Residus: llencem m¨¦s brossa i reciclem menys

Passen els anys, canvien els models dels contenidors de la brossa, els governs municipals, encara ens ressona la can?¨® de la c¨¨lebre campanya Env¨¤s, on vas?... per¨° a Barcelona anem enrere, com els crancs. Tot i que la ciutat s'ha integrat a l'estrat¨¨gia Residu Zero, les dades del 2016 alerten que generem m¨¦s residus i reciclem pitjor. Qu¨¨ fem malament?

M¨¦s brossa per persona. En total, cada barcelon¨ª genera 1,3 quilos de brossa al dia, un 1,8% m¨¦s que l'any 2015. Xifres, val a dir-ho, que apleguen la brossa dom¨¨stica i la que generen botigues i restaurants. Reduir la quantitat de brossa per cap va ser un dels efectes positius de la crisi. Les tones anuals van caure del 2007 al 2013, per¨° ja fa tres anys que tornen a pujar. El 2016 va tancar amb 762.000 tones de residus. La xifra que l'Ajuntament s'ha marcat com a objectiu ¨¦s 1,2 quilos per persona.

Reciclem menys.?I a banda de generar m¨¦s brossa, la separem pitjor: la recollida selectiva als contenidors blau (paper i cartr¨®), groc (envasos) i verd (vidre) ha caigut del 36,3% al 35,9%. I en aquest cas no es pot atribuir a la crisi. ?s cert que es va arribar a fregar el 40% de reciclatge del total de brossa, per¨° fa anys que se situa entre el 36% i el 38%. I no hi ha manera d'augmentar el percentatge, molt lluny del 60% de l'objectiu que la Generalitat va fixar per al 2020 al conjunt de Catalunya.

Campanya informativa, la recollida de la fracci¨® org¨¤nica no despunta. La fracci¨® org¨¤nica va ser l'¨²ltima a incorporar-se a la recollida selectiva. El desplegament dels contenidors marr¨® va acabar el 2010 a la ciutat i tot i que es va arribar a separar el 46% de les deixalles org¨¤niques, les xifres han retrocedit fins a situar-se en el 43% l'any passat. Per tot plegat, l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya de sensibilitzaci¨® i comunicaci¨® per millorar el correcte reciclatge d'aquesta fracci¨®, que representa el 15% de la brossa que es recull. La campanya ha arrencat en quatre barris ben diferents entre si: Guinard¨®, la Barceloneta, el Putxet i Roquetes.

B¨¦ en vidre, molt malament en envasos. El vidre t¨¦ l'avantatge que ¨¦s la fracci¨® que m¨¦s anys fa que es recicla, i es nota. Se'n recicla el 65%, ¨¦s la manera positiva de mirar-s'ho. La negativa ¨¦s que encara hi ha un 35% de gent que llen?a el vidre on no toca. I el percentatge no es mou des del 2012. En el cas dels envasos de pl¨¤stic i llauna, les xifres s¨®n molt pitjors: nom¨¦s se'n recicla un 23%. ?s a dir, tres quartes parts de la poblaci¨® les llen?a on no toca.

El cartr¨®, objecte de robatoris.?Pel que fa al paper i cartr¨®, el 2008 es va assolir un 60% de reciclatge, per¨° en aquest cas la caiguda s'atribueix als robatoris als contenidors blaus per part de persones que agafen el paper per vendre'l. L'any passat l'Ajuntament en va recollir tot just unes 50.000 tones, nom¨¦s un 36%.

Els conscienciats i motivats, al punt verd.?Les xifres d'usuaris dels punts verds m¨°bils o de barri (all¨¤ on haur¨ªem d'anar a llen?ar residus que no van a cap dels contenidors que hi ha al carrer) demostren que hi ha un sector de la poblaci¨® motivat i entregat a l'art del reciclatge. L'aflu¨¨ncia no para de cr¨¦ixer i el 2016 es va tancar amb 871.000 persones.