha estat vinculat en diversos papers a Carrer des del n¨²mero 1 i tamb¨¦ n¡¯ha estat codirector. Andreu posa l¡¯accent en qu¨¨ Carrer ¨¦s una publicaci¨® ¡°molt reconeguda en l¡¯¨¤mbit ve?nal i professional, per¨° poc reconeguda i coneguda en l¡¯¨¤mbit period¨ªstic¡±. I assenyala com a puntals el fet que la cr¨ªtica es fa ¡°m¨¦s enll¨¤ del govern local de torn, sustentada en el coneixement real del que passa, en un microclima molt semblant al de les redaccions d¡¯abans, quan la informaci¨® local era central¡±.

I autocr¨ªtica? ¡°Alguna vegada potser se¡¯ns n¡¯ha anat la m¨¤, no hem pogut contrastar del tot, per¨° no recordo cap gran ficada de pota¡±, diu Naya.