Igualada va acollir el primer ¡®bateig¡¯ civil el 2004

Sara Hern¨¢ndez, l¨ªder dels socialistes madrilenys i alcaldessa de Getafe, va impulsar el passat 23 de desembre la proposta de Ahora Getafe perqu¨¨ se celebressin els anomenats batejos civils al Consistori de la localitat. Aquest dimecres est¨¤ previst que el Ple Municipal admeti la moci¨® presentada per Ahora Getafe (Podem) i secundada pel PSOE de Madrid i IU. L'edil vol aprovar aquesta "Benvinguda a la ciutadania" i aix¨ª complir amb l'acord del passat desembre d'"instar el Govern a realitzar els tr¨¤mits necessaris per tal de permetre la celebraci¨® de Cerim¨°nies d'Atorgament de Carta de Ciutadania o Benvinguda C¨ªvica". No obstant aix¨°, el municipi madrileny no ser¨¤ el primer que ofici? aquest tipus de cerim¨°nies laiques. El 2004 es va registrar a Igualada, municipi de la prov¨ªncia de Barcelona, el primer bateig civil a Espanya. Dels 948 municipis de Catalunya, 67 oficien aquests "acolliments civils", que han batejat des del 2004 al voltant de 55 nens.?

Carmela Planell, ve?na d'Igualada, va decidir el novembre del 2004 optar per una alternativa al bateig tradicional. Sota els valors de la igualtat, la llibertat i el respecte, Marcel Planell, que en aquell moment tenia cinc anys, va ser el primer nen d'Espanya a batejar de manera civil. "Es tracta d'una alternativa al bateig tradicional, un acolliment civil, un natalici, un imposici¨® de nom, per¨° no estic gens d'acord amb qu¨¨ s'utilitzi el terme bateig. El baptisme est¨¤ associat a l'aigua i a la cerim¨°nia del meu fill no se'n va vessar ni una gota", assenyala la Carmela. La mare de Marcel diu que no t¨¦ res en contra de l'Esgl¨¦sia i que no vol desmer¨¨ixer la instituci¨® amb l'acte que es va produir fa 13 anys. "Em vaig posar en contacte amb nombrosos c¨¤rrecs eclesi¨¤stics a nivell nacional per informar-los que no volia fer un baptisme, sin¨® un acolliment civil", explica Carmela, en un acte on va buscar "reivindicar i procurar des de les institucions els naixements per part dels consistoris". Durant la cerim¨°nia, l'alcalde d'Igualada, Jordi Ayman¨ª, va llegir dos fragments de la carta dels drets dels infants de l'ONU de 1989 i un cap¨ªtol de la Constituci¨® espanyola sobre l'educaci¨®. "Va ser un acte molt celebrat per tota la poblaci¨®, on van acudir unes 100 persones i mai ning¨² li ha q¨¹estionat res al meu fill", ha apuntat la mare del Marcel, i recalca que molts dels joves de l'edat del seu fill, que actualment t¨¦ 18 anys, no han estat batejats, i han deixat la decisi¨® a ells mateixos una vegada compleixin una edat en qu¨¨ siguin conscients de la seva decisi¨®.

Altres casos de batejos civils a Catalunya

Despr¨¦s del cas del Marcel, el Consistori d'Igualada ha oficiat tres batejos civils m¨¦s. Des de l'Ajuntament asseguren que cal estar empadronat al municipi per poder accedir a aquest tipus de cerim¨°nies, tot i que l'acta lliurada no t¨¦ cap tipus de validesa legal, sin¨® que es tracta m¨¦s aviat d'un record d'un acte simb¨°lic. El 2008, Sant Feliu de Gu¨ªxols va ser la primera localitat a crear un registre d'acolliments civils, i el 2009, s'hi van sumar altres dues localitats catalanes a aquestes cerim¨°nies simb¨°liques. L'alcalde de Salou, Pere Granados, va llegir un text i va lliurar als pares de l'Erik, el nen batejat, un diploma com a record de la incorporaci¨® del seu fill al registre civil del municipi.

D'altra banda, a Montcada, el regidor C¨¦sar Arrizabalaga, va oficiar la cerim¨°nia de benvinguda per a l'Aleix, on va destacar que es tractava "d¡¯un acte senzill i emotiu en el qual volem proclamar la garantia dels drets dels nens i les nenes com un s¨ªmbol del progr¨¦s de la humanitat ". Tamb¨¦ a Berga, l'any 2011, qui llavors era l'alcalde, Juli Gendrau, va celebrar l¡¯acolliment de l'Ona, un nad¨® de cinc mesos, i va seguir el mateix procediment que el seu hom¨°leg del consistori d'Igualada. A m¨¦s, la localitat de Sabadell tamb¨¦ va aprovar una moci¨® el 2010, i com s'espera dem¨¤ al ple municipal de Getafe, amb els vots del PSC, Entesa per Sabadell (ES) i ERC, tot i que va disposar dels vots en contra del PP i CiU. El municipi de Sarri¨¤ de Ter tamb¨¦ va aprovar el 2012 un reglament per regular el registre d'acolliment civil.

Ateus de Catalunya: "Un tancament institucional per pressions de l'Esgl¨¦sia"

Des de l'associaci¨® Ateus de Catalunya, el seu president Albert Riba assenyala que aquest tipus de cerim¨°nies no ha tingut cap tipus de resposta per part de les institucions pol¨ªtiques. "?s un tancament institucional per pressions de l'Esgl¨¦sia" ha afegit Riba, que tampoc est¨¤ d'acord amb la terminologia utilitzada. "Durant el mandat Joan Clos al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, l'alcalde va rebre una trucada de l'arquebisbe davant un possible acolliment civil que al final no va tenir lloc per les pressions promogudes des de l'arquebisbat". Segons el president d'Ateus de Catalunya, aquestes pressions per part de l'Esgl¨¦sia v¨¦nen donades per la p¨¨rdua del nom de batejos tradicionals, i que es veuen amena?ats per aquest tipus de cerim¨°nies.