Dos models de pa¨ªs

Dies enrere Xavier Dom¨¨nech causava certa revolada en recon¨¨ixer com un dels principals objectius del nou espai dels comuns la construcci¨® d¡¯una alternativa a la ¡°hegemonia convergent¡±. Primer es va ofendre Marta Pascal, la nova cara de la ¡°regeneraci¨®¡± del PDECat, que va veure en aquesta categoritzaci¨® merament ¡°un llenguatge que mai canvia¡±. Per¨° poc despr¨¦s tamb¨¦ es va obrir un debat interessant dins de l¡¯espectre ampli i divers de l¡¯esquerra sobiranista sobre si es pot seguir afirmant ara com ara que Converg¨¨ncia mant¨¦ l¡¯hegemonia a Catalunya.

La pregunta ¨¦s del tot pertinent m¨¦s encara despr¨¦s de l¡¯¨²ltim bar¨°metre del GESOP que relega el PDECat a la cinquena posici¨® malgrat els seus incomptables blanquejos i canvis de nom. Alguns analistes es pregunten leg¨ªtimament si no valdria m¨¦s la pena parlar d¡¯un ¡°binomi inseparable¡± amb el PSC m¨¦s que d¡¯una hegemonia ¨²nica, ja que aquest partit ha governat amb freq¨¹¨¨ncia els grans municipis i diputacions de Catalunya.

Per¨° el primer que cal entendre sobre l¡¯hegemonia, almenys en el seu sentit gramsci¨¤, ¨¦s que no t¨¦ a veure necess¨¤riament amb l¡¯electoral: un partit pot perdre unes eleccions i seguir mantenint l¡¯hegemonia (i viceversa). Aix¨° ¨¦s el que explica, per exemple, que encara que tothom sap que ERC podria haver guanyat en vots ja el 27-S, el president de la Generalitat avui segueix sent convergent, o que malgrat existir una majoria progressista tant en el Parlament com en la societat, els pressupostos que s¡¯acaben d¡¯aprovar semblen redactats pel mateix Artur Mas, mantenint 2.300 milions de retallades respecte al 2010 o evitant tocar l¡¯IRPF, l¡¯impost de successions o sobre el patrimoni als qui m¨¦s tenen.

L¡¯hegemonia no ¨¦s simple supremacia, sin¨® la capacitat de liderar culturalment una naci¨®, limitant el camp de joc pol¨ªtic mitjan?ant l¡¯exclusi¨® d¡¯un enemic constitutiu (l¡¯Estat espanyol o les elits, per posar-ne nom¨¦s dos exemples), aix¨ª com la construcci¨® d¡¯una identitat nova a partir d¡¯aliances que subordinen, neutralitzen o integren parcialment sectors socials i actors pol¨ªtics que a primera vista no tindrien res en com¨². Els sona? En governar els temps i l¡¯agenda del proc¨¦s, Converg¨¨ncia ha aconseguit fer coincidir els seus propis interessos amb l¡¯inter¨¨s general, i la seva visi¨® del pa¨ªs com la universal, reduint el concepte de sobirania a una sola de les seves expressions (la nacional, en abstracte) i obligant els seus adversaris a triar entre l¡¯espasa i la paret: o b¨¦ la marginalitat o b¨¦ la subordinaci¨® (la CUP votant a favor de la investidura de Puigdemont i els seus pressupostos o Junqueras vantant-se de ser el true liberal de Catalunya).

Potser per tot aix¨° posa tan nervi¨®s que Xavier Dom¨¨nech parli de construir una alternativa a l¡¯hegemonia convergent. Perqu¨¨ no es tracta nom¨¦s de guanyar eleccions, sin¨® de plantejar un model de pa¨ªs diferent: sense corrupci¨®, que faci pagar m¨¦s a qui m¨¦s t¨¦, que protegeixi la gent senzilla, feminista i ambientalment sostenible. En definitiva, un pa¨ªs que reclami sobirania sobre tots els aspectes de la vida.