¡°El m¨¦s barat per al client ¨¦s la concessi¨® de l¡¯aigua¡±

?ngel Simon (Manresa, 1957) ¨¦s president d¡¯Agbar i director general adjunt de la seva matriu Suez Environment a c¨¤rrec de la divisi¨® d¡¯aigua a Europa. El grup franc¨¨s ha tancat aquest mes la compra del negoci d¡¯aigua de General Electric per 3.200 milions d¡¯euros.

Pregunta. Qu¨¨ persegueix aquesta adquisici¨®?

Resposta. Tenim una estrat¨¨gia de creixement i diversificaci¨® geogr¨¤fica i de clients. Si el client tradicional havia estat el municipal, ara estem passant cada vegada m¨¦s a l¡¯industrial i agr¨ªcola. I l¡¯adquisici¨® de GE Water cerca aquest balan? de tenir un pes m¨¦s important fora d¡¯Europa i amb un altre tipus de clients.

¡°Si el nostre client era el municipal, ara ho ¨¦s m¨¦s l'industrial i agr¨ªcola¡±

P. L¡¯operaci¨® busca irrompre al mercat dels EUA?

R. Suez ja era als EUA, tant al mercat concessional com en el no regulat. La compra amplia aquesta pres¨¨ncia amb el sector industrial.

P. No hi ha pesat la presid¨¨ncia de Donald Trump?

R. Actuem sempre amb independ¨¨ncia de qui governi. Ens adaptem a les condicions de mercat que hi hagi.

P. Tornaran a l¡¯Argentina?

R. De moment no. Hem de veure com acaba el proc¨¦s [a la cort arbitral] del CIADI i no ens hem plantejat tornar-hi.

P. A Espanya els governs d¡¯esquerres han introdu?t el debat de la remunicipalitzaci¨® de l¡¯aigua. Aix¨° ¨¦s una amena?a per al seu model de negoci?

R. No entenc la paraula ¡°remunicipalitzaci¨®¡±, perqu¨¨ el servei sempre ha estat municipal. I sempre hi ha hagut una regulaci¨®, uns contractes i uns criteris sobre la qualitat del servei, fixats pels ajuntaments. Si per remunicipalitzaci¨® s¡¯ent¨¦n que la gesti¨® ha de ser p¨²blica, els ajuntaments han de valorar qu¨¨ ¨¦s m¨¦s barat i convenient per al ciutad¨¤. Crec que el m¨¦s barat ¨¦s que ho faci amb col¡¤laboraci¨® publicoprivada, perqu¨¨ les inversions i els recursos que l¡¯ajuntament haur¨¤ de destinar al servei de l¡¯aigua no els destinar¨¤ a altres funcions. El mercat de moment segueix de la mateixa forma. ?s obvi que algunes coses poden tenir impacte, per¨° no important i fonamental en el conjunt de tota l¡¯empresa. No nom¨¦s anem al mercat municipal, tamb¨¦ al privat i a l¡¯industrial. I el futur consistir¨¤ a avan?ar l¡¯economia circular i els objectius de desenvolupament sostenible i la gesti¨® de l¡¯aigua ser¨¤ m¨¦s tecnificada.

P. En aquestes condicions veu marge per cr¨¦ixer a Espanya?

R. Un 50% de la gesti¨® est¨¤ en mans p¨²bliques. Hi ha potencial de creixement. Per¨° enfoquem el nostre creixement en els sectors agr¨ªcola i industrial.

P. Hi ha un problema per governar aquesta gesti¨® en un mercat tan atomitzat?

R. A Espanya hi ha unitats massa petites perqu¨¨ els ajuntaments puguin exercir una gesti¨® eficient i complir la normativa europea. Amb independ¨¨ncia de si hi ha un ¨²nic regulador o no, ha d¡¯haver-hi una normativa ¨²nica sobre quina ha de ser la qualitat m¨ªnima del servei que ha de prestar-se a cada municipi.

P. S¡¯han sentit assenyalats en el debat entorn de la pobresa energ¨¨tica?

R. No. Mai hem tallat l¡¯aigua a ning¨² que no la pogu¨¦s pagar. Sempre ho hav¨ªem arreglat de forma bilateral, per¨° a partir del 2012 ens vam veure desbordats i vam crear el fons de solidaritat, abans que ning¨² parl¨¦s de pobresa energ¨¨tica. Hi ha unes 60.000 persones acollides a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona. La Generalitat no ha tingut problemes i l¡¯Ajuntament de Barcelona ens va posar com a exemple. Hi ha una cosa que em preocupa: el nombre de fam¨ªlies que s¡¯acullen al fons de solidaritat no deixa de cr¨¦ixer. Som el 2017 i des del 2012 ha anat creixent a un ritme del 3,5% anual. Aquest any segueix augmentant, encara que menys. Em preocupa que cada vegada m¨¦s fam¨ªlies caiguin en la pobresa.

¡°Em preocupa que hi hagi m¨¦s fam¨ªlies que s'acullin al fons de pobresa¡±

P. El Suprem ha de dictar sent¨¨ncia sobre l¡¯adjudicaci¨® de l¡¯empresa Aig¨¹es Ter-Llobregat (ATLL) per part de la Generalitat. Qu¨¨ n¡¯espera?

R. Acatem les sent¨¨ncies, siguin a favor o en contra. Hem guanyat en el TSJC en nombroses resolucions, per la qual cosa esperem guanyar.

P. Encara els interessa ATLL?

R. S¨ª, esclar. Sempre ens ha interessat.

P. Per¨° el Govern catal¨¤ ja ha dit que si el Suprem tomba l¡¯adjudicaci¨® l¡¯empresa tornar¨¤ a ser p¨²blica¡­

R. La sent¨¨ncia dir¨¤ el que correspon fer, si es pot recuperar per al sector p¨²blic o ens l¡¯han d¡¯adjudicar a nosaltres.

P. Sempre han mostrat inter¨¨s pel canal d¡¯Isabel II. Encara el tenen?

R. ?s obvi que s¨ª, per¨° es tracta que el posin al mercat. I en aquests moments crec que no hi ha aquesta intenci¨®.