Lale, el rei de la muntanya

D'un salt que li agita la cua de cavall platejata, el Lale baixa del bus de barri 128. Aquesta Setmana Santa fa 61 anys. ?s el rei de la muntanya de Barcelona, la de la Serra de Collserola que envolta el barri de Vallvidrera, on porta vivint mig segle. De jove va ser el rei de Gal¡¤la Plac¨ªdia, quan liderava la banda amb la qual es barallava amb els del Carmel, els del Xino, els de la Mina¡­ Els dels barris d'aquesta Barcelona cafre de finals dels setanta. ¡°En aquella ¨¨poca la policia suava el que cobrava¡±. O aix¨ª ho veu ell.

El Lale, que en realitat es diu Miguel ?ngel Valenzuela, es considera el primer okupa. El seu sobrenom de la seva germana petita, que no sabia pronunciar el seu nom. De Miguel Angel, Lale, com tothom el coneix al barri. I tots vol dir tots, des de l'Antonio Vega, que porta nom¨¦s dos mesos al volant del bus 128, fins al Luis, del punt verd. Encara que per al Luis ¨¦s el Lalex. Aix¨ª ho escriu als v¨ªdeos que penja a Facebook. Miguel ?ngel cantant cobles: ¡°Ho fa b¨¦, eh?¡±. O amb els nunchakus: ¡°Aqu¨ª se't va escapar un¡±. Luis el burja, per¨° ell m¨¦s que entrar a la brega, es mor de vergonya: ¡°Quita, quita¡­¡±.

El Lale va arribar al barri Xin¨¨s (ara El Raval) amb quatre anys i amb nom¨¦s 11 es va mudar amb la seva fam¨ªlia a Vallvidrera. Des de petit, va donar alguns problemes. Un dia va pujar a un arbre, d'on el va fer baixar la Guardia Civil. Va intentar dissimular, dir que vivia per all¨¤. ¡°Per¨°, joder, les botes portaven escrit la Ciudad de los Muchachos¡±. S'havia escapat d'aquest orfenat a la muntanya de Collserola, on estava amb el seu germ¨¤. La seva mare els visitava cada vegada que podia. Avui nom¨¦s queden ru?nes d'on va passar part de la seva inf¨¤ncia.

Per¨°, en realitat, el Lale ¨¦s de Ronda, a M¨¤laga. ¡°Ho coneixes? All¨¤ vaig a la pla?a de toros i entro sense pagar¡±. I ¨¦s que el seu padrastre era cos¨ª germ¨¤ del pare de la divina Carmina Ord¨®?ez. ¡°Antonio Ord¨®?ez. Saps qui ¨¦s? Som fam¨ªlia¡±. Gitano del tot no t¨¦ clar que ho sigui¡­ ¡°per¨° alguna cosa en tinc perqu¨¨ m'agrada l'or i busco coses¡±. Despr¨¦s regala molt del que troba.

Treballar s¨ª ha treballat, per¨° no ent¨¦n la gent que es passa anys a la mateixa empresa. ¡°Aix¨° ¨¦s un c¨¤stig. Jo soc lliure¡±. Durant cinc anys va ser firaire, portava l'atracci¨® de la Barca amb una companyia que es deia Boluda. ¡°Li coneixia el truc, jo aprofitava el vent de quan s'engegava i, zaaas, sortia per darrere¡±. Tamb¨¦ condu?a cotxes de xoc. Cobrava 1.000 pessetes al dia. ¡°Sense assegurar, eh?, aix¨° s¨ª. Si et feies mal et foties¡±. La temporada comen?ava al Masnou, i acabava al Born. ¡°Tu el Born el coneixes?¡±

Algunes vegades tornava a peu a Vallvidrera des de Barcelona, despr¨¦s de la festa amb els amics. ¡°Em podia tirar dues hores i mitja¡±. ¡°Mira, mira, qui ¨¦s aquest?, el reconeixes? Per¨° li ha canviat la cara, clar¡±. A la foto el Vaquilla t¨¦ 13 anys; ell, 19. Un dia van baixar el Carmel a tot drap amb un cotxe, potser robat. Ell d'aquestes coses no vol sentir-ne ni parlar, ni en sap res. Tamb¨¦ va con¨¨ixer el Torete, esclar. O un parell de germans que eren la bomba. ¡°Agafaven el cotxe a tota h¨°stia i s'estampaven contra una joieria. Qu¨¨ et sembla? Amb dos collons¡±.

La foto ¨¦s en blanc i negre, amb la r¨²brica dels dos artistes. El Torete la firma en maj¨²scules. El Vaquilla com en cursiva, envoltant lleument el final del seu cognom. A la resta de l'¨¤lbum t¨¦ la seva fam¨ªlia, alguns de les seus 18 nebots, la seva mare, el seu padrastre i els seus germans, que ensenya amb orgull.

A la seva barraca gaireb¨¦ tot ho ha fet ell. Les escales ¨C¡°vigila, no caiguis¡±¨C. Tamb¨¦ la dutxa,?¨C ¡°tenia ganes d'una¡±¨C, el marbre amb la pica i una vitrocer¨¤mica amb forn independent... En aquesta casa viu des de fa 40 anys. Si el Lale volgu¨¦s amagar-se per aquestes muntanyes, ning¨² el trobaria. Encara que ja no cal res de tot aix¨°.

Li agrada la poc coneguda Barcelona de Vallvidrera, per¨° va trigar dos anys a adaptar-s'hi. ¡°De vegades el silenci t'acollona¡±. Res canvia, mai. ¡°Aquesta carretera ¨¦s igual per Sant Joan o per Nadal. Ni te n'adones de com passa el temps¡±. Per¨° Vallvidrera s¨ª ha canviat. ¡°Aqu¨ª en aquesta cantonada abans hi havia una drogueria¡±. De vegades es posaven uns quants a la porta a prendre alguna cosa. ¡°No hi hauries passat per davant de la pinta que ten¨ªem¡±, riu. Al pant¨¤ (s¨ª, Barcelona t¨¦ un pant¨¤) es banyaven tots. ¡°Aqu¨ª ens tir¨¤vem de cap¡±. I l'aigua llu?a molt m¨¦s neta. Ara est¨¤ estancada, ¨¦s de color verd¨®s i, per descomptat, est¨¤ prohibid¨ªssim banyar-se.

Per¨° el gran canvi ¨¦s que Vallvidrera ¨¦s ja una mica un luxe. ¡°Si enxampes b¨¦ el tren, en 30 minuts est¨¤s a la pla?a de Catalunya¡±, explica Joan Pere, el fill del forner, que tamb¨¦ va ser forner i ja est¨¤ retirat (tamb¨¦ usuari del 128). Abans al barri (oficialment de Sarri¨¤) vivien fam¨ªlies treballadores i nombroses. ¡°Et demanaven cinc o sis barres de mig¡±, recorda.

El Lale ¨¦s d'aquella ¨¨poca. I tamb¨¦ d'aquesta. Li fa una mica de vergonya posar per a la fotografia. ¡°B¨¦, espera que em deixo anar els cabells¡±. Hi ha algunes coses que demana que no s'expliquin. La seva vida, insisteix, donaria per a una pel¡¤l¨ªcula. Ja camino de tornada al tren, el seu crit de comiat trenca el silenci bosc¨®s del barri: ¡°Aqu¨ª, aqu¨ª! El rei de la muntanya!¡±