Koin¨¦ en temps de postveritat

Creia que ja no se¡¯n deia res, si em preguntes fa una setmana quan va ser la pol¨¨mica encetada pel manifest del Grup Koin¨¦ hauria estat incapa? de situar-la en el temps, tant com se¡¯n va parlar i tan poc que n¡¯ha quedat. De fet, ha estat per la iniciativa dels seus promotors de recordar-ne l¡¯aniversari que se n¡¯ha tornat a saber alguna, evidentment en cercles redu?ts no tant per regenerar el debat sin¨® per tancar files al voltant de l¡¯argumentari sabut. Per¨° prou conv¨¦ acceptar el repte de fer-ne la relectura, tal com aconsella per exemple Diana Coromines, una de les seves primeres signants.

?s ben cert que cada moment hist¨°ric imposa uns par¨¤metres interpretatius. I tal com van les coses, els temps hist¨°rics se succeeixen a una velocitat torbadora. Denuncien els promotors del manifest que al seu dia es van atribuir al text coses que no deia, especialment una defensa del monoling¨¹isme oficial que no era expl¨ªcita (sorprenentment, en aquest sentit era m¨¦s conservador que el Manifest de l¡¯Associaci¨® per unes Noves Bases de Manresa, de 1997) i l¡¯atribuci¨® d¡¯un racisme i una xenof¨°bia que tampoc eren evidents per enlloc. En aquest sentit les cr¨ªtiques rebudes, producte de la interpretaci¨® del moment, van ser tremendament injustes. Per¨° la tria de la terminologia no ¨¦s mai inn¨°cua, i ¨¦s molt sorprenent que una colla de ling¨¹istes d¡¯alt¨ªssim nivell s¡¯alarmessin aleshores de les reaccions p¨²bliques suscitades per l¡¯¨²s d¡¯alguns sintagmes en el text.

Ara, convocats pels promotors a fer una relectura del text, un no pot sin¨® mirar-se¡¯l des del context actual, ben canviant respecte del que ten¨ªem ara fa un any. Som en temps de postveritats, de frases lapid¨¤ries que poden ser certes o no, per¨° que contenen un grau de convicci¨® suficient per resultar ben veritables i irrefutables, i que no necessiten gaires demostracions per congregar en el p¨²blic adepte un afecte d¡¯afegit. I vist aix¨ª, el Manifest Koin¨¦ en va farcit, de postveritats, de vegades exposades amb una superioritat intel¡¤lectual que, ben mirat, impugna la m¨¦s m¨ªnima ambici¨® de rigor.

Sobta, des d¡¯aquest punt de vista, no tant l¡¯¨²s de la terminologia esmentada (i prou comentada ara fa un any), sin¨® la contund¨¨ncia amb qu¨¨ s¡¯exposen els arguments, d¡¯una aparent seguretat que invalida la dissensi¨®. Per exemple, en una frase com ¡°el mecanisme per a aconseguir la implantaci¨® del castell¨¤ a Catalunya va ser i continua essent la biling¨¹itzaci¨® for?osa de la poblaci¨®¡± (i que va fer c¨®rrer tinta per l¡¯expressi¨® biling¨¹itzaci¨® for?osa), el que crida ara l¡¯atenci¨® ¨¦s la f¨®rmula ¡°va ser i continua essent¡±, que no admet discussi¨® ni alternativa i que pontifica independentment de la tesi que hi col¡¤loquis al darrere. Com tamb¨¦ s¡¯expressa amb una contund¨¨ncia semblant una frase com: ¡°I, en paral¡¤lel a l¡¯arraconament social, la degradaci¨® qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de cr¨¦ixer en el cam¨ª de convertir-se en una mena de dialecte del castell¨¤¡±, en un te¨°ric proc¨¦s (aquest de convertir-se en una mena de dialecte) que no ha estat encara realment explorat per la dialectologia catalana. Sembla que sigui q¨¹esti¨® de dir-la grossa per¨° amb rotunditat.

La cirereta de postveritat, per¨°, l¡¯aporta la desqualificaci¨® dels estudis sobre l¡¯¨²s de la llengua, la majoria dels quals desmentirien amb criteris objectius (fins all¨¤ on arriben l¡¯estad¨ªstica i els estudis sociol¨°gics) fen¨°mens com la tan comentada substituci¨® ling¨¹¨ªstica producte del biling¨¹isme, un proc¨¦s conegut i generalitzat en lleng¨¹es minoritzades per¨° que la llengua catalana s¡¯ha entestat a desmentir. Si creus que la teva llengua acabar¨¤ essent privativa d¡¯una comunitat closa, i que anir¨¤ reduint i desapareixent, per¨° les enquestes t¡¯ho desmenteixen, res m¨¦s f¨¤cil que desqualificar-les: ¡°Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes ling¨¹¨ªstiques que es promouen¡±. Sense m¨¦s arguments.

No s¨¦ si l¡¯any passat era moment de manifestos, per¨° aquest any no ¨¦s moment de relectures. El canvi de prisma sincr¨°nic hi aporta fins i tot m¨¦s distorsi¨® i difumina un missatge que no sembla resistir el pas del temps.