Cinc productes a evitar per protegir el medi ambient

Tots, m¨¦s o menys, reciclem. Per¨° no ¨¦s gens f¨¤cil fer-ho amb b¨¦ns de consum quotidians que tenen una vida ef¨ªmera, perqu¨¨ s¨®n objectes d'un sol ¨²s i no van al contenidor blau, groc ni verd. Ara que el 2017 despunta us proposem una llista de cinc productes a evitar, perqu¨¨ el millor residu ¨¦s el que no es genera. L'objectiu: protegir el medi ambient.

C¨¤psules de caf¨¨

Una a la m¨¤quina i en mig minut el tenim a punt. I despr¨¦s? Al cubell del rebuig. Si pos¨¦ssim en fila nom¨¦s les que va fabricar el 2014 la nord-americana Keurig, les c¨¤psules farien la volta a l'Equador 10 vegades, explica el llibre Caffeinated. L'Ajuntament d'Hamburg, a Alemanya, les ha prohibit als edificis p¨²blics, perqu¨¨ es fabriquen amb una barreja d'alumini i pl¨¤stic dif¨ªcil de tractar a les plantes de reciclatge. Amb el marro de caf¨¨ es fa compost. El pl¨¤stic i i l¡¯alumini es reciclen. De les 26 plantes municipals nom¨¦s la de Jorba (Anoia) en fa la gesti¨® diferenciada, segons Territori. El 2015 en va tractar 150 tones, provinents d'altres deixalleries i dels fabricants que les recullen a les botigues. Als punts verds de Barcelona del gener a l'octubre del 2016 s¡¯han recollit 34.278 quilos de c¨¤psules de pl¨¤stic i 70.656 quilos d¡¯alumini. Les podem portar al punt de recollida m¨¦s proper o b¨¦ recuperar la cafetera de tota la vida.

Tovalloletes humides

La seva venda creix exponencialment. Nom¨¦s d'espec¨ªfiques per a nadons se'n comercialitzen gaireb¨¦ 50 milions de paquets anuals a tot l'Estat, per¨° tamb¨¦ les utilitzem com a substitut del paper higi¨¨nic, per desmaquillar-nos, treure la pols d'un moble o netejar vidres i ulleres... El cost de la compra encara, per¨° ¨¦s quan les llencem al v¨¤ter que comencen a costar-nos a cada europeu entre 500 i 1.000 milions d'euros anuals en depuraci¨® d'aig¨¹es. Com que no s¨®n biodegradables (i les que realment ho s¨®n, es desfan a un ritme molt menor que el paper higi¨¨nic), arriben pr¨¤cticament intactes a les depuradores. A vegades s'han desfilat i enredat amb altres residus pel cam¨ª fins a taponar les canonades i el clavegueram. Amb aigua i sab¨® aconseguim el mateix per menys diners i no generem residus innecessaris.

Bosses de pl¨¤stic

El consum a Espanya s'ha redu?t a la meitat des que els supermercats les cobren, per¨° segueixen sent "el paradigma dels productes m¨¦s ef¨ªmers i, com a derivat del petroli, m¨¦s contaminants", diu Julio Barea, responsable de campanya de Greenpeace. "Sempre hi ha alternativa", diu Barea, "perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s millor sense pl¨¤stic".?Una bossa t¨¦ una vida mitjana de 12 minuts i tarda 50 en biodegradar-se. Un s¨ªmil extrapolable a gots, plats, coberts o palletes per a refrescos. Fran?a les ha vetat a partir del 2020. El Regne Unit ha posat el focus en la pasta de dents, els detergents, els gels i altres cosm¨¨tics que contenen les perilloses microesferes. Una dutxa amb un gel exfoliant pot alliberar fins a 100.000 micropart¨ªcules.

Piles

Joguines, rellotges, r¨¤dios, despertadors... milers d'aparells electr¨°nics les necessiten per funcionar i moltes no es poden reutilitzar. L'any 2015 es van recollir 904 tones de piles i bateries als 116.000 punts disponibles a Catalunya. Aquesta xifra representa un 16% m¨¦s que l'any anterior i quatre punts percentuals per sobre del que estableix la normativa. Considerats residus especials, perqu¨¨ contenen subst¨¤ncies altament contaminants, a les plantes de tractament en separen els components, com els pl¨¤stics, els papers i, especialment, els metalls pesants (mercuri, plom, cadmi..). En qualsevol cas, encara queda feina per fer: el reciclatge no arriba al 50% del total. I sempre es poden comprar les piles recarreglables, que tenen una vida m¨¦s llarga.

Bastonets

Pot ser gust¨®s netejar-se les orelles amb aquest pal embolicat de cot¨® per¨° no ¨¦s gaire recomanable per a la salut i suposa una altra plaga mediambiental. No nom¨¦s elimina la protecci¨® natural de l'o?da, cosa que pot derivar en infeccions, sin¨® que la majoria tamb¨¦ estan fabricats en pl¨¤stic. I n'arriben quantitats ingents a les estacions de depuraci¨®. Quan no acaben, com les burilles, a la sorra de les platges. L'amena?a del pl¨¤stic ¨¦s real. Gaireb¨¦ nou milions de tones acaben al mar cada any i el 2025 en seran 16, segon un estudi de Science. El 70% de la brossa marina ¨¦s pl¨¤stic. La majoria, fragments quasi invisibles, inferiors a cinc mil¡¤l¨ªmetres, que la fauna marina s'acaba menjant i, per tant, es trasllada a la cadena aliment¨¤ria.