Novetats a ca l¡¯IEC

Despr¨¦s de l¡¯enrenou de la nova ortografia catalana, al setembre passat, i de l¡¯infantament de la gram¨¤tica, al novembre, l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ha fet p¨²blica una nova tongada d¡¯esmenes del diccionari ¡ªprobablement la m¨¦s rellevant de l¡¯edici¨® actual, del 2007¡ª, amb la qual cosa completa la sacsejada m¨¦s important a la normativa des dels anys de l¡¯¨¨pica codificadora de Pompeu Fabra. No es pot dir que les novetats siguin abundants, per¨° s¨®n significatives de la l¨ªnia aperturista i modernitzadora que ha pres la normativa catalana en els ¨²ltims anys.

Destaca en primer lloc l¡¯adaptaci¨® del diccionari en l¨ªnia a la nova ortografia, unes modificacions que estaven encara pendents. Ja ¨¦s doncs oficial que qui escriu n¨¦ta, entres¨°l, eradicar i rombo?dal est¨¤ fent una falta deliberada que nom¨¦s t¨¦ la disculpa d¡¯un per¨ªode d¡¯adaptaci¨® que l¡¯IEC, en un atac d¡¯empatia, va allargar fins als quatre anys i que a tot estirar hauria de ser de quatre mesos. I destaca tamb¨¦ la incorporaci¨® dels guanyadors del concurs del neologisme de l¡¯any, el veg¨¤ d¡¯enguany (nota: un dia caldr¨¤ fer un article sobre l¡¯abund¨¤ncia de l¡¯adverbi enguany, tota una plaga b¨ªblica) i el dron de l¡¯any passat, que la indol¨¨ncia ha mantingut fora del diccionari durant dotze mesos. Ja s¨®n dins tots dos.

Hi ha un parell de modificacions que faran les del¨ªcies dels partidaris del catal¨¤ heavy, sempre atents a demonitzar l¡¯IEC com un agent espanyolitzador. Es tracta, primer, de l¡¯admissi¨® de l¡¯adjectiu r¨¤pid com un adverbi en frases com fes-ho r¨¤pid, en qu¨¨ l¡¯ortod¨°xia ens prescrivia les alternatives de pressa i r¨¤pidament ¡ªi mira que servidor era fervent partidari de mantenir el r¨¤pid nom¨¦s en l¡¯¨²s adjectival¡ª, una expansi¨® de categoria gramatical que comparteixen adjectius com lent, recte i seguit; i segon, de l¡¯ampliaci¨® de significat de la paraula n¨²mero amb relaci¨® a nombre, un canvi que promet estendre encara m¨¦s la confusi¨® sobre aquest parell de mots. Un nombre, d¡¯acord amb el diccionari, ¨¦s el ¡°resultat de comptar les coses que formen un agregat¡±, de manera que a la frase hi havia cinquanta persones, la paraula cinquanta ¨¦s un nombre; mentre que el n¨²mero ¨¦s el signe amb qu¨¨ es representa el nombre, o sigui, 50. Aix¨° si ho he ent¨¨s b¨¦.

Entren al diccionari paraules que diries que no pot ser que no hi siguin: ebrenc (de l¡¯Ebre), desnatat (els iogurts) o disseccionar (per dissecar), mentre que als consumidors de carn se¡¯ns complica la comprensi¨® dels nostres antagonistes, en tant que ara n¡¯hi ha que segueixen el veganisme, el vegetalisme o el vegetarianisme. Tamb¨¦ entren de cop totes les lletres de l¡¯alfabet ¨¤rab, imagino que per la pres¨¨ncia aqu¨ª d¡¯aquesta llengua transportada pels migrants, tota una temeritat lexicogr¨¤fica per si algun dia cal fer el mateix amb els ideogrames xinesos. S¨®n paraules de la llengua catalana els noms de les lletres de tots els altres alfabets? (pregunto).

L¡¯IEC tamb¨¦ modernitza algunes definicions d¡¯acord amb els nous temps que corren, especialment en termes que carregaven amb connotacions pejoratives i que el llenguatge pol¨ªticament correcte (tan criticat per molts) s¡¯ha preocupat de modificar. Abans d¡¯un minusv¨¤lid es deia que tenia una alteraci¨® que li ¡°impossibilita o dificulta¡± l¡¯activitat, mentre que ara nom¨¦s l¡¯¡°altera¡±, i es marca com a obsoleta (pas previ de la supressi¨®) l¡¯accepci¨® de mongolisme i mong¨°lic referits a la s¨ªndrome de Down, afecci¨® que abans parlava obertament de ¡°defici¨¨ncia mental¡± i que ara esmenta una ¡°discapacitat intel¡¤lectual¡± acompanyada per uns determinats trets f¨ªsics.

En resum, una bona tanda d¡¯esmenes al diccionari, amb un per¨°, que comen?a a ser preocupant, ja que revela la manca d¡¯inter¨¨s dels membres de la Secci¨® Filol¨°gica per la q¨¹esti¨®: falten frases fetes de nou encuny, que la llengua no para de crear-ne. Coses com sortir de l¡¯armari, jugar una altra lliga, posar-se les piles o canviar de xip tenen arrelament suficient per ser recollides, i la seva abs¨¨ncia no pot ser un mer descuit. O m¡¯estic ficant en un jard¨ª?