Mor als 90 anys el fil¨°sof Salvador P¨¢niker

Salvador P¨¢niker Alemany (Barcelona, 1927-2017) ha deixat aquest m¨®n amb un munt de dubtes sobre si hi ha un altre. Possiblement aquest era el seu aspecte m¨¦s interessant i inquietant: el perpetu dubte sobre tot. Fins i tot sobre les certeses acumulades al llarg de la vida. Parlar amb ell era un passeig per la incertesa i, alhora, per una m¨¦s que notable alegria de viure. D'haver viscut. Va fer gaireb¨¦ tot el que va voler. Fins i tot queixar-se del que no feia. P¨¢niker ha mort aquest dissabte als 90 anys. El seu enterrament ser¨¤ el proper dilluns, 3 d'abril, a les vuit de la tarda al Monestir de Pedralbes de Barcelona.

La vida de P¨¢niker est¨¤ marcada per la seva fam¨ªlia. Fill de pare indi establert a Barcelona, i de mare barcelonina, va cr¨¦ixer en un ambient clarament burg¨¨s que ha narrat en els seus diversos llibres de mem¨°ries. Va estudiar enginyeria i va acabar fent-se c¨¤rrec durant un per¨ªode molt breu de l'empresa familiar perqu¨¨ el seu germ¨¤, Raimundo Panikkar (cadascun va triar la transcripci¨® del cognom patern que va creure adequada) va desertar dels negocis mundans per fer-se sacerdot, membre de l'Opus Dei, expulsat de l'ordre i, finalment, m¨ªstic a la seva manera.

La llibertat econ¨°mica que li va donar l'her¨¨ncia familiar li va permetre fer el que li va donar la gana. Per exemple, dedicar-se la pol¨ªtica (va ser diputat per la UCD el 1977 i va dimitir als quatre dies per pur avorriment). Va fundar una editorial, Kair¨®s, que segueix viva en mans del seu fill Agust¨ªn. Fill tamb¨¦ de la dona que m¨¦s temps va estar amb Salvador i, probablement, la que m¨¦s el va influir: N¨²ria Pompeya.

En la segona meitat dels seixanta i principis dels setanta, Salvador P¨¢niker va ser un referent constant de la vitalitat cultural extramurs del franquisme. La seva editorial va editar llibres tan sorprenents com el Manifiesto subnormal, de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n; Las Rumbas, de Joan de Sagarra, o El sadismo de nuestra inf¨¤ncia, de Terenci Moix. Per¨° aviat va optar per una via que tractava d'unir el que qued¨¦s de la saviesa d'occident amb la que li arribava d'orient. La ci¨¨ncia d'un enginyer de professi¨® amb l'insondable dels pensadors orientals. Curiosament, tot aix¨° sense la col¡¤laboraci¨® del seu germ¨¤ instal¡¤lat a l'?ndia, despr¨¦s d'haver estat expulsat de l'Opus perqu¨¨, segons algun dels seus bi¨°grafs, feia ombra intel¡¤lectual a Jos¨¦ Mar¨ªa Escrib¨¢ de Balaguer, cosa que no era gaire dif¨ªcil.

Va ser en aquests seixanta quan va publicar dos llibres que van ser relatius best-sellers: Conversaciones en Catalu?a (1966) i Conversaciones en Madrid (1969), un compendi de xerrades amb les principals figures pol¨ªtiques i intel¡¤lectuals de l'¨¨poca.

Salvador P¨¢niker era tamb¨¦ un gran relacions p¨²bliques de si mateix. Es venia, per¨° francament, estava conven?ut que no estafava a ning¨², que el producte que promocionava era realment de qualitat. Per descomptat, tenia una cultura enciclopedista. No hi havia assumpte del que es pogu¨¦s parlar amb ell del que no tingu¨¦s complerta informaci¨®. Ja fos de ci¨¨ncies o de lletres. I de tant en tant s'atrevia amb afirmacions provocadores. En l'¨²ltima xerrada que vam mantenir a casa seva, a Barcelona, des d'on pot veure's la g¨°tica silueta del monestir de Pedralbes, es va despatxar amb calma: ¡°Aix¨° ja ho van dir els grecs per¨°, clar, els grecs ho van dir tot; si no, ¨¦s que no valia la pena¡±. Tenia tamb¨¦ un notable sentit de l'humor que li permetia assumir que part de Barcelona el reconeixia amb una expressi¨® atribu?da a Juan Mars¨¦: ¡°P¨¢niker als carrers¡±.

Com S¨°crates, va ser un gran parlador i, tamb¨¦ com S¨°crates, no temia la mort. En els seus ¨²ltims anys va batallar pel dret a una mort digna. Sense excessiu ¨¨xit pol¨ªtic, encara que les seves idees s¨ª han quallat en una poblaci¨® tan distanciada dels usos parlamentaris i, per descomptat, de les consideracions de l'esgl¨¦sia cat¨°lica. En una de les ¨²ltimes converses que vam mantenir em va comentar sobre aquest tema: ¡°Deia Jacques Monod que la religi¨® ¨¦s un cervell biol¨°gic. En algun sentit, subsistir¨¤, perqu¨¨ l'home ¨¦s una criatura tan desemparada que ¨¦s comprensible que inventi els d¨¦us. Per¨° l'Esgl¨¦sia es mant¨¦, al marge d'aix¨°, en una posici¨® integrista per a mi incomprensible, el que la fa responsable que deserti d'ella tanta gent¡±. Recordava el cas d'una amiga seva (va ser home de m¨²ltiples amistats femenines) que li va assegurar que havia tingut la ment fora del cos. ¡°Hi ha parapsic¨°legs que s'ho prenen molt seriosament. No ho descarto, encara que sigui esc¨¨ptic. La veritat ¨¦s que no entenem gaireb¨¦ res i si aprofundim en la f¨ªsica qu¨¤ntica, el sentit com¨² se'n va a passeig. La intel¡¤lig¨¨ncia ¨¦s un ¨°rgan per sobreviure, com els ullals o les dents, per¨° el fons de la realitat se'ns escapa¡±.

Des d'aquest dissabte, Salvador P¨¢niker est¨¤ en una altra realitat. Potser en un d'aquests universos paral¡¤lels dels que parlen els f¨ªsics. Uns universos amb els quals, almenys de moment, no hi ha manera de comunicar-se. ?s una ll¨¤stima!