L¡¯Institut Camb¨® ven la Bernat Metge al Grup Som

Signes dels temps, per b¨¦ o per mal. El 1922, Francesc Camb¨®, que ja feia anys que deia que li agradaria fundar a Catalunya ¡°alguna cosa important de cara els cl¨¤ssics¡±, impulsa i finan?a la Bernat Metge, empresa editora d¡¯una, amb el temps, cuidada i exquisida col¡¤lecci¨® en catal¨¤ de cl¨¤ssics grecollatins en edici¨® biling¨¹e que s¡¯estrena el 1923 amb De la natura, de Lucreci. Exactament 417 t¨ªtols i 94 anys despr¨¦s, l¡¯Institut Camb¨®, la fundaci¨® que gestiona el llegat del mecenes, ha decidit vendre la m¨ªtica col¡¤lecci¨® al Grup Som, antic Cultura 03, editor dels segells Ara Llibres i Amsterdam i propietari de la productora Batabat, entre altres empreses culturals.

M¨¢s informaci¨®n

¡°El sector editorial en catal¨¤ no ha sabut crear lectors¡±

¡°A hores d¡¯ara de la revoluci¨® digital ja sabem que la pot¨¨ncia est¨¤ en els continguts, aqu¨ª radica el valor¡±, justifica Oriol Soler, president del Grup Som, per una operaci¨® en la qual tamb¨¦ ha intervingut la Fundaci¨® Banc¨¤ria La Caixa. Ni uns ni altres expliciten l¡¯import, si b¨¦ l¡¯entitat financera s¡¯hauria comprom¨¨s a un suport econ¨°mic fins al 2022, any del centenari de la Bernat Metge; aix¨ª mateix, ha adquirit cinc col¡¤leccions senceres, una de les quals dipositar¨¤ al Palau Macaya, mentre les altres quatre seran regalades a universitats del m¨®n que es distingeixin en la difusi¨® dels cl¨¤ssics.

Soler reivindica la recuperaci¨® de l¡¯esperit i ¡°el grau de bogeria que va significar l¡¯any 1922 el projecte¡± i l¡¯equipara amb algunes de les iniciatives que ha dut a terme el seu grup, com el llan?ament d¡¯una revista d¡¯hist¨°ria com S¨¤piens (¡°avui, amb uns 20.000 exemplars, ¨¦s la m¨¦s venuda en catal¨¤ i t¨¦ gaireb¨¦ 9.000 subscriptors¡±), el de la guia d¡¯oci Time Out de Barcelona o el del diari Ara, posteriorment venut. T¨¦ un punt d¡¯atreviment rellan?ar la Bernat Metge, que avui amb prou feines compta amb uns 400 subscriptors, lluny dels 2.000 dels seus millors temps (¡°la nostra experi¨¨ncia i cartera de clients ens permetr¨¤ ampliar les fidelitzacions¡±), i que, a m¨¦s, ¨¦s molt dif¨ªcil trobar en llibreries, aliena per tem¨¤tica, format (est¨¤ enquadernada en tela) i preu (35 euros de mitjana) al remol¨ª de novetats ef¨ªmeres que avui marquen la ind¨²stria del llibre.

L¡¯¨¨xit d¡¯una operaci¨® de rellan?ament el 2009 (i que va portar una selecci¨® de 50 dels seus t¨ªtols en facs¨ªmil als quioscs i va aconseguir captar en algun t¨ªtol 7.000 compradors) i una altra de posterior del 2011 (amb el diari Ara i que ¨¦s a la g¨¨nesi de l¡¯acord actual amb el Grup Som), fa acollir esperances a l¡¯equip actual de reposicionar la col¡¤lecci¨®. Aix¨ª, sota la direcci¨® de l¡¯editor Ra¨¹l Garrigasait, coordinador del grup d¡¯edici¨® de la Bernat Metge des de fa vuit anys, i de l¡¯editor d¡¯Ara Llibres, Joan Carles Girb¨¦s, es vol assegurar la visibilitat de la col¡¤lecci¨® en un selecte grup de llibreries i, en paral¡¤lel, a les xarxes socials. Aquest dimecres, un acte al CaixaForum, amb intervenci¨® de l¡¯escriptor i traductor Joan Francesc Mira, ha escalfat el 95¨¨ aniversari de la iniciativa.

En el pla estrictament editorial, a ra¨® de quatre t¨ªtols l¡¯any, ja estan garantits els propers 20, sota la premissa d¡¯¡°anar tancant projectes importants que resten oberts¡±, segons Girb¨¦s. En aquesta l¨ªnia estarien prevists els volums finals de La Il¨ªada d¡¯Homer (se n¡¯han publicat tres), els Discursos de Cicer¨®, les Trag¨¨dies de S¨¨neca o la Metaf¨ªsica d¡¯Arist¨°til (aquesta, per al 2018). Obrir¨¤ foc a partir del maig vinent el sis¨¨ lliurament de les Trag¨¨dies d¡¯Eur¨ªpides (que inclou Les troianes), les Argon¨¤utiques, de Gai Valeri Flac, i, per vegada primera en catal¨¤, la Po¨¨tica d¡¯Arist¨°til. De moment, mantenint preus i formats.

L¡¯escriptor i intel¡¤lectual Joan Estelrich, amb nom¨¦s 26 anys, va ser el bra? executor del projecte de Camb¨®. Va copiar gaireb¨¦ literalment el model de la col¡¤lecci¨® francesa Guillaume Baud¨¦; amb aquesta i juntament amb l¡¯anglesa Loeb, avui s¨®n col¡¤leccions que honren una cultura. Va fallar, potser, en la quim¨¨rica voluntat de popularitzar massivament els cl¨¤ssics grecollatins: els van acabar comprant una classe mitjana culta, de caire catalanista i propera a la Lliga. Per¨° el mecenes creia tamb¨¦ que amb la Bernat Metge ¡°en aquests temps de pertorbaci¨® i d¡¯anarquia que viu la Humanitat, i que tan accentuadament patim a Catalunya, la difusi¨® de la cultura cl¨¤ssica pot fer un gran b¨¦: pot portar-nos un sentit de l¡¯equilibri i de mesura que no sempre hem tingut a Catalunya¡±. La recuperaci¨® sembla, doncs, oportuna.