?pera i mem¨°ria hist¨°rica

L¡¯¨°pera ¨¦s un espectacle complex; poc o molt, sempre ¨¦s all¨° que Wagner entenia per Gesamtkunstwerk, val a dir, una ¡°obra d¡¯art total¡±. S¡¯hi conciten, abans que altra cosa, la m¨²sica, i al costat un argument literari, la qualitat d¡¯una orquestra i d¡¯unes veus, la intenci¨® d¡¯un director, tot sovint uns cors, una escenografia, un vestuari, una il¡¤luminaci¨® i potser m¨¦s coses. Tot plegat es reuneix en una enorme unitat que ha de ser sin¨¨rgica; i, quan tot funciona, llavors ¨¦s un dels grans espectacles que es poden oferir a un mel¨°man.

Per¨° el m¨¦s habitual ¨¦s que un o altre dels elements que hem esmentat no estigui a l¡¯altura dels altres, i faci fracassar una funci¨® oper¨ªstica. Naturalment, si el que falla s¨®n els cantants o l¡¯orquestra, llavors ¨¦s millor aixecar-se de la cadira i tornar a casa, perqu¨¨ seria estrany que alg¨² consider¨¦s que, total, si hi ha molta vestimenta, molta desfilada eg¨ªpcia o molt de palau vien¨¨s del temps de Maria Teresa, llavors ¨¦s igual que falli una altra cosa. (Tamb¨¦ ens podr¨ªem esplaiar sobre el fet que els llibrets d¡¯¨°pera, que solen ser escombralls literaris, no molestin a gaireb¨¦ ning¨².)

El m¨¦s freq¨¹ent, avui dia, ¨¦s que falli l¡¯escenografia, segons que recull en l¡¯article adjunt Salvador Oliva. Aix¨° ¨¦s el que falla m¨¦s i pertot, llevat potser de teatres molt selectes d¡¯¨°pera que han mantingut la gu¨¤rdia ben alta i no s¡¯han deixat ensibornar per posades en escena tan espectaculars com absurdes, per anacr¨°niques i no funcionals. Per quina ra¨® ¡ªposem per cas¡ª s¡¯ha posat de moda els ¨²ltims vint o trenta anys traslladar en el temps les posades en escena, fins al punt de fer que un Don Giovanni, de Mozart, es desenvolupi en un apartament de Nova York, o que qualsevol de les obres de la Tetralogia de Wagner s¡¯esdevingui a l¡¯Alemanya del III Reich? Quina volta i quina solta pot tenir que Les noces de F¨ªgaro es traslladin als nostres dies hist¨°rics, quan la ius prima noctis ¡ªo ¡°dret de cuixa¡±¡ª dels senyors sobre els servents es va acabar d¡¯abolir... justament al moment que Beaumarchais i Da Ponte van situar aquesta ¨°pera, cap al final del segle XVIII?

La primera explicaci¨® que se¡¯ns acut ¨¦s que els p¨²blics han perdut el que podr¨ªem anomenar la ¡°capacitat de dist¨¤ncia hermen¨¨utica¡±, o interpretativa, per manca de referents hist¨°rics: si un espectador no sap ¡ªper tornar a un dels nostres exemples¡ª que la restauraci¨® de la mitologia medieval, com passa sovint a Wagner, estava feta per nacionalitzar el Segon Imperi dels anys de Bismarck sobre el relleu de l¡¯Imperi d¡¯Ot¨® I, i, si en comptes de neomedievalisme, el que veu a l¡¯escenari s¨®n soldats de la Wehrmacht o membres de les SS, llavors pensar¨¤ que Wagner era tan feixista com Hitler, cosa impr¨°pia. El que ¨¦s cert, en aquest assumpte, ¨¦s que Hitler va fer, per segona vegada, la mateixa cosa que havia fet Wagner la primera: restaurar una mitologia medieval per donar m¨¦s ales a la idea d¡¯un Reich mil¡¤lenari. En suma: ni situar¨¤ Wagner on cal, ni el Tercer Imperi en una circumst¨¤ncia molt posterior a Wagner: la manca de mem¨°ria ¡ªo, simplement, de saber hist¨°ric¡ª haur¨¤ enganyat dues vegades el mateix espectador. I la hist¨°ria s¡¯haur¨¤ fet l¨ªquida, o vaporosa.

Com ja s¡¯ha dit, aquests muntatges anacr¨°nics s¡¯han acabat imposant, i m¨¦s que ho faran, perqu¨¨ corren paral¡¤lels amb aquestes dues coses: la ignor¨¤ncia general dels p¨²blics dels nostres dies ¡ªres a veure amb aquell temps en qu¨¨ anar a l¡¯¨°pera comportava la lectura d¡¯un llibre, o d¡¯una ¨¨poca, o d¡¯uns costums¡ª, i l¡¯enorme dificultat ¡ªmandra, de fet¡ª de situar-se, davant un fet cultural, dins el complex de circumst¨¤ncies de tota mena a qu¨¨ obliga tot trasllat en el temps. Madame Bovary nom¨¦s s¡¯ent¨¦n gr¨¤cies a la invitaci¨® que assenyala el subt¨ªtol del llibre, Costums de prov¨ªncia, i a la data de publicaci¨® del llibre, 1857; com Les flors del mal, de Baudelaire, fruits tots dos de la societat de Napole¨® III. Nom¨¦s s¡¯entenen les Noces de F¨ªgaroquan se sap com va guanyar terreny, al segle XVIII, l¡¯emancipaci¨® de la dona i les llibertats individuals, tot afermat arran de la revoluci¨® de 1789. El drama original es va estrenar el 1784; l¡¯¨°pera de Da Ponte i Mozart ¨¦s de 1786. Doncs, per acabar de reblar el nostre argument: amb una escenografia adequada al temps que cal, l¡¯espectador hauria d¡¯entendre les coses que ja hem dit m¨¦s amunt, tamb¨¦ l¡¯enorme perspic¨¤cia de Da Ponte per dur a un text oper¨ªstic l¡¯obra de Beaumarchais, i, encara, l¡¯enorme capacitat de Mozart per retratar en la seva partitura la revolta ins¨°lita, pels temps que corrien, de F¨ªgaro, Susanna i els contadini davant les pretensions encara feudals del senyor comte.?

Per¨° al p¨²blic, en general, tot aix¨° li resulta indiferent, pel que es veu. El desconeixement del relleu hist¨°ric d¡¯una ¨°pera acaba quedant excusat gr¨¤cies a la for?a enlluernadora d¡¯un espectacle.