Podem mesura el seu grau d¡¯autonomia en la consulta sobre el nou partit

La direcci¨® de Podem?a Catalunya ha demanat als seus 52.000 inscrits que?votin, aquest divendres i dissabte, en la consulta que ha convocat per decidir si es donen les condicions per seguir negociant el seu ingr¨¦s en el nou partit d'esquerres que impulsa Ada Colau. L'executiva de la formaci¨® morada ha fet campanya pel no per tres factors que considera imprescindibles i que, al seu parer, ara no es donen en el projecte: que els inscrits en el seu partit puguin votar directament i de forma telem¨¤tica la nova for?a pol¨ªtica; que l'executiva es tri? amb llistes obertes i amb un sistema proporcional; i que es voti ja un codi ¨¨tic que delimiti mandats i salaris. El gran dubte ¨¦s si Pablo Iglesias, que ha guardat silenci, acabar¨¤, en el cas que guanyi el no, intervenint en el conflicte, tal com va passar a Gal¨ªcia. Podem no ¨¦s un partit propi i nom¨¦s ¨¦s la marca catalana del partit espanyol del mateix nom.

Un membre de Podem, que ha preferit guardar l'anonimat, va al¡¤legar que l'¨²ltima paraula la tindr¨¤, si aix¨ª ho vol, Iglesias, com ja va passar a Gal¨ªcia quan va instar el seu partit a confluir amb les marees. ¡°En ¨²ltima inst¨¤ncia, la decisi¨® ¨¦s seva. Podem nom¨¦s ¨¦s una franqu¨ªcia¡±, va afirmar. La direcci¨® de Podem assegura, no obstant aix¨°, que t¨¦ el suport del secretari general del partit i de l'executiva estatal perqu¨¨ aix¨ª els ho han traslladat sempre, tant en p¨²blic com en privat. Tot i aix¨°, ni la formaci¨® d'esquerres ni el sector dels anomenats?comuns descarten que la negociaci¨® continu? encara que guanyi el no.

L'argument, tant d'Albano Dante Fachin, secretari general de Podem, com de la resta de socis de la conflu¨¨ncia ¨CBarcelona en Com¨², el partit de Colau; Iniciativa i Esquerra Unida¨C ¨¦s que no es pregunta directament als inscrits si volen ¡°trencar¡±, sin¨® ¨²nicament si creuen que es pot seguir negociant o no. En qualsevol cas, si guanya el no, el paper de Podem ser¨¤ una inc¨°gnita perqu¨¨ el nou partit t¨¦ previst constituir-se el 8 d'abril. En el cas que venci l'opci¨® del s¨ª, Fachin obrir¨¤ un nou debat al si de l'organitzaci¨® per determinar si s'han de tornar a convocar eleccions prim¨¤ries. Com a molt aviat i per raons de reglament, serien a l'estiu.

El gran interrogant ¨¦s el paper d'Iglesias. Membres de la conflu¨¨ncia estaven conven?uts que el secretari general acabaria trucant la setmana passada a Fachin i apuntaven que en realitat Podem no ¨¦s m¨¦s que un grup d'amics que manca de blindatge jur¨ªdic i que, per tant, sempre estar¨¤ a costa del criteri final de la secretaria general. ?s a dir, q¨¹estionaven fins i tot que la consulta s'arrib¨¦s a convocar i que Iglesias l'acabaria frenant. Per¨° aix¨° no va passar. L'aposta, no obstant aix¨°, ve des de lluny: Podem ja havia acordat que els inscrits devien decidir a posteriori, una vegada constitu?da la nova formaci¨®, si confirmaven o no el projecte.

La direcci¨® catalana de Podem ¨¦s majorit¨¤riament del sector anticapitalista i, com Teresa Rodr¨ªguez a Andalusia, reclamava tenir CIF, que ¨¦s el codi que concedeix la categoria de partit propi per tenir sobirania jur¨ªdica. No obstant aix¨°, Fachin no va secundar aquesta l¨ªnia i a Vistalegre es va alinear amb Iglesias. El diputat no dubta de la paraula del secretari general ni tampoc del document organitzatiu que es va aprovar en aquell conclave que donava llibertat a les bases de les comunitats aut¨°nomes per prendre decisions vinculants i l'armadura jur¨ªdica es plantejava amb cautela de cara al futur.

Fachin, que propugna el no en la consulta, no dubta que t¨¦ el suport d'Iglesias

No obstant aix¨°, el text aprovat ja adverteix que les decisions d'una comunitat poden ser revocades per una assemblea d'¨¤mbit superior si afecten ¡°q¨¹estions de rellev¨¤ncia supraterritorial¡±. El document de Vistalegre, en l'article 14, atorga a Iglesias la capacitat de convocar una assemblea ciutadana de qualsevol nivell territorial. I l'article 22 confereix autonomia a les assemblees auton¨°miques al seu territori sempre que ¡°no contravinguin¡± els principis generals de Podem.

?s de rellev¨¤ncia estatal l'acord Iglesias-Colau? ?s una pugna soterrada entre tots dos? Aquesta ¨¦s la inc¨°gnita perqu¨¨ fonts de les dues parts admeten que es necessiten m¨²tuament per construir el nou espai. Si els comuns tenen la l¨ªder, Podem t¨¦ la marca i la milit¨¤ncia m¨¦s nombrosa. En les ¨²ltimes prim¨¤ries, que va guanyar Fachin folgadament, hi van votar 6.000 inscrits, i 15.000 els documents de Vistalegre. Per contra, al nou partit s'han inscrit de moment unes 3.000 persones. Podem vol confluir per¨° no a qualsevol preu.

Iglesias no s'ha pronunciat per¨° Echenique, Montero i Urban han defensat l'autonomia de Podem Catalunya

Iglesias no s'ha pronunciat, per¨° tant Pablo Echenique com Irene Montero han defensat l'autonomia de Podem a Catalunya i el seu criteri. L'eurodiputat Miguel Urban, que va estar divendres a Barcelona, va defensar, en unes declaracions abans de participar en una assemblea al Port amb els estibadors, que existia un comprom¨ªs de l'executiva estatal de respectar les resolucions dels ¨°rgans auton¨°mics. No obstant aix¨°, Echenique i Montero van tenir gestos de complicitat, no sense certa ambig¨¹itat, cap als comuns, en sostenir que d'alguna manera o altra Podem seguir¨¤ involucrat en el projecte. "Passi el que passi seguirem sent tots companys en aquest cam¨ª de construcci¨® de l'espai del canvi", va subratllar la n¨²mero tres del partit.