La fascinaci¨® perversa

Els quadres de gerros de flors, en aparen?a intranscendents i decoratius, han estat sovint una met¨¤fora de la vida. Les flors, un cop tallades, s¨®n mortes; la vida, llavors, nom¨¦s ¨¦s un miratge. El segle XVII va ser el gran moment de les natures mortes i les vanitas on les fruites, l¡¯aviram estabornida, els ciris encesos, els rellotges de sorra i, sobretot, els imprescindibles i corsecats cranis, insistien a recordar molt polidament que des del prec¨ªs moment en qu¨¨ naixem estem ja destinats a la mort. Les grans composicions de flors en la pintura espanyola i la flamenca de l¡¯¨¨poca tamb¨¦ eren vanitas,encara que disfressades amb m¨¦s bon rotllo. La bellesa en tota la seva esplendor i en tota la seva fragilitat i fugacitat. L¡¯artista Juan de Arellano va ser qui m¨¦s b¨¦ ho va copsar en portentosos quadres florals que, segles despr¨¦s, cobejarien els millors museus del m¨®n.

El rococ¨® es va dedicar a espargir p¨¨tals entre falses rocalles i anar deslliurant la flora de la c¨¤rrega simb¨°lica que duia impl¨ªcita per relegar-la a ser un element decoratiu que, com a m¨¤xim, remetia a la joie de vivre. La flor desfullada, s¨ªmbol del sexe m¨¦s desinhibit, traient qualsevol mena d¡¯import¨¤ncia al tab¨² de la virginitat. Al segle XIX, l¡¯impressionisme, i sobretot Renoir i Monet, van seguir una mica aquesta l¨ªnia assolellada. Per¨° en paral¡¤lel, el simbolisme va retornar el misticisme i la gravetat a les flors. Henri Fantin-Latour va centrar en elles gaireb¨¦ tota la seva obra i, com cap altre pintor, en va captar l¡¯ess¨¨ncia m¨¦s pura i destil¡¤lada, amb un rerefons de melangia sublim. Un zenit que nom¨¦s compartiria amb Odilon Redon, qui, potser encara amb m¨¦s introversi¨®, li seguiria les passes.

I quan semblava que ja no es podia anar m¨¦s enll¨¤ en la floristeria, sense caure en el mimetisme m¨¦s vulgar o la carrincloneria banal que enva?en salons i galeries, Georgia O¡¯Keeffe, als anys vint i trenta del segle passat, duia el tema fins al l¨ªmit, vorejant l¡¯abstracci¨®, alhora que amplificava l¡¯intimisme i el traslladava al propi cos com una mena d¡¯autoretrat. Els seus lliris, orqu¨ªdies i badabadocs s¨®n una altra excel¡¤lent met¨¤fora, la del sexe.

Les flors de Santi Moix (Terrassa, 1960), que exposa ara la galeria Carles Tach¨¦, tenen una mica de tot plegat i, a la vegada, volen aportar originalitat i nous punts de vista en un tema tan tocat i acotat com ¨¦s aquest, en el qual nom¨¦s sembla que hi puguin campar amb impunitat l¡¯estol inacabable de realistes i fotorealistes de sisena m¨¤ que omplen les sales d¡¯art m¨¦s comercials del planeta. Totes aquestes altres flors, fetes a poc a poc i amb bona lletra, acaben sent obres irrellevants. Per¨° Moix vol fer just al contrari, crear obres transcendents amb una cuina deliberadament tronada. Els seus enormes quadres, de lluny, tenen l¡¯aparen?a de ser obres molt ben acabades, per¨° a mesura que ens hi acostem van aflorant pinzellades barroeres i puntillisme na?f. ?s com una clara refer¨¨ncia a la bad painting ¡ªla pintura dolenta¡ª que va esclatar a Nova York l¡¯any 1978 com a resposta al minimalisme i l¡¯art geom¨¨tric m¨¦s exquisit. Va ser el moment de Jean Michel Basquiat i altres grafiters del carrer, com ara Kenny Scharf.

La idea de Moix, com en la pintura barroca, tamb¨¦ parteix de la vida i la mort. Tal com ell mateix explica, tot va sorgir quan ser el seu amic i col¡¤laborador en l¡¯edici¨® de serigrafies, el japon¨¨s Jo Watanabe ¡ªa qui acabaven de detectar un c¨¤ncer i se¡¯n tornava al seu pa¨ªs¡ª, li va demanar que fes una s¨¨rie dedicada a les flors. Moix va entrar de ple en el tema fins a obsessionar-s¡¯hi. I el resultat no ha esdevingut una representaci¨® mim¨¨tica sin¨® que, partint d¡¯un model concret, les seves flors han acabat evolucionant cap a formes inventades i delirants, que connecten molt m¨¦s amb el surrealisme que no pas amb el naturalisme. Potser el menys rellevant de l¡¯exposici¨® s¨®n les flors que Moix ha pintat in situ a les parets de la galeria per integrar-hi millor les grans teles i amorosir l¡¯inquietant conjunt. Tot i que aquestes altres hagin estat l¡¯element m¨¦s medi¨¤tic, per ins¨°lit, s¨®n representacions molt m¨¦s convencionals. Els quadres, en canvi, de coloraci¨® estrident i enigm¨¤tics com ells sols, semblen plasmar en una mateixa imatge els diferents estats de la vida. Poncella, esclat, esplendor, marciment, decrepitud i putrefacci¨®. Potser ¨¦s per aix¨° que exerceixen aquesta rara fascinaci¨®, atractiva i repulsiva, alhora.