Carn de paraules

Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, en El navegant (Proa), construeix una par¨¤bola molt actual. La seua literatura ¨¦s rica en faules i al¡¤legories, i ja en Les cr¨°niques del d¨¦u coix assolia nivells extraordinaris d¡¯invenci¨®. La sensaci¨® que tinc quan el llegesc ¨¦s que aconsegueix sempre arribar al pinacle de la dificultat narrativa, i que la seua hist¨°ria ¨¦s tan agosarada i extravagant que resulta del tot digne d¡¯un equilibrista sortir indemne d¡¯aquella aventura. I en El navegant s¡¯inventa un noi de Perpiny¨¤ que ha nascut amb el do de poder parlar totes les lleng¨¹es del m¨®n: tan sols amb escoltar unes poques paraules de, posem per cas, polon¨¨s o let¨®, i despr¨¦s d¡¯un moment de mareig que el transsubstancia, s¡¯impregna del repertori ling¨¹¨ªstic d¡¯aquell idioma.

Llu¨ªs tamb¨¦ s¡¯inventa que hi ha altres individus amb aquell do, i que el jove Assiscle, com es diu el jove perpinyan¨¨s, ¨¦s descobert i enviat a Par¨ªs, per tal que ajude com a lector de lleng¨¹es en el Coll¨¨ge de France. Tot all¨° ¨¦s aparentment un disbarat, perqu¨¨ el proc¨¦s cognitiu pel qual Assiscle apr¨¨n aquells idiomes se¡¯ns mant¨¦ ocult. Es tracta d¡¯un tour de force, d¡¯un apriorisme que hem d¡¯acceptar, per tal de prosseguir la lectura. Aquesta ¨¦s la for?a de la seua narrativa: ja en Les cr¨°niques del d¨¦u coix constru?a una faula sorprenent, amb un d¨¦u decadent que s¡¯alimentava del fum dels sacrificis humans i que anava com una ¨¤nima en pena relacionant-se amb mortals de diferents ¨¨poques hist¨°riques. I ara, en El navegant, aprofita el do d¡¯aquell noi per a reflexionar sobre la riquesa ling¨¹¨ªstica i cultural de la nostra esp¨¨cie, i com amb l¡¯extinci¨® de les lleng¨¹es es perd no sols un bagatge cultural irrepetible, sin¨® tamb¨¦ una mirada ¨²nica sobre la realitat del m¨®n.

Assiscle arriba a Par¨ªs en el moment del setge de la ciutat per les tropes prussianes, i assisteix a la barb¨¤rie de la guerra, una carnisseria que no acaba de comprendre, i que despr¨¦s deriva en les execucions massives de la Comuna, en un nou per¨ªode de terror. I en mig de totes aquelles mis¨¨ries humanes, ell i el seu mentor Nestor reflexionen sobre l¡¯origen de les lleng¨¹es: ¡°Els primers homes no parlaven ni hebreu, ni grec, ni s¨¤nscrit, aix¨° ¨¦s evident, parlaven una cosa tan evanescent que devien ser ¨¦ssers gaireb¨¦ immaterials, ¨¦ssers de paraula pura. No eren salvatges, no, eren all¨° m¨¦s bell que hagi produ?t mai la humanitat, perqu¨¨ eren carn de paraules¡±. Els primers homes eren poetes, que anaven descobrint el m¨®n amb les paraules.

L¡¯esp¨¨cie humana ¨¦s carn de paraules, el que ens separa de la resta d¡¯animals ¨¦s aquesta riquesa a l¡¯hora d¡¯aprehendre el m¨®n, aquell univers quasi infinit en el moment d¡¯anomenar una cosa amb lleng¨¹es distintes. Assiscle es queda enlluernat al davant de tanta bellesa, mentre el m¨®n es massacra per motius inassequibles.

I aquesta ¨¦s la faula tan actual que ens explica Llu¨ªs: com en lloc de deixar-nos guiar per la riquesa cultural de la humanitat, ens exterminem com a b¨¨sties, en guerres sense fi.?