Forma i contingut en els partits pol¨ªtics

Les evid¨¨ncies sobre la falta de credibilitat en les institucions i en els partits s'acumulen. No ¨¦s un clar rebuig a la pol¨ªtica, ja que aquestes mateixes enquestes i estudis d'opini¨® mostren un grau de polititzaci¨® i mobilitzaci¨® superior aqu¨ª que a d'altres parts d'Europa. Per tant, la q¨¹esti¨® que apareix ¨¦s: no ens agraden els partits, o el que no ens agrada s¨®n els partits que tenim?. A tot arreu s'observa una forta recomposici¨® del mapa de partits pol¨ªtics, que afecta tant les formes en qu¨¨ s'organitzen, com, aparentment, en una m¨¦s pluralitat de continguts i de par¨¤metres ideol¨°gics. Les fam¨ªlies tradicionals en l'Europa posterior al 1945 (conservadors, liberals, democristians, socialdem¨°crates i comunistes), perviuen en alguns casos, per¨° en la majoria de pa?sos observem difuminaci¨® de fronteres entre partits, constants processos de ¡°rebranding¡± o canvi en les ¡°marques¡±, renovaci¨® de l¨ªders i de maneres de fer, la qual cosa comporta canvis dels espais pol¨ªtics en cada contesa electoral. Els electors han d'indagar qu¨¨ expressen els nous r¨¨tols i els analistes de sistemes electorals tenen complicat seguir les traject¨°ries dels votants, tant a l'hora de fer enquestes per anticipar resultats com a l'hora d'analitzar-los.

La combinaci¨® de lideratges pol¨ªtics significatius i de posicions m¨¦s o menys definides entorn d'eixos concrets de conflicte pol¨ªtic (major o menor despesa p¨²blica, pes del p¨²blic o del privat en educaci¨®/sanitat, m¨¦s o menys impostos, reacci¨® davant immigrants, ¨¨mfasis en la seguretat, valors relacionats amb fam¨ªlia, g¨¨nere, pautes sexuals, etc.) adquireixen m¨¦s significaci¨® que la fidelitat a noms o fam¨ªlies pol¨ªtiques m¨¦s pr¨°pies del segle XX que del moment que vivim. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que, com deia fa uns dies Jos¨¦ Fern¨¢ndez Albertos en el blog Piedras de Papel, els votants a Espanya dels nous partits segueixen tenint com a refer¨¨ncia en les seves opcions q¨¹estions que no s'allunyen del que hem anat anomenat esquerra i dreta, encara que les seves formulacions i expressions tinguin formats diferents als convencionals.

A Catalunya sabem que tenim un altre eix de conflicte entorn del debat de l'autogovern i de la configuraci¨® pol¨ªtic-territorial amb Espanya. I tamb¨¦ en aquest eix, la reconfiguraci¨® de partits ha estat i ¨¦s notable des de la sent¨¨ncia del TC i les grans mobilitzacions socials posteriors. Han variat els ¨ªtems, han variat els lideratges i seguim instal¡¤lats en la recomposici¨® d'espais, per¨° l'eix esmentat segueix funcionant amb notable precisi¨® per situar cada formaci¨® pol¨ªtica. Els grans espais per ocupar s¨®n els que han anat deixant vacants tant el PSC com, en major mesura, CiU. I ¨¦s aqu¨ª on forces pol¨ªtiques com la nascuda ahir sota el lideratge d'Ada Colau i Xavier Dom¨¨nech (o l'amb prou feines presentada ¡°Lliures¡±), pretenen jugar les seves cartes.

Si atenem les formes de funcionament dels nous espais pol¨ªtics, el que es detecta ¨¦s la translaci¨® cap a l'interior de les organitzacions de moltes de les variables que caracteritzen la nova ¨¨poca. M¨¦s flu?desa en les adhesions amb abundants casos de multipertinences o dobles milit¨¤ncies; m¨¦s horitzontalitat en la comunicaci¨® interna, per¨° amb necessitat de lideratges significatius que aconsegueixin certa unitat en el missatge malgrat el soroll i la pluralitat; menys formalitat en els par¨¤metres de relaci¨® entre formaci¨® pol¨ªtica i lim¨ªtrofs, amb fronteres menys n¨ªtides entre qui s¨®n i qui no s¨®n del tot; m¨¦s acceptaci¨® d'incerteses i d'opinions relativament contradict¨°ries en certs temes en els quals encara no s'ha decantat una opini¨® clarament majorit¨¤ria (Europa com a exemple). El repte ¨¦s posar al dia el mateix concepte de representaci¨®. No es tracta nom¨¦s de delegar o de protestar, sin¨® tamb¨¦ de crear, de fer, i de superar la dist¨¤ncia entre els que diuen representar-nos i els que no volen limitar la seva funci¨® a la institucionalitat electoral peri¨°dica. El tema ¨¦s renovar la pol¨ªtica, sense pretendre monopolitzar ni capitalitzar aquest tema transversal. Del que es tracta ¨¦s d'estar en aix¨°, treballar en aix¨°, des de la proximitat i l'horitzontalitat i no des del privilegi i la jerarquia. Acceptar compartir dubtes i experi¨¨ncies, sense intentar representar en exclusiva. Impulsar una visi¨® d'all¨° p¨²blic i com¨² que no s'esgoti en all¨° institucional.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.