Entre dues conc¨°rdies

Potser algun dia un bon historiador intenti un nou exercici d'hist¨°ria contrafactual. Qu¨¨ hauria passat si no hagu¨¦s aparegut Acci¨® Catalana com a escissi¨® infructuosa de la Lliga de Camb¨®? Quan Francesc Camb¨® publica Per la conc¨°rdia, Jaume Bofill i Mates ¨Cfigura fonamental d'Acci¨® Catalana¨C respon amb L¡¯altra conc¨°rdia. Es dedu?a l'efecte que havia tingut l'escissi¨® d'Acci¨® Catalana esqueixant-se de la Lliga fins a formular-se com a nou partit el rumb del qual, a partir de l'escissi¨®, va ser conf¨²s, tant que alguns dels l¨ªders del nou partit van acabar per tornar a la casa mare. Entretant s'havia produ?t m¨¦s deterioraci¨® general i l'acceleraci¨® dels esdeveniments portava a un panorama de radicalitzaci¨®. Bofill i Mates ¨Cel gran poeta Guerau de Liost¨C va ser un dels que van tornar a la Lliga. Tensions i ruptures pr¨¨vies estan raonades tant en Per la conc¨°rdia com en L¡¯altra conc¨°rdia. Eren alguns dels dilemes permanents del catalanisme hist¨°ric i que han reaparegut ¨Cencara que amb un altre estil i en un to de menys qualitat¨C quan Artur Mas va fer el salt secessionista amb conseq¨¹¨¨ncies desastroses per a CIU tant al parlament auton¨°mic, com en perdre pes en l'hemicicle de la Carrera de San Jer¨®nimo.

Aquesta ha estat l'aportaci¨® d'Artur Mas qui, segons tots els indicis, no pot comparar-se ni a Camb¨® ni a Bofill i Mates. No est¨¤ de m¨¦s recordar Max Weber quan deia que la passi¨® no converteix un home en pol¨ªtic si no est¨¤ al servei d'una causa i no fa de la responsabilitat amb aquesta causa l'estrella que orienti la seva acci¨® i per aix¨° es necessita ¨Ci aquesta ¨¦s la qualitat psicol¨°gica decisiva per al pol¨ªtic¨C mesura, capacitat per deixar que la realitat actu? sobre un mateix sense perdre el recolliment ni la tranquil¡¤litat, ¨¦s a dir, per guardar la dist¨¤ncia amb els homes i les coses. Segons Weber, ¡°no saber guardar dist¨¤ncia¡± ¨¦s un dels pecats mortals de tot pol¨ªtic. En efecte, la pol¨ªtica del secessionisme ha consistit en no saber ni voler guardar dist¨¤ncia perqu¨¨ el que comptava era trepitjar l'accelerador a fons i generar un crescendo que ha resultat engany¨®s.

El 1929, com a contraposici¨® dial¨¨ctica, Camb¨® seguia dient que no era factible la independ¨¨ncia. Preferia el gran pacte ib¨¨ric, oportunitat perduda i ja oblidada. Al mateix temps, donava per descomptat que aquella conc¨°rdia amb Espanya era molt m¨¦s factible amb la monarquia. Bofill i Mates, amb matisos, no renega de l'opci¨® secessionista i nom¨¦s veu futur en el r¨¨gim republic¨¤. En el fons, maximalisme contra possibilisme, tot o res enfront de la pol¨ªtica com a art del possible. Gaireb¨¦ noranta anys despr¨¦s, ¨¦s com si la pol¨ªtica catalana hagu¨¦s tornat al passat en lloc de concebre un futur. Amb precedents d'aquesta naturalesa, en el post cl¨ªmax del proc¨¦s secessionista l'oficialisme independentista prossegueix amb proclamacions a l'¨²s mentre en el tauler de comandament totes les llums vermelles parpellegen. Les causes s¨®n m¨²ltiples i sovint divergents encara que, en el fons, all¨° determinant ha estat prometre el que no es pot fer ni per llei ni per falta de consens social. L'ep¨ªleg d'aquesta frustraci¨® necessita d'un modus vivendi m¨¦s contractual si ¨¦s que busquem la credibilitat del p¨²blic, un sentit de la responsabilitat que oposi un m¨ªnim de resist¨¨ncia al populisme. Seguir¨¤ sent una fase regressiva si es persisteix en la pol¨ªtica de l'absolut enfront de la pol¨ªtica de la responsabilitat. El secessionisme ha practicat l'equ¨ªvoc a l'exc¨¦s, enfront de la pol¨ªtica que es nodreix de les tensions entre el real i l'ideal, de prova i error, entre individu i comunitat, entre l'ambici¨® i el b¨¦ p¨²blic.

Tant avui com en els anys trenta del segle passat, t¨¦ vig¨¨ncia ¨Cper seguir amb Max Weber¨C no oblidar que en pol¨ªtica nom¨¦s l'¨¨tica de la responsabilitat ¨¦s possible si es vol mantenir la pau civil: "Considerant el conflicte que abordem, com pot resoldre's d'una manera que faci c¨®rrer els m¨ªnims riscos interns i externs a les persones implicades?". Amb tot el que ha passat des del 2008 fins ara, a cadascun li correspondr¨¤ assumir les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques i institucionals dels seus actes. Amb l'aparici¨® de nous agents pol¨ªtics com la CUP, tal vegada ja no estiguem entre dues conc¨°rdies. Aix¨° dificulta que la vida p¨²blica de Catalunya flueixi.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.