Triomfalisme sospit¨®s

Alleujament o insensatesa? Bona part de la premsa europea ha convertit la frustraci¨® de les expectatives electorals de l¡¯extrema dreta holandesa en una manifestaci¨® de triomfalisme. ¡°Holanda derrota el populisme i la xenof¨°bia¡±, ¡°Holanda es mobilitza contra l¡¯ascens del populista Wilders¡±, ¡°Holanda ha votat i Europa pot respirar tranquil¡¤la¡±, ¡°Holanda frena l¡¯auge del populisme xen¨°fob¡±, ¡°Holanda gira l¡¯esquena al populisme i a la xenof¨°bia i Europa respira¡±. Certament, la millor not¨ªcia de la jornada electoral holandesa ha estat la mobilitzaci¨® de la ciutadania. Un 86% de participaci¨® ¨¦s una dada que demostra el comprom¨ªs dels holandesos amb les institucions. Fora d¡¯aix¨°, posem les coses en les seves justes dimensions, perqu¨¨ el sensacionalisme dels titulars pot confondre sobre el que estava en joc.

En cap cas, ni tan sols a les enquestes m¨¦s favorables a Geert Wilders, es preveia la possibilitat que pogu¨¦s aconseguir el govern. Wilders ha quedat lluny de les seves expectatives i fins i tot del seu millor resultat en el passat, per¨° ha guanyat 5 escons, fins a arribar a 20, mentre que Rutte, el l¨ªder de la dreta que ha arribat en primer lloc, n¡¯ha perdut 8, fins a quedar-se en 33. I els socialistes ¡ªensopegant per en¨¨sima vegada amb la mateixa pedra: lliurar-se al pacte amb la dreta¡ª s¡¯han enfonsat literalment en passar de 38 escons a 9. La contum¨¤cia en l¡¯error de la socialdemocr¨¤cia europea (Espanya inclosa) comen?a a ser sospitosa. Q¨¹esti¨® de car¨¤cter?

El triomfalisme t¨¦ trampa, perqu¨¨ serveix per eludir les responsabilitats dels dirigents i dels partits que ens han portat fins a l¡¯escenari actual i han trobat en els anomenats populistes el boc expiatori de les seves pol¨ªtiques lligades de mans. Ells van ser ¨Cdigueu-ne Rutte, Merkel, Hollande, Sarkozy, Renzi o Rajoy¨C els que van fer de la gesti¨® de la crisi una m¨¤quina de fracturar Europa, els que han humiliat pa?sos com Gr¨¨cia i amplis sectors socials, els que han estat incapa?os de connectar amb la ciutadania i generar noves expectatives, i els que han com¨¨s la greu irresponsabilitat de fer seva l¡¯agenda de l¡¯extrema dreta.

La irrupci¨® de l¡¯extrema dreta ¨¦s un efecte de la doctrina de ¡°la inevitabilitat¡± ¡ªno hi ha alternativa¡ª imposada a Europa aquests anys, que, com diu Timothy Snyder a Sobre la tirania, ¡°¨¦s un coma intel¡¤lectual indu?t¡±. O, si es prefereix, la declaraci¨® d¡¯impot¨¨ncia de la pol¨ªtica.

Holanda ha obert la temporada d¡¯eleccions europees que donaran la mida de l¡¯estat de la Uni¨®. Que Wilders quedi per sota del que s¡¯esperava ¨¦s una bona not¨ªcia. Per¨° bona part del mal est¨¤ fet i no es veuen s¨ªmptomes de reacci¨®. L¡¯extrema dreta fa temps que aconsegueix un ¨¨xit: ha actuat com un imam que ha arrossegat Europa cap a la dreta. I cada dia una miqueta m¨¦s. El mateix Rutte ha acabat assumint la ret¨°rica de Winders, quan va dir en campanya que ¡°Holanda ha de continuar sent Holanda¡± (qu¨¨ si no?) i que ¡°Els nostres valors s¡¯han de protegir¡± (de qui?), m¨²sica per regalar a les o?des dels sectors atrets per la xenof¨°bia, donant aix¨ª una certa carta de naturalesa.

L¡¯extrema dreta ha aconseguit que les campanyes electorals girin al voltant de la seva agenda, alienes al debat sobre els errors comesos en la gesti¨® de la crisi i sobre les reformes necess¨¤ries per recuperar la cohesi¨® social i les expectatives de futur, que hauria de ser el que s¡¯hauria de fer en un moment democr¨¤tic tan important. Ho estem veient a Fran?a, on les q¨¹estions identit¨¤ries (i la corrupci¨®) dominen el panorama pol¨ªtic. I en aquest context la socialdemocr¨¤cia perd terreny a tot arreu, incapa? d¡¯articular un discurs alternatiu i de desmarcar-se dels discursos d¡¯exclusi¨® amb qu¨¨ es pret¨¦n encarrilar el malestar per la incertesa sumant a la bretxa social la bretxa cultural.

Frenar l¡¯extrema dreta per substituir-la per una dreta radicalitzada (m¨¦s liberal en els temes econ¨°mics, m¨¦s conservadora en els ideol¨°gics) no justifica el triomfalisme, perqu¨¨ nom¨¦s pot prolongar l¡¯estat de par¨¤lisi i confusi¨® que viu una Europa cada vegada m¨¦s prec¨¤ria. Molt malament ha d¡¯estar Europa quan l¡¯¨¨xit no s¡¯enfronta per guanyar el futur, sin¨® per frenar l¡¯extrema dreta des de la dreta.