Dos errors i un encert de l¡¯independentisme

Segur que molts lectors reconeixen l'autor d'aquest text: "Com que tothom pot comen?ar una guerra a voluntat, per¨° no acabar-la, un pr¨ªncep, abans d'embarcar-se en una empresa, ha de mesurar b¨¦ les seves forces".

S¨ª, ¨¦s Maquiavel, per¨° el dels Discursos sobre la primera d¨¨cada de Titus Livi, tan alli?onador com El pr¨ªncep i fins i tot m¨¦s ric de suggeriments. El que ens fa en aquest cap¨ªtol, titulat "Els diners s¨®n el nervi de la guerra, segons l'opini¨® comuna", ¨¦s un consell que hauria necessitat Artur Mas el setembre del 2012 quan va posar en marxa el Proc¨¦s.

All¨° no va comen?ar amb bon peu. Mas va dissoldre el Parlament per buscar una majoria sobiranista indestructible que li permet¨¦s negociar des de posicions de for?a amb el Rajoy de la majoria absoluta, i es va trobar en mans d'Esquerra i amb el principi de la fi de Converg¨¨ncia.

Va fallar, sobretot, en l'avaluaci¨® de forces. Tamb¨¦ en la confian?a excessiva en els seus propis mitjans, els diners (sobretot dels pressupostos a la seva disposici¨® des que controlava totes les grans administracions catalanes). Segons Maquiavel, no ¨¦s l'or el nervi de la guerra, sin¨® "molts i bons soldats, capitans prudents i bona sort".

Els errors van ser dos. El primer, respecte a les pr¨°pies forces. L'independentisme ha fet un gran salt en l'opini¨® p¨²blica catalana, per¨° no disposa d'una majoria suficient i ha quedat estancat en la seva evoluci¨® a l'al?a. Aconseguir aven?os m¨¦s grans, que ning¨² pot descartar fr¨ªvolament, requereix temps i persist¨¨ncia en l'immobilisme de les majories parlament¨¤ries a Madrid. Perqu¨¨ prosperessin els plans de Mas, cadascuna de les fites del Proc¨¦s ¨Celeccions anticipades de la majoria indestructible que no existia, consulta unilateral del 9-N i noves eleccions plebiscit¨¤ries insuficients¨C havia de donar resultats m¨¦s bons i creixents, que no ha estat el cas.

El segon error afecta les aliances. Si amb les pr¨°pies forces l'error va ser quantitatiu, en aquest cas ¨¦s qualitatiu. L'independentisme amb prou feines disposa de simpaties exteriors, a excepci¨® d¡¯¨¤mbits ideol¨°gics nacionalistes de diferents pa?sos normalment poc significatius. El mateix passa en el conjunt d'Espanya, on les simpaties que suscita en la nova esquerra es deuen m¨¦s a raons t¨¤ctiques i oportunistes que a una adhesi¨® a la idea d'autodeterminaci¨® independentista.

L'encert? Artur Mas sempre va avaluar correctament l'immobilisme petri de Rajoy, amb la seva negativa a un pacte fiscal, a la reforma de la Constituci¨®, i fins i tot a qualsevol forma de di¨¤leg pol¨ªtic que es pogu¨¦s haver habilitat el 2012 per evitar l'escalada que despr¨¦s s'ha produ?t. L'actitud del PP envers Catalunya no ha variat i ha estat decisiva per a la polaritzaci¨®, des que el 2005 es va retirar de la pon¨¨ncia de l'Estatut i va recollir signatures contra els catalans abans de rec¨®rrer davant el Tribunal Constitucional. Aix¨° ho va veure l'expresident catal¨¤, de manera que ha pogut moure's amb la seguretat absoluta que no hi hauria cap oferta que tall¨¦s el pas a la cavalcada independentista.

El proc¨¦s est¨¤ tocant el final per¨° no s'ha tancat el moment maquiav¨¨l¡¤lic en qu¨¨ cal avaluar de nou les forces de cara a un desenlla? que els dirigents han dibuixat com una ruptura amb la legalitat constitucional. De nou cal comptar amb les pr¨°pies forces, per¨° en aquest cas per una cosa m¨¦s dif¨ªcil, com ¨¦s mobilitzar-les i fer-ho de forma m¨¦s militant i permanent, fins i tot amb riscos violents segons s'aventuren a formular els m¨¦s radicals del bloc independentista. De nou cal comptar tamb¨¦ amb l'avaluaci¨® de la for?a de l'adversari, que se suposa enorme per¨° de dubtosa capacitat de contenci¨®.

Juga a favor del Proc¨¦s que el llist¨® quantitatiu est¨¤ m¨¦s baix. Nom¨¦s cal una massa compacta de militants ben distribu?da pel territori i sobretot a Barcelona per obtenir la situaci¨® disruptiva que justifiqui una culminaci¨® fruct¨ªfera. No podem enganyar-nos respecte a l'objectiu. Amb l'¨²s i la instrumentalitzaci¨® partidista de les institucions ¨Cesperem que no arribi als Mossos d'Esquadra¨C l'independentisme est¨¤ erosionant l'autonomia i intentant convertir aquest su?cidi de l'autogovern en la ru?na de la democr¨¤cia espanyola. Autonomia i democr¨¤cia estan tan estretament vinculades en la hist¨°ria i en el mateix text de la Constituci¨® que no pot haver-n'hi una sense l'altra, i d'aqu¨ª l'absurda idea de suspendre la primera per l'aplicaci¨® de l'article 155.

Queden les aliances. Si s'arrib¨¦s a una situaci¨® extrema, aquest Maidan barcelon¨ª tan anhelat per l'independentisme m¨¦s ardent, s'obriria una oportunitat d'internacionalitzaci¨®. Tot i aix¨ª, amb forces de xoc suficients i amb un error fins i tot en la reacci¨® del govern, no est¨¤ clar en el panorama actual ¨CTrump, Hongria, Pol¨°nia, Turquia¨C que un retroc¨¦s democr¨¤tic evident produ¨ªs la mateixa impressi¨® en el m¨®n que van imaginar fa cinc anys els que van fer els primers c¨¤lculs. Es poden repetir els dos errors i que l'encert no serveixi per a res, de manera que el desenlla? confirmi la insufici¨¨ncia independentista, el buit internacional i la fortalesa de l'Estat.