Marc Ribas: ¡°El pa amb tom¨¤quet ¨¦s un plat honest, sense estrelles¡±

Marc Ribas t¨¦ 40 anys, ¨¦s llicenciat en Belles Arts i viu a Terrassa. Va arribar l¡¯¨²ltim al c¨¤sting del Cuines?a TV3, i ja s'hi va quedar. Ara t¨¦ nous projectes, com reobrir un restaurant a Barcelona i presentar un reality show?a la televisi¨® catalana. Ribas ho diu clar: ¡°No soc hipster¡±. ?s un cuiner medi¨¤tic. Per la seva barba, pel fet que no porta mai davantal, per la manera com diu "brutal"?al final de la recepta... Tot gr¨¤cies al Cuines, el programa de la televisi¨® catalana que s¡¯emet abans de la s¨¨rie La Riera. Tot i que ja ¨¦s un personatge conegut, Ribas no estrenar¨¤ llibre per Sant Jordi, per¨° s¨ª que ben aviat tindr¨¤ nou programa a TV3. Joc de Cartes s¡¯estrena dijous 20 d'abril, tornant de la Setmana Santa, just despr¨¦s del Pol¨°nia. ¡°?s un programa-concurs, un reality show,?de fet, no s¡¯ha fet mai a TV3, en el qual participen quatre restauradors que competeixen amb els seus restaurants per decidir quin ¨¦s el millor local d¡¯aquella tem¨¤tica¡±. La de Ribas ¨¦s una filosofia propera i senzilla: ¡°La cuina ha d¡¯estar a la taula. Al final est¨¤s fent arr¨°s, molt bo, s¨ª, per¨° arr¨°s¡±.

Pregunta. Amb el nou programa, passa de cuiner a presentador.

Resposta. ?s dif¨ªcil. Fins ara sortia a la tele per fer all¨° que penso que s¨¦ fer m¨¦s b¨¦: cuinar. Ara ¨¦s un altre registre, un programa d¡¯una hora... No s¨¦, ha estat un aprenentatge molt xulo, amb un equip que m¡¯ha enriquit molt.

P. Per qu¨¨ els programes de cuina els dirigeixen homes?

R. No ¨¦s del tot aix¨ª. Crec que hi ha hagut moltes dones que han fet programes de cuina, per¨° sembla que ens n¡¯oblidem. A TV3 mateix hi va haver dues dones que van estar fent el programa. Despr¨¦s va venir l¡¯Isma Prados. De fet, ara estaven buscant una dona per al Cuines, per¨° no la van trobar. Hi ha m¨¦s cuiners homes que dones professionalment, tot i que aix¨° s¡¯est¨¤ revertint una mica, per¨° ¨¦s una feina dif¨ªcil de compaginar amb altres coses de la vida, com pot ser la maternitat.

P. Qu¨¨ t¨¦ el Cuines?

R. No ho s¨¦. Suposo que el fet de fer un canvi. A TV3 es feia un programa que va tenir el seu objectiu, que era ensenyar els millors restaurants i els millors cuiners de Catalunya. El Cuines vol entretenir una mica i ensenyar com es pot fer una cuina molt m¨¦s senzilla del que s¡¯estava fent fins ara.

P. El molesta ser el cuiner hipster de Catalunya?

R. No soc pas hipster, per¨° no em molesta.

P. Prefereix el rock-and-roll...

R. S¨ª... porto els cabells aix¨ª com l¡¯Elvis des dels onze anys i escolto rock-and-roll, rockabilly i rhythm-and-blues.

P. Per qu¨¨ no porta mai davantal?

R. La imatge que es vol oferir ¨¦s de proximitat. Si em vesteixo amb la meva jaqueta de cuiner, i em poso un uniforme, ja imposo i t¡¯ensenyo la meva jaqueta blanca. Ha de ser una cuina molt informal, vol¨ªem treure tot all¨° que marcaria la part del restaurant i que es visualitz¨¦s el canvi amb l¡¯est¨¨tica anterior. A m¨¦s... no em taco. Tu exigeixes als teus que vagin sempre nets i impecables. De fet, la jaqueta blanca se la va inventar un cuiner franc¨¨s que es deia Escoffier per demostrar que els cuiners eren gent molt neta i molt polida.

P. Com aconsegueix mantenir el p¨²blic m¨¦s gran i tamb¨¦ atrapar gent jove?

R. A vegades pensem que la gent gran viu d¡¯una manera molt diferent, vivim en contes de l¡¯¨¤via, la Caputxeta i el llop. La meva mare ¨¦s ¨¤via i no ¨¦s aix¨ª, no parla com l¡¯¨¤via de La Caputxeta vermella. Entenen les bromes. A m¨¦s, crec que, per a la gent jove, el programa musicalment ¨¦s molt xulo. Tot el llenguatge ¨¦s molt din¨¤mic. I jo no faig cap paper. ?s millor caure en gr¨¤cia que ser graci¨®s.

P. Com va passar de Belles Arts a l¡¯hostaleria?

R. Vaig comen?ar en l¡¯hostaleria per tenir cal¨¦s. No tinc formaci¨® gastron¨°mica de cap tipus. He apr¨¨s treballant. Ara soc al Capritx [a Terrassa] els cap de setmana, tenim una estrella Michelin des de fa set anys.

