Repensar el progr¨¦s, for?ar el pacte

¡°Com m¨¦s liberal es fa Europa, m¨¦s esdev¨¦ per reacci¨® nacionalista i xen¨°foba¡±, aquesta frase ¨¦s de l'historiador franc¨¨s Patrick Boucheron. En un article recent a Le Monde explicava com ¡°els efectes desastrosos d'una economia cada vegada m¨¦s alliberada de regulacions socials semblen rellan?ar indefinidament la m¨¤quina de fixar les identitats i de dibuixar fronteres per defensar-les¡±. La cultura de desarmament del p¨²blic i de desregulacions i privatitzacions massives que tant els partits conservadors com la socialdemocr¨¤cia van assumir en les ¨²ltimes d¨¨cades com a horitz¨® insuperable del nostre temps ha topat amb una resposta reactiva que ha posat en evid¨¨ncia els l¨ªmits del neoliberalisme que no es van voler veure ni anticipar: la descomposici¨® del teixit com¨², la debilitaci¨® de les pautes culturals que articulen una societat i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, la ruptura del pacte social. I en aquest punt estem, amb els anomenats populismes a l'al?a i els governs que van ballar l'aigua al neoliberalisme mirant-los amb un rictus hip¨°crita de sorpresa.

Va esclatar la crisi i l'esquerra no hi era ni se l'esperava, precisament quan m¨¦s se la necessitava. La socialdemocr¨¤cia s'havia autoeliminat en fer-se companya de viatge de les pol¨ªtiques socialment desreguladores que han provocat les destrosses socials sobre les quals el nacionalisme i la xenof¨°bia han trobat les condicions adequades per cr¨¦ixer i florir. L'esquerra no socialdem¨°crata ha trigat a entrar en escena i la seva emerg¨¨ncia s'ha produ?t principalment als pa?sos del Sud d'Europa. La crisi de la socialdemocr¨¤cia ¨¦s per tant fruit de la seva impot¨¨ncia davant l'embranzida liberal. Va optar pel seguidisme i quan ha volgut rescatar-se ja era tard, estava atrapada en el descr¨¨dit, sense for?a per impulsar la reconstrucci¨® del pacte social.

I, no obstant aix¨°, el socialisme hauria d'haver estat l'actitud cr¨ªtica capa? de ¡°prendre's de deb¨° els retrets que els nacionalistes dirigeixen al liberalisme, de considerar justificat el risc de dissoluci¨® que s'ha fet c¨®rrer a la societat, proposar una soluci¨® igualment reactiva per¨° no reaccion¨¤ria, compatible amb la idea d'una societat diferenciada animada per un progr¨¦s social que permeti la desnaturalitzaci¨® dels estatus¡±, per dir-ho com Patrick Boucheron, que d'aquesta manera apunta el que hauria de ser el programa de futur per a l'esquerra. De qu¨¨ estem parlant? De la necessitat d'enfortir l'Estat, ¨¦s a dir, de retornar autoritat i dignitat a la funci¨® p¨²blica; i de la reconstrucci¨® dels espais compartits que l'extrema dreta decanta per la via identit¨¤ria i xen¨°foba, mentre l'esquerra recupera la idea d'all¨° com¨² com a lloc de reconeixement dels ciutadans sense discriminacions d'origen o condici¨®.

Per¨° per passar de la fase reactiva a l'alternativa constru?da sobre la ra¨® i l'empatia (sense necessitat d'acudir a referents transcendentals, ja sigui la religi¨® o la p¨¤tria) ¨¦s necessari al meu entendre la recuperaci¨® i redefinici¨® de la idea de progr¨¦s. Enfront de la utopia de la redempci¨® nacional, racial o religiosa o de la redempci¨® individual, la construcci¨® d'una idea de futur pensada en termes realment emancipatoris. Si les brutals desigualtats que erosionen la conviv¨¨ncia i la dignitat de les persones s¨®n la dada, la resposta ha d'estar no tant en un mite voluntarista de la igualtat sin¨® en un sistema d'equitat i equiparaci¨® constru?t sobre un reconeixement real de drets i obligacions.

Emancipar-se ¨¦s, en el noble sentit kanti¨¤, que cadasc¨² sigui capa? de pensar i decidir per si mateix, per¨° ¨¦s tamb¨¦ recuperar el desig que ha estat fos per la pulsi¨® en l'aspiradora consumista que deixa els subjectes penjats de l'espiral sense redempci¨® del consum. I sense desig no hi ha relaci¨®, hi ha confrontaci¨®. Emancipar-se ¨¦s tamb¨¦ compartir una perspectiva de construcci¨® del futur de la qual ning¨² se senti excl¨°s. Aquest ¨¦s l'horitz¨® de progr¨¦s al qual la socialdemocr¨¤cia va renunciar i en el qual l'esquerra va fracassar. Reconstruir-lo ¨¦s la base d'una renovaci¨® del pacte social que en aquest moment ¨¦s possible en la mesura en qu¨¨ l'abisme de la desigualtat pugui amena?ar l'estabilitat del sistema i, a la manera de la postguerra, les elits poden sentir-se obligades a fer concessions. Si l'esquerra no ¨¦s capa? de for?ar el pacte, ens endinsarem definitivament en el cam¨ª de l'autoritarisme postdemocr¨¤tic, sense marxa enrere possible.