El preu de denunciar la corrupci¨®

Hi ha 1,8 processaments al dia per corrupci¨® pol¨ªtica. S¨®n xifres prudents del Consell General del Poder Judicial corresponents al 2016. Per als defensors de la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia ¡ªque acostumen a ser detractors de la ¡°pena de telenot¨ªcies¡±¡ª aqu¨ª va una altra dada: el 76% de les sent¨¨ncies emeses al llarg de l'any passat van ser totalment o parcialment condemnat¨°ries.

Al contrari que en els delictes de terrorisme, els grans partits no acostumen a fer crides a la col¡¤laboraci¨® ciutadana en el terreny de la corrupci¨® pol¨ªtica. Qualsevol besllum de den¨²ncia acostuma a ser titllat d'acci¨® revengista amb ¨¤nim de linxament. Els poders, que per alguna cosa ho s¨®n, pressionen d'ofici i quan no aconsegueixen els seus objectius acostumen a culpar el missatger d'alimentar el desprestigi de la pol¨ªtica. L'habitual ¨¦s que un periodista que investiga casos de corrupci¨® pol¨ªtica o econ¨°mica rebi prudents recomanacions, que poden degenerar en pressions i amenaces.

En aquest context s'ent¨¦n el valor del denunciant de corrupci¨®, treballador de l'Administraci¨® a qui se li fa la vida impossible i que acostuma a ser apartat abruptament de la seva ocupaci¨®. Hi ha casos de manual com el d'Ana Garrido, denunciant de la trama G¨¹rtel; Fernando Urruticoechea, interventor que ha peregrinat per set ajuntaments; l'extinent Luis Gonz¨¢lez Segura, expulsat de les Forces Armades per novel¡¤lar sobre la corrupci¨® en la instituci¨®; Azahara Peralta, que va negar la seva signatura a uns sobrecostos en l'empresa p¨²blica Acuamed... Els catalans, per si alg¨² pret¨¦n apel¡¤lar al fet diferencial, no som ni m¨¦s moderns, ni m¨¦s europeus. Pur miratge nacional. La celebraci¨® dels judicis dels casos Palau i Pret¨°ria ens retorna la imatge de la nostra vetusta realitat.

Joan Llinares, director general del Palau des que va esclatar el cas fins que Converg¨¨ncia va tornar al poder el 2010, va desenvolupar la seva tasca a contracorrent. No en va el coliseu modernista havia estat el canal mitjan?ant el qual CDC es finan?ava suposadament gr¨¤cies a presumptes donacions de Ferrovial, a canvi d'obra p¨²blica. Entre altra documentaci¨®, Llinares va trobar una carpeta sobre la construcci¨® de la L¨ªnia 9 del metro i la Ciutat de la Just¨ªcia, ¡°amb uns pressupostos i unes operacions de desglossament i on hi havia reflectit un 4,5%¡±, segons les seves pr¨°pies paraules. Qu¨¨ feia tanta obra p¨²blica al Palau? Les curiositats no van acabar aqu¨ª: cinc dies despr¨¦s de la destituci¨® de Millet i Montull, ¡°la trituradora estava en marxa i a la planta de comptabilitat s'estaven destruint documents¡±, va declarar l'exdirector general.

Llinares es va retirar a finals del 2010, abans que els nous inquilins del poder ¡ªCiU¡ª poguessin fer-lo fora. No va tenir la mateixa sort la interventora interina de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Maite Carol, que va col¡¤laborar a requeriment del jutge Baltasar Garz¨®n en la investigaci¨® del cas Pret¨°ria de corrupci¨® urban¨ªstica que afectava aquest municipi. Aquests dies del judici, han tornat a ressonar els enregistraments de les converses telef¨°niques entre Bartomeu Mu?oz, exalcalde socialista de Santa Coloma, i Luis Garc¨ªa S¨¢ez, Luigi, exdiputat del PSC. ¡°Cal fer-la fora; qui cony es creu que ¨¦s aquesta puta interventora¡±, li deia Luigi a l'alcalde, qui, al seu torn, la titllava de ¡°filla de puta¡± en aquests di¨¤legs.

Carol, que es negava sistem¨¤ticament a donar llum verda a informes poc clars, va ser apartada dels seus c¨¤rrecs per l'actual alcaldessa socialista, N¨²ria Parlon. Primer se li va negar l'acc¨¦s als consells de les empreses municipals, despr¨¦s alg¨² va demanar justament la seva pla?a d'interventora, ja que ella era interina. Un c¨¤rrec auton¨°mic li va arribar a suggerir que si no feia enrenou podria seguir a l'Administraci¨®. Ara ¨¦s directora financera de la xarxa de llibreries La Central. Igual que Llinares en el cas Palau, ella observa aquesta banqueta de fitxatges del cas Pret¨°ria, que ha agermanat socialistes i convergents: Bartomeu Mu?oz es va endur, presumptament, 1,7 milions d'euros del que el fiscal considera guanys il¡¤l¨ªcits; Luigi, gaireb¨¦ sis milions, igual que Llu¨ªs Prenafeta, que va ser m¨¤ dreta de Jordi Pujol, mentre que Maci¨¤ Alavedra, exconseller convergent de la Generalitat, es va endur 3,2 milions.

Ells van viure la ¡°pena de telenot¨ªcies¡±. Tot Espanya els va veure emmanillats, com una corda de presos, cam¨ª de l'Audi¨¨ncia Nacional. Prenafeta va sentir que vivia en un ¡°Estat de terror¡±. Hi ha sensibilitats per a tot. Qui va tenir el valor de no avalar irregularitats es va quedar sense feina. Denunciar la corrupci¨® t¨¦ preu fins i tot en un Estat de Dret.?