Un soviet catal¨¤ de butxaca

L¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) va llan?ar fa tres anys un full de ruta. Havia de culminar amb la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, el dia de Sant Jordi del 2015.

El c¨¤lcul no va ser glori¨®s. Per¨°, tant se val, l¡¯heroisme de l¡¯entitat va quedar consagrat en patrocinar un imaginatiu esquema de doble poder. Consistia en el fet que, si el Parlament quedava fora de joc, una mena de soviet de butxaca anomenat Assemblea de C¨¤rrecs Electes prendria el poder i ¡°hauria de nomenar un Govern provisional¡± que execut¨¦s la secessi¨®.

L¡¯altra pota del programa havia de ser l¡¯ocupaci¨® i el ¡°control de les grans infraestructures i fronteres¡± per part d¡¯agents indeterminats, que en la versi¨® definitiva del paperet es convertien en ¡°les autoritats¡±.

Tres anys i tres cal?otades despr¨¦s, del que s¡¯havia dit no hi ha hagut res. Aix¨° s¨ª, l¡¯ANC ha aconseguit col¡¤locar de presidenta del Parlament qui la dirigia; ha cooptat com a president el relegat per les bases al quart lloc; ha estat castigada per Hisenda per frau fiscal; i ha estat condemnada per la Just¨ªcia per espiar massivament les dades de catalans an¨°nims... Prodigis de transpar¨¨ncia i democratisme.

Ara enforma el seu mateix full de ruta, sense suar amb l¡¯esfor? ni extreure cap lli?¨® del seu en¨¨sim frac¨¤s cronol¨°gic.

Enforma. Repeteix, encara que variant una mica els escenaris possibles, la seva fantasmag¨°rica proposta del soviet de butxaca en la hip¨°tesi de ¡°la inhabilitaci¨® o la intervenci¨®¡± de les institucions catalanes. Per¨° empitjora l¡¯argument en assenyalar que la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia ¨Cja no hi ha data, quina pena¨C es far¨¤ pel Parlament o per l¡¯organisme de sal¨® per ¡°obeir el mandat democr¨¤tic atorgat pels ciutadans¡± el 27-S del 2015.

El mandat democr¨¤tic! Per¨° si fins i tot el gran Antonio Ba?os, llavors parlamentari estrella de la CUP, va assegurar aquella infausta nit que el mandat no hi era, perqu¨¨ l¡¯independentisme havia perdut el plebiscit (encara que l'havia guanyat en escons), perqu¨¨ no va aconseguir ni tan sols el 48% dels vots populars.

L¡¯¨²nica cosa nova de trinca en la proposta de pon¨¨ncia de full de ruta (11/3/2017) de l¡¯ANC ¨¦s el m¨¦s inquietant. A la p¨¤gina 10 postula que el per¨ªode de la postproclamaci¨® de la rep¨²blica catalana ¡°sigui el menys conflictiu i el m¨¦s pac¨ªfic possible¡±. I reitera que ¡°el subseg¨¹ent per¨ªode de consolidaci¨® del nou Estat catal¨¤¡± hauria de ser tamb¨¦ ¡°el menys conflictiu i el m¨¦s pac¨ªfic possible¡±.

Heus aqu¨ª que la rebel¡¤li¨® dels somriures i les il¡¤lusions familiars i excursionistes pot abocar-se a unes fases que no siguin completament pl¨¤cides, sin¨® nom¨¦s relativament pac¨ªfiques.

?s a dir, l¡¯organisme activista oficial per excel¡¤l¨¨ncia ha incorporat als seus c¨¤lculs estrat¨¨gics la possibilitat que en algun moment es produeixin incidents violents, i no preveu res per contrarestar-los. Segur que ja des d¡¯ara est¨¤ dictaminat que el culpable d¡¯aquesta possible viol¨¨ncia ser¨¤ Madri-T.

Paradoxalment, t¨¦ una ra¨® de pes en considerar la possibilitat que el secessionisme expr¨¦s faci aflorar o topi amb incidents aspres. Artur Mas ja ha profetitzat que hi haur¨¤ un moment de ¡°tensi¨® m¨¤xima¡±.

Doncs b¨¦, els ciutadans quedem advertits que ho saben i ho contemplen fredament. Sabem que en escenaris en tensi¨® un manifestant es passa de la ratlla o a un policia se li¡¯n va la m¨¤. Si pass¨¦s, D¨¦u no ho vulgui, qui ho va preveure no podr¨¤ escapar-se de la seva responsabilitat.

La Catalunya intel¡¤ligent sempre ha menyspreat les alternatives no pac¨ªfiques, per civilitat. I per bon c¨¤lcul, perqu¨¨ totes les rebel¡¤lions/cops/revoltes contra la pr¨°pia legalitat (i el desacatament a l¡¯Estatut ¨¦s un atemptat contra la legalitat catalana) han fet llufa, i han produ?t enormes perjudicis al pa¨ªs, en vides i en drets.

El 1640, la Generalitat olig¨¤rquica del canonge Pau Claris va trencar el pacte amb la monarquia austriacista i va lliurar el Principat a Llu¨ªs XIII de Fran?a. Catalunya va tornar en 12 anys a la falda hisp¨¤nica, per¨° va pagar l¡¯est¨²pida aventura amb la factura de l¡¯amputaci¨® territorial (el Capcir, el Conflent, la Cerdanya) en el Tractat dels Pirineus del 1659.

Anys despr¨¦s els catalans van trencar unilateralment amb Felip V, que en arribar a la pen¨ªnsula havia acceptat rubricar les seves constitucions: la infausta Guerra de Successi¨® se les va carregar el 1714. El 1934 Llu¨ªs Companys es va rebel¡¤lar contra la Rep¨²blica i l¡¯Estatut que havia contribu?t a portar. Va acabar empresonat i amb la instituci¨® desmantellada.

Desconfieu dels herois que, rebel¡¤lant-se tant, nom¨¦s aconsegueixen destruir les nostres llibertats.