P. ?s m¨¦s senzill ser cuiner en un plat¨® o en una cuina de veritat?

R. Al final m¡¯estic acostumant a tot; ja fa una mica m¨¦s d¡¯un any que treballo a la tele i he agafat el ritme. No t¨¦ gaire complicaci¨®, perqu¨¨ est¨¤s fent de cuiner. La cuina ¨¦s una feina dura perqu¨¨ quan tu est¨¤s treballant tothom est¨¤ gaudint, i aix¨° fa que la teva vida social es deteriori i es limiti b¨¤sicament a la gent del teu entorn professional. ?s una feina que si no t¡¯apassiona ha de ser una tortura.

P. Sembla que a Barcelona vivim una bombolla de restaurants.

R. El turisme necessita llocs per anar a menjar. En general, em sembla que es menja b¨¦ a Barcelona.

P. Qu¨¨ pensa de programes com el d¡¯Alberto Chicote?

R. S¡¯ha d¡¯entendre com un entreteniment, tenen molt d¡¯¨¨xit. Pesadilla en la cocina, sigui el del Ramsay o la versi¨® espanyola amb el Chicote, s¨®n programes amb molt d¡¯¨¨xit. ?s cuina com podria ser una altra cosa, tamb¨¦ es podrien fer en redaccions de diari. ?s el format el que atrapa la gent: ¨¦s alg¨² que ve i et renya. En el cas del Gordon Ramsay, ¨¦s el segon xef del m¨®n amb m¨¦s estrelles Michelin, ¨¦s un fenomen, un crac, i si et diu alguna cosa, has de callar.

P. I quan hi intervenen nens?

R. Ni Topchef ni Masterchef no?els he vist mai. Tampoc el Junior. No m¡¯atrau aquest tipus de programes ni entenc que la cuina sigui un concurs. He vist algunes coses, com el fam¨®s ¡°le¨®n come gamba¡±... ni l¡¯alta cuina ni la baixa ni la mitjana ¨¦s un concurs.

P. Per¨° ara vost¨¨ presentar¨¤ un concurs!

R. No, no. ?s un concurs entre restauradors en qu¨¨ jutgen els restauradors. Plantejar la cuina com a competici¨® no em diu res.

P. A favor o en contra del veganisme?

R. Per mi, no. ?s una opci¨®, per¨° jo no el vull per a mi.

P. Ferran Adri¨¤ o Joan Roca? Amb qui s¡¯identifica m¨¦s?

R. Doncs ni un ni l¡¯altre. Cap dels dos fa la cuina que jo faig i jo no puc ni tan sols acostar-m'hi. S¨®n a anys llum, a una altra gal¨¤xia del que jo faig.

P. Qu¨¨ opina de la pol¨¨mica de l¡¯oli de palma?

R. Penso que la gran ind¨²stria aliment¨¤ria ens dona coses que moltes vegades no sabem qu¨¨ s¨®n i ens ho mengem. Cada vegada anem descobrint m¨¦s coses en aquesta l¨ªnia i m¨¦s que en sortiran. Hem d¡¯invertir en salut, i aix¨° vol dir intentar consumir m¨¦s productes no processats, hem d¡¯intentar saber-ne l¡¯origen i aix¨ª sabrem qu¨¨ mengem.

P. Cuina a casa seva?

R. S¨ª. ?s una cuina simple: vapor, bullit... els meus dia a dia son avorrits i em faig coses molt r¨¤pides.

P. Truita amb ceba o sense?

R. Amb ceba; la truita, sempre amb coses.

P. Plat preferit?

R. El moniato al forn.

P. I el que li fa a la seva filla petita?

R. Qualsevol arr¨°s.

P. Tornar¨¤ a tenir restaurant?

R. La idea ¨¦s tornar a obrir a Barcelona abans que s'acabi l¡¯any, estem buscant la reubicaci¨® i tenim diversos projectes m¨¦s que volen paci¨¨ncia.

P. A quin pa¨ªs viatjaria per la seva cuina?

R. He viscut gaireb¨¦ cinc anys al Brasil. La seva gastronomia, el seu producte ¨¦s tan divers, abundant i extraordinari, que jo diria que el Brasil. Passa una mica com amb la cuina catalana: que ben b¨¦ no existeix perqu¨¨ hi ha diverses cuines catalanes. Tot i aix¨°, el que no existeix de cap manera ¨¦s la cuina mediterr¨¤nia, aix¨° s¨ª que ¨¦s un invent del m¨¤rqueting!

P. Un plat de la cuina catalana?

R. El pa amb tom¨¤quet. Per mi, ¨¦s un plat. ?s all¨° efectiu per¨° no efectista, ¨¦s molt directe, molt honest, sense estrelles, no hi ha fum... Per¨° si est¨¤ ben fet, ¨¦s espectacular.

P. Refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia, s¨ª o no?

R. A mi em sembla que ¨¦s interessant saber qu¨¨ pensa la gent. Sempre